‘Trilerisme’ urbanístic

Fa poc que va caure un símbol de la defensa de l'horta. La carxofa sagnant del Forn de Barraca recordava que l'Horta és Vida a cada cotxe que arribava a València per la V-21. A més a més, ho feia amb una dosi de cinisme difícil de digerir, el mateix dia que milions de joves ens convocaven als carrers per tal de frenar l'emergència climàtica i fent una crida al fet que siga la raó la que s'impose al creixement mal entés. Malauradament, no serà l'última vegada que l'horta i el seu patrimoni centenari es troben en minoria.

En els últims mesos hem vist com el PSOE rescatava un pla urbanístic del PP que amenaça amb la destrucció de 264.000 metres quadrats d'horta productiva. I a més, per a defendre aquesta aberració urbanística argumenten amb idees pròpies del ‘trilerisme’... “On està la piloteta?”. L'urbanisme del poble s'ha d'estudiar i entendre en conjunt. Quabit començarà a construir 500 habitatges en Port Saplaya per tal de condonar un deute que ens va deixar el govern municipal del PP com a regal d'acomiadament. Obviar açò dels càlculs de creixement de la població és un parany en el qual no hem de caure. Si a més afegim els quasi 2.000 habitages buits que hi ha en l'actualitat en Alboraia, la realitat comença a ser una altra. I encara queda més... La població d'Alboraia ja no creix com fa 20 anys i, en l'actualitat, a penes augmenta en 200 persones cada any. Amb tot açò, la planificació urbanística del PSOE ens hipoteca a més de 40 anys de cases buides... “Ja ha aparegut la piloteta”.

I, continuant amb el cinisme, ens proposen construir el parc Fira de l'Horta, de 25.000 metres quadrats, on podem esperar fires de promoció de l'agricultura, dels productes d'allò que quede d'horta o exposicions de tractors i útils de conreu. Sense oblidar l'ampliació d'un polígon que, a hores d'ara, es troba en una situació d'abandonament evident, sense cap mena de projecte. Quan tens una cosa que no funciona, fer-la més gran no sembla una bona idea. Probablement seria un bon camí reconduir la zona industrial actual cap a usos terciaris i orientar l'activitat industrial a les necessitats de qui treballa l'horta.

I encara hem d'escoltar, una vegada i una altra, l'argument que tot açò és legal. Només faltaria! Em costa entendre que algú que dedica part del seu temps a fer política diga coses així. Quin és el nostre paper? Fer política és molt més que complir la llei, és entendre una realitat social i mediambiental com la present. I evidentment, proposar esprémer fins a l'últim mil·límetre d'horta que accepta la normativa també és fer política: és la mateixa política que ja hem vist durant massa anys i que no volem que torne.

Afortunadament, el veïnat d'Alboraia ha tingut clar des del primer moment que no apostaria a trobar la piloteta baix dels gots. La pressió ciutadana, dels moviments socials i de l'oposició ha aconseguit aturar el Pla i forçar un procés participatiu que done fruit a un projecte de poble més consensuat i que compte amb les persones que hi vivim. Clar que cal resoldre les necessitats del poble: un nou institut, un espai digne per al CEIP Ausiàs March o un accés al nucli de Patacona que no supose jugar-se la vida pel camí Fondo. Però fem-ho amb trellat. Declarar l'Emergència Climàtica no és cap eslògan per a fer samarretes. Hem d'entendre que les polítiques que fem ja estan condicionades i han d'evitar l'impacte irreversible que tenim en l'entorn. No val amagar-se darrere de la legalitat i amagar la piloteta.

* Carles Esteve, diputat de Compromís a les Corts