“En llevar el vel no es lleven els nostres problemes”: les dones musulmanes es reivindiquen com a subjecte polític

“Les dones musulmanes no se’ns veu com a dones, se’ns veu com a víctimes d’una religió opressora a qui cal alliberar”. Així de categòrica es mostra Fátima Tahiri, investigadora en estudis islàmics i activista feminista antiracista, sobre les qüestions que envolten les dones musulmanes. Tahiri participa en el primer congrés valencià contra la islamofòbia, organitzat per l’ONG Joves Sòlides, en què les dones islàmiques es reivindiquen com a subjecte polític. “La variant ètnica i religiosa és tan forta que esborra la qüestió de gènere”, reafirma.

Juntament amb Tahiri, desenes d’activistes de diferent procedència han exposat en el Centre del Carme de València els problemes a què s’enfronta la comunitat musulmana a Espanya, a més de maneres de fer front al racisme quotidià i institucionalitzat. Les qüestions de gènere ocupen una part fonamental del congrés, un dels pocs espais propis que tenen les dones per a plantejar les seues reivindicacions sense ser qüestionades. Les activistes Fatine Sakri i Hind El Fadli reclamen, com Tahiri, que el vel deixe de ser un qüestionament constant en les seues reivindicacions.

En conversa amb elDiario.es, les tres activistes posen el focus en la pluralitat de les dones en la comunitat islàmica: “Hi ha dones musulmanes que creuen en un feminisme laic, unes altres en l’islàmic o en el descolonial”, apunta Fátima, que reclama acabar amb “aqueixa idea d’oxímoron” que parteix d’un constructe occidental. “S’homogeneïtza el nostre pluralisme”, afig Fatine Sakri, agent d’igualtat, que critica que la sororitat [la solidaritat entre dones] no es mostre amb tanta força quan les agredides són dones migrants o musulmanes, amb el cas de les temporeres de Huelva que van denunciar violacions en el camp com a exemple. “En aquesta lluita no volem estar soles, però les nostres aliades han de reconéixer els seus privilegis”, apunta.

La qüestió del vel sempre planeja sobre les dones musulmanes, indiquen ambdues. La imatge de la dona musulmana amb hijab la converteix “en el símbol màxim de l’alteritat”, és “tot el que no és la dona europea: lliure, civilitzada o amb llibertat de moviment”, apunta Tahiri en la tribuna. Aquest vel impedeix veure més enllà, “la dona perd tota agenda política”, és “un constructe reduccionista cap a la pluralitat musulmana” i converteix a la dona “en víctima i botxí”.

En el cas de les menors, suposa un extra discriminatori que posa en risc el dret a l’educació. A Elx Hind El Fadli ha constituït el Grup de Xiques Musulmanes, un “espai segur” en què les dones de les comarques veïnes traslladen les seues reivindicacions. Les principals, assenyala, es donen en els centres escolars en què els protocols interns prohibeixen a les xiques assistir a classe amb hijab, que acaba sent un assenyalament per a les alumnes. “Són víctimes de l’assetjament dels professors”, denúncia El Fadli, que dedica el seu activisme a mitjançar amb els centres que els impedeixen entrar a classe o expulsen les alumnes. Al final, lamenta, o es lleven el vel o es muden.

“En llevar el vel, no es lleven els problemes de les dones musulmanes”, sosté Fátima, que incideix que els problemes de les dones són compartits a banda i banda de la Mediterrània: parlen de maternitat, de conciliació, d’autonomia, de llibertat sexual. Sobre les protestes a l’Iran, on llevar-se el vel s’ha convertit en un símbol polític contra un estat totalitari, les tres coincideixen: “Reclamem la llibertat de les dones per a decidir”.