Adeu al mite de la mala gestió de l’esquerra: València aprova el seu pressupost més elevat i redueix el deute del PP de 1.000 a 297 milions

L’Ajuntament de València dirigit per Compromís i el PSPV és el millor exemple del fals mantra que repeteix insistentment la dreta sobre la falta de diligència en la gestió per part dels governs d’esquerres.

El ple de l’Ajuntament ha aprovat dijous, en sessió ordinària, el pressupost municipal per al 2022, que per primera vegada en la història superarà els mil milions d’euros i se situarà en 1.010.878.200 euros, és a dir, 96 milions més que el 2021, i les claus del qual seran “la recuperació econòmica i social de la ciutat després de la pandèmia”, tal com ha subratllat l’alcalde, Joan Ribó.

El regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha ressaltat el simbolisme de la xifra de mil milions del pressupost municipal, “la mateixa quantitat –ha subratllat– en què l’anterior govern del PP va deixar el deute de l’Ajuntament”. En concret, el deute de l’Ajuntament de València va passar de 977 milions el 2012 a 711 el 2015, últim any del PP al capdavant del consistori. Des d’aquest any fins a setembre de l’exercici actual el dèficit ha baixat a 338 milions i per a l’exercici 2022 la previsió és que caiga a 297 milions d’euros.

Els grups d’oposició han votat en contra de la proposta per les seues discrepàncies amb la política fiscal de l’equip de Govern, entre altres aspectes. Després de l’aprovació inicial pel ple, el projecte pressupostari serà sotmés ara a un procés d’exposició pública en què la societat puga plantejar les esmenes, els suggeriments i les propostes que considere, amb vista a l’aprovació definitiva el mes de desembre vinent.

Tal com ha subratllat l’alcalde a l’inici del debat, “estem davant un pressupost expansiu i el que més creix dels últims anys, un 10,5%, amb l’objectiu de la reactivació econòmica de la València postpandèmia”. De fet, la gestió municipal del pròxim exercici estarà directament influïda per les aportacions dels Fons Next Generation, un import de 60 milions d’euros, que es dedicaran, ha explicat l’alcalde, a tres línies d’accions: l’impuls a la ciutat climàticament neutra, la millora dels mercats i les zones industrials turístiques, i la digitalització.

Sanjuán ha explicat el creixement dels comptes municipals “perquè aspirem que València tinga el mateix pressupost per capita que altres ciutats”, i ha recordat que el 2015, el pressupost de cada ciutadà o ciutadana de València suposava el 66% del d’una persona resident a Madrid, és a dir 34% menys“. ”I ara hem retallat aquesta distància en 11 punts“.

El debat plenari s’ha saldat amb el vot en contra dels grups de l’oposició. El regidor de Vox Vicente Montáñez ha acusat l’equip de govern de “sectarisme ideològic”, i ha assegurat que la ciutat està “en el màxim moment de foscor política, econòmica i social”. El regidor ha criticat la política de seguretat, la política fiscal, i ha assegurat que, “en contra de les previsions sobre les aportacions Next Generation i les transferències Generalitat, la realitat crua és que gran part dels recursos eixiran de les butxaques dels valencians”. “València –ha afirmat- és la ciutat de l’atur, per l’escassetat dels recursos destinats a polítiques d’ocupació i emprenedoria”, i per això ha presentat una esmena a la totalitat, que no ha tingut el suport del plenari.

De la seua banda, el portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha justificat la seua falta de suport al pressupost també per raons de caràcter fiscal, i ha defensat que “els diners estiguen en les butxaques del petit empresari i de les famílies”; a més, ha criticat les “subvencions a entitats pancatalanistes, que enguany es tornen a repetir”, segons les seues pròpies paraules. Giner ha conclòs assenyalant la seua postura contrària a “continuar augmentant l’amortització del deute, perquè això redueix la capacitat d’executar les inversions” i ha presentat diverses propostes per a ser incloses en el projecte pressupostari, com “l’ampliació dels recursos residencials, l’impuls a un xec per a cuidadors en entorns familiars similar al xec escolar, i humanitzar la digitalització”.

Finalment, la portaveu del Grup Popular, María José Catalá, ha expressat el seu rebuig als pressupostos de l’any que ve “pel mateix que l’any passat: persisteix la pujada d’impostos un any més, amb la pròrroga de les ordenances fiscals, que –ha assegurat– no va acompanyada d’una millor execució pressupostària ni d’una millora de les polítiques socials”.

Segons Catalá, “de cada 100 euros que es cobra a una persona que desenvolupa activitat econòmica a la ciutat, només se l’ajuda amb 13”, i ha denunciat que “de nou es mantenen les ajudes als ‘amiguets’”. Catalá ha qualificat la proposta econòmica de l’equip de govern de “insensible, tramposa i sectària”, i ha desgranat els principals problemes que, a parer seu, llastren la gestió municipal: “Augment d’impostos, bloqueig de llicències, inseguretat ciutadana, inversió paralitzada i taxes creixents de pobresa”.

Més activitat econòmica i més habitatges

L’alcalde ha rebutjat les afirmacions de l’oposició sobre l’augment d’impostos, i ha explicat que “hi ha un augment previst dels ingressos municipals derivats de l’ICIO, l’IAE i les llicències per activitat econòmica”, ha explicat, “però si algú pensa que això és degut a l’increment fiscal s’equivoca, ja que la raó és l’augment d’activitat econòmica i l’augment d’habitatges i, si no, que es visite Malilla, les Moreres o Patraix, i es veurà”, ha assenyalat. Ribó ha subratllat que “es mantenen congelats tots els impostos, i en alguns casos, com l’IBI i l’ICIO, fins i tot hi ha rebaixes substancials, com les que ja s’apliquen des d’abril per la instal·lació de plaques fotovoltaiques”. De fet, ha recordat Joan Ribó, “la ciutat de València se situa en la franja mitjana-baixa de pressió fiscal respecte d’altres capitals de província”.

L’alcalde ha destacat l’increment dels recursos municipals per a l’any que ve derivat del “considerable augment de lliuraments a comptes de l’Estat, molt superior als que havíem estimat en principi, i dels 8,5 milions d’euros de retorn de l’IVA que s’havia quedat el ministre Montoro; així com els 15,9 milions de transferències de la Generalitat”. I ha explicat que tot això permetrà incrementar les partides dedicades a l’increment de personal municipal (plantilla de Policia Local, personal en Llicències, en Innovació i Administració electrònica, nous contractes de jardineria…)

I, en la mateixa línia, el regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha rebutjat “per incertes” les afirmacions dels grups d’oposició, i ha apuntat l’increment del 12% del pressupost destinat a Serveis Socials. Finalment, Sanjuán ha assegurat que el projecte de València per al 2022 “dedica més recursos econòmics per ciutadà que altres municipis”, i ha assenyalat l’“increment previst per a polítiques actives de reactivació econòmica, que ascendeix a 64 milions d’euros. Mai s’havia gastat això a la nostra ciutat”, ha conclòs.

Biblioteca per a la Malva-rosa

Abans del debat sobre pressupostos, la corporació ha aprovat definitivament la modificació del PGOU per a l’assignació d’usos de les parcel·les dotacionals situades al carrer del Pare Antón Martín i l’avinguda de la Malva-rosa, un “acord històric”, en paraules de la vicealcaldessa i regidora delegada de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, “celebrat per veïns i veïnes de la Malva-rosa que per fi tindran la seua biblioteca, una reivindicació de més d’una dècada”. Gómez ha subratllat el “esforç fet per a arribar a un acord amb la propietat de les parcel·les”, i ha destacat que l’aprovació permetrà també alliberar 1.000 m² per a tindre un nou espai verd. En aquests moments, la Delegació d’Acció Cultural ja ha dotat la redacció del projecte.

Els grups de l’oposició s’han abstingut en la votació. El regidor Narciso Estellés, de Ciutadans ha criticat el retard de 13 anys en la realització d’aquest projecte, mentre que Juan Giner, del PP, ha centrat la seua intervenció en la política municipal d’habitatge, que ha qualificat de “fracàs”.