Així estan una setmana després Sedaví, Paiporta, Catarroja o Aldaia: “És un infern, hi ha qui no pot eixir encara de casa”

La indignació ciutadana es va visibilitzar elevada al màxim exponent diumenge durant la visita institucional que van fer a Paiporta els reis d’Espanya, Felip VI i Letizia, el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.

La reacció es deu principalment a dues qüestions. La primera i principal, el retard de l’avís llançat per Emergències de la Generalitat dimarts passat, 29 d’octubre, que va arribar als mòbils de la ciutadania passades les 20.00, quan milers de persones estaven ja atrapades en garatges, carreteres o baixos, després que l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) donara avís de nivell roig per pluges torrencials, cosa que implica una recomanació de limitar la mobilitat ciutadana. Una recomanació que va arribar als mòbils de la ciutadania 12 hores més tard.

La segona causa de la indignació ciutadana és la gestió desastrosa que s’ha dut a terme des del Govern valencià, a través del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), quant a l’organització i la disponibilitat dels mitjans materials i humans amb l’objectiu de dur a terme les tasques de neteja. Més enllà que el president del Govern valencià, Carlos Mazón, és qui deté el comandament únic en la gestió de la crisi com a responsable del Cecopi, la imatge que s’ha traslladat a la ciutadania de falta de coordinació amb el Govern de Pedro Sánchez i fins i tot de la politització de la tragèdia per a eludir responsabilitats, no ha fet sinó atiar el malestar de la ciutadania, que no entén de competències a l’hora de sol·licitar efectius, i sí de fets. I els fets són que el poc que s’ha avançat en aquests cinc dies ha sigut més per la implicació dels milers de voluntaris que s’han bolcat en les tasques de neteja que per les aportacions dels mitjans de les administracions.

Aldaia

Samuel Romero és veí d’Aldaia i, segons explica, en aquesta localitat s’ha avançat sobretot entre dissabte i diumenge: “Han arribat més màquines pesants per a retirar cotxes, mobles i electrodomèstics que la gent va traient de cases i comerços i deixant al carrer. Ara hi ha una mica més de moviment, han vingut bombers d’altres províncies i militars, comença a veure’s una mica de llum, però encara queda molt. Jo, per exemple, visc en un tercer i vaig començar a tindre llum despús-ahir dissabte, però l’aigua no arriba per falta de pressió i me n’he anat amb la meua dona i els meus dos fills a casa dels meus sogres, que, com que és una planta baixa i primera altura, sí que hi arriba l’aigua”.

Segons Romero, “la sensació és de por, perquè la gent no sap què serà de les seues vides el dia de demà, hi ha molts comerços i empreses a reactivar, l’avaluació de danys i indemnitzacions ha de ser ràpida, perquè la gent ho ha perdut tot i no sap com podrà tirar avant”. A més, obri una reflexió sobre el canvi climàtic: “Continuem ignorant-lo, de tindre sistemes d’horta i boscos que serveixen de filtre a urbanitzacions i carreteres que, al final, el que fan és multiplicar la velocitat de l’aigua i, per tant, el seu impacte”.

L’alcalde d’Aldaia, el socialista Guillermo Luján, insisteix que fa falta més ajuda i que a més necessiten bombes de buidatge per a traure aigua dels diferents garatges i camions per a retirar tots els estris que van traient els veïns i veïnes dels carrers amb l’objectiu que es puga començar a aigualejar i netejar.

Catarroja

L’alcaldessa, Lorena Silvent, del PSPV, assegura que la situació “encara és límit, de completa alerta, perquè falta molta faena per fer”. Segons Silvent, diumenge a la nit van començar a arribar els primers efectius de l’exèrcit i gràcies a això espera que puguen començar a buidar-se els carrers de cotxes arrasats: “Cal maquinària i coordinació. L’UME ha posat dues antenes mòbils per a restablir les telecomunicacions i tenim dos punts mòbils i altres punts fixos per a proveir la població de menjar, fins i tot de calent, i també aigua embotellada. L’aigua corrent encara no arriba en alguns casos a habitatges alts”.

En principi, tota la població ha pogut eixir de casa. Els dos últims casos de persones tancades pel fet de tindre bloquejats els seus accessos es van detectar diumenge, per la qual cosa es van buidar. Silvent comenta que es tracta de “dues dones majors que han estat cinc dies tancades, encara que estaven bé, perquè han anat portant los manutenció”. En aquest sentit, comenta que han ideat un sistema pel qual, quan algun veí o veïna té alguna necessitat, ha de penjar un llençol blanc en la finestra o el terrat a manera d’avís. També comenta que han equipat drons amb altaveus per a poder informar dels bans als veïns els carrers dels quals romanen bloquejats. La primera edil insisteix que en aquests moments necessiten bombes de buidatge per a poder buidar garatges, llevar fang i poder examinar l’estructura arquitectònica dels edificis. A més, afirma que han suspés els cobraments d’impostos, taxes o embargaments.

Paiporta

M. P. és veïna de la plaça del Xúquer de Paiporta i assegura que una setmana després estan pràcticament igual que el primer dia: “Els carrers fan por, cada vegada hi ha més escombraries. Els garatges continuen inundats i, si hi ha gent atrapada, hi continuaran. Entre això, les escombraries, el fang i l’aigua estancada, la pudor comença a ser insuportable, cada vegada pitjor. Si comencen les infeccions, que segur que començaran, no sé què passarà”.

Aquesta resident comenta a més que “les persones majors o dependents no poden eixir de casa, perquè no tenen ascensor o perquè és impossible desplaçar-se entre els rebutjos i els cotxes, fins i tot hi ha encara molts cotxes bloquejant habitatges i els veïns no poden eixir, per exemple al carrer 1 de Maig, on ja no es poden traure més trastos de les plantes baixes perquè no hi caben, perquè no se’ls han emportat”.

A més assegura que encara hi ha molta gent que no té ni aigua, ni llum ni gas: “Jo en tinc des del diumenge 3 de novembre, però molta gent encara no té subministrament. Sobretot és un caos la zona del centre del poble, que són tot cases baixes, que són carrers per a vianants, que això és un cementeri de cotxes, de trastos i de gent, perquè en aquests carrers ha mort molta gent”. Altres veïns consultats denuncien que els autobusos que s’han posat cada 20 minuts a l’eixida de Paiporta, al costat de la caserna de la Guàrdia Civil, a més de ser insuficients, estan massa allunyats d’una part important del poble que ara és impossible creuar, per la qual cosa exigeixen solucions a l’alcaldessa.

La primera edil de Paiporta, Maribel Albalat, del PSPV, va comentar diumenge que necessiten “més màquines que entren a netejar els carrers, acabar l’alçament de cadàvers i que s’oferisquen més recursos”.

Sedaví

A Sedaví la situació està una mica més avançada. Així ho confirma M. A., veïna de la localitat, que comenta que entre diumenge i dilluns han començat a buidar-se alguns carrers de cotxes i escombraries amb l’ajuda de tractors: “Gràcies a l’arribada dels efectius que han arribat, molts voluntaris, s’ha aconseguit anar llevant cotxes. Tenim llum, però en algunes zones només hi ha aigua a la nit i de moment no tenim gas; la cobertura i Internet va i ve. Quant al menjar i la neteja, tenim dos punts de recollida en l’institut i el poliesportiu. Les botes i les graneres de raspall són els productes més demanats per a continuar retirant fang. Ara han començat a buidar aigua dels garatges i aquesta mateixa aigua ajuda a netejar fang”.

D’altra banda, lamenta que no tinguen connexions de “transport públic i l’accessibilitat amb cotxe està molt limitada, fins i tot veïns han tingut dificultats per a passar i després per a la gent gran fa falta oxigen en alguns casos que els han prestat els bombers” i afig que dilluns va arribar al carrer Sant Antoni el Grup Internacional de Rescat en Catàstrofes Naturals que formen bombers, aparelladors o metges de tot Espanya que han estat per tot el món: “Ens han demanat perdó als veïns per arribar tard i ens han dit que estaven preparats per a vindre des de dimecres passat. M’he posat a plorar, perquè em sembla molt injust, si hagueren arribat abans potser s’hauria trobat algú amb vida”.

L’alcalde, José Cabanes, del PSPV, ha comentat que aquests dies es nota una mica més d’avanç en les tasques de neteja i en l’obertura dels accessos a la localitat, però que encara així costa molt: “Necessitem també netejar el clavegueram, perquè, en tirar-hi el fang, també es pot embossar”.