Absolt el curandero del jove mort després d’haver deixat la quimioteràpia perquè va prendre la decisió “lliurement”
José Ramón Llorente, el curandero “especialista en medicina ortomolecular” del municipi valencià de Llíria que va assistir el jove mort després d’haver abandonat la quimioteràpia, ha estat absolt dels delictes d’homicidi imprudent i intrusisme de què va ser acusat. El jutge considera que Mario Rodríguez, de 21 anys, va prendre la decisió de deixar temporalment el tractament “de manera lliure i conscient” i que la influència de Llorente no hauria estat decisiva en la seua actitud.
El Jutjat Penal número 10 de València, en una sentència publicada el 29 de gener, argumenta la seua decisió en tres raons. En primer lloc, segons el ponent de la sentència, argumenta per eximir el curandero que “les decisions últimes relatives al tractament, encertades o no, van ser adoptades de manera lliure i conscient pel mateix jove”.
En segon lloc, apunta, “perquè havent-se sotmés a un primer cicle de quimioteràpia, la decisió d’abandó del tractament en realitat va ser un simple retard en aquest, sense que hi haja dades objectives que permeten ponderar en quina mesura aqueix retard” va ser letal.
En tercer lloc, sentencia el jutge ponent, “no sembla que cap de les pautes alimentàries o compostos o productes vitamínics que l’acusat va prescriure al jove hagueren pogut influir negativament en l’evolució de la seua malaltia”. De fet, puntualitza que el curandero va dir al jove que preguntara als metges de l’Hospital Arnau de Vilanova que tractaven la seua leucèmia si els “suplements” que li va recomanar tenien alguna contraindicació a la quimioteràpia.
És més, el jutge fa referència en la sentència a la relació del jove amb sa mare, una defensora de les medicines alternatives. “El jove ja havia mamat tota la vida la medicina natural”, assegura, en referència a la influència que podria haver rebut Mario Rodríguez a l’hora d’abandonar el tractament.
El ponent fa referència en la seua sentència a la repercussió mediàtica que ha tingut el cas i que el procés no ha “estat una causa general contra les medicines alternatives” sinó que ha avaluat un cas concret. Assegura el jutge que la validesa o no d’aquestes pseudociències no s’han analitzat en el judici contra José Ramón Llorente.
Això sí, reconeix en la mateixa sentència, i com apuntava l’acusació exercida pel pare del jove, que l’acusat parla en un vídeo de la Revista Discovery “de les bondats del tractament contra el càncer mitjançant les vitamines B17 i C”. És més, Llorente “assegura que s’ha demostrat científicament que l’ús d’aquestes vitamines és efectiu en la lluita contra les cèl·lules cancerígenes”. El curandero arriba a mencionar en aqueix vídeo “un hospital de Tijuana (Mèxic) anomenat Oasis, en què pretesament s’ha aconseguit un 70% d’èxit en la curació del càncer amb l’ús d’aquestes vitamines; si bé excloent els supòsits que denomina d’irreversibilitat o estats molt avançats de la malaltia, en què suggereix que simplement la teràpia alternativa amb vitamines alleuja els símptomes”.
Pel que fa al delicte d’intrusisme, el jutge tampoc no ha apreciat indicis de delicte perquè el curandero mai es va considerar metge: “No s’ha acreditat que desenvolupara actes de la professió mèdica ni que s’atribuïra aquesta professió”.
