“Ací ho sabia tothom”: l’alcalde trompetista de Dénia rememora les festes dels criminals nazis fins ben entrada la Transició

Les festes d’ex-alts càrrecs nazis refugiats a Dénia (Alacant) es van allargar “fins ben entrada la Transició”, relata l’actual alcalde de la ciutat, el socialista Vicent Grimalt, que entre el 1971 i el 1981 va fer de trompetista en aquestes celebracions com a part de la banda de música local.

“Ací ho sabia tothom”, conta Grimalt en una entrevista a Efe en què ensenya la trompeta amb què tocava en aquells festejos i en la qual lamenta que aquestes celebracions servien per a festejar l’aniversari de l’antic oficial de les SS Gerhard Bremmer cada 25 de juliol.

Exposa que aquestes festes estaven “normalitzades” i “quasi institucionalitzades” des que exmilitars nazis es van exiliar a la comarca de la Marina Alta, al nord de la província d’Alacant, per fugir dels processos judicials alemanys que els haurien depurat, així com també per ajudar excompanys a viatjar fins a Sud-amèrica.

Encara que ficcionada, la pel·lícula El sustituto, estrenada aquest octubre i que compta amb els actors Ricardo Gómez i Vicky Luengo com a part del repartiment, mostra part d’una realitat contada abans pel periodista Joan Cantarero i per l’escriptora Clara Sánchez, però de la qual no se sap massa.

Durant la conversa amb Grimalt, es diuen noms, però sobretot rumors recurrents quan algú esmenta la paraula “nazi” a Dénia : des que l’estació radiofònica de les Rotes –una zona de Dénia pròxima al cap de Sant Antoni– servia per a enviar missatges a Alemanya, fins i tot que Hitler havia mort i s’amagava al Montgó, una muntanya que malgrat estar a dos quilòmetres de la mar fa 750 metres d’alçària.

Entre les poques certeses, no obstant això, està la realització d’aquestes festes, sobre les quals Grimalt, alcalde socialista del municipi, afirma que estaven “normalitzades” i que “per por, perquè potser feien donacions a la banda o pel que fora, ningú s’hi ficava”.

“Quan un ho veu amb el pas del temps diu ‘quina tela, la que ens van clavr’”, relata el regidor, que exposa que a la primera a què va acudir va ser el 1971, amb tot just onze anys, “encara que bastants anys arrere ja es feien”, al mateix temps que recalca que la banda de música local va acudir a aquests esdeveniments fins al 1981, quan el nou director de l’obra es va negar a tocar un any més després d’anar a l’última.

Uniformes nazis

Grimalt relata que aquestes festes se celebraven el dia 25 de juliol de cada any, en una jornada que “començava a les 10.30 h, quan venien treballadors de la casa de Bremmer a la plaça del Convent amb cotxes de la marca Mercedes, cosa que en aquella època era espectacular, i ens portaven a la urbanització fins que s’obrien les portes, apareixia ell –Bremmer– amb l’uniforme militar de les SS i la seua dona amb el vestit típic bavarés”.

La banda “feia una processó fins a una placeta amb gespa i començàvem a tocar pasdobles fins a acabar amb el Cor de pelegrins de Tannhäuser , de l’alemany Richard Wagner, i amb el pasdoble València del mestre Padilla”.

El regidor afirma la importància en aquest sentit de la tolerància franquista a exiliats nazis, que, segons conta Grimalt, fins i tot feien escala a Dénia per a marxar cap a Sud-amèrica: “Encara es poden veure marques d’un embarcador des del qual se suposa que arribaven llanxes menudes per traslladar aquestes persones a vaixells més grans que estaven mar endins”.

“Pel que se sap, n’hi havia de pitjors que ell –en referència a l’oficial Bremmer– refugiats al Montgó i que no eixien gens”, incideix l’alcalde socialista, que assegura que malgrat la seua condició d’ex-alts càrrecs nazis i les festes fetes a l’interior de les seues cases, “mai feien cap ostentació d’haver sigut nazis, perquè com més desapercebuts passaren, millor per a ells”.

Per què a Dénia?

Preguntat per quina devia ser la causa que els va portar a traslladar-se a Dénia, afirma que el municipi alacantí “mai s’ha caracteritzat per ser un poble de dretes”, per la qual cosa “com a la Costa del Sol, van vindre ací a la recerca d’un lloc tranquil, amb la mar a prop i amb un bon clima, amb l’excusa de passar els estius ací i després quedar-s’hi”.

No obstant això, assenyala que Dénia ha viscut des del segle XIX entre estrangers que “han vingut a fer negoci”. Així doncs, afirma que al començament del segle XX, mercants del Regne Unit realitzaven viatges directes a la localitat alacantina a la cerca de panses, mentre que més endavant van ser mercaders alemanys els que venien per la indústria del joguet, per la qual cosa els nazis, a Dénia, “podien passar desapercebuts”.

Grimalt conclou que els alemanys que resideixen a Dénia actualment “no tenen res a veure” amb els d’aquella època.