La insubmissió fiscal per la despesa militar continua sense ser un dret, però tampoc no es pot sancionar

Júlia Moltó i Tirs Llorens no amaguen la seua satisfacció, tot i que reconeixen que no és completa. Han aconseguit el que només abans havia pogut fer –o almenys que se’n tinga constància– l’ex-diputat autonòmic de la coalició Ciutadans pel Canvi de Catalunya Joan Surroca, lliurar-se de la multa imposada per Hisenda.

En el cas d’aquest educador implicat en nombroses causes socials va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el que va rebutjar el 2006 la sanció que li havia notificat el 1998 l’Agència Tributària per haver destinat el percentatge de la despesa militar de la seua declaració de la renda a finalitats socials.

El polític català va establir un precedent que ha servit de guia per a aquesta parella d’Alcoi que s’han declarat “des de sempre” objectors fiscals, una pràctica que va ser amonestada, però, per l’Agència Tributària el 2017 amb una infracció tributària lleu per haver desviat cadascun 300 euros de la declaració d’IRPF, en concepte d’objecció fiscal a la despesa militar, cap a diversos col·lectius locals sense ànim de lucre en l’exercici fiscal del 2015. Aquesta sanció era de 150 euros per persona que, una vegada descomptades les bonificacions corresponents, es quedava en 78,75 euros.

Igual que Surroca, aquests militants de la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció havien adjuntat, juntament amb les respectives declaracions, un escrit dirigit al director de l’Agència Tributària en què s’explicava el motiu de l’objecció fiscal; això és, que no estaven d’acord amb la “inadequada” despesa que l’Estat destina a l’exèrcit; també hi indicaven que en cap cas el que pretenien era deixar de pagar; per això hi afegien els comprovants en què es mostrava que havien ingressat els 300 € en el compte bancari de diferents organitzacions socials de la localitat alacantina.

La resposta del Ministeri d’Hisenda va ser la que s’esperaven. Els van explicar que no els reconeixien el dret a objectar fiscalment ni a desviar aquesta quantitat, per això se’ls comminava a ingressar la quantitat desviada a través d’una liquidació paral·lela. “Sense compartir aquest criteri, no vam tindre altre remei que pagar per la por que ens embargaren el compte”, addueix Júlia Moltó.

La sorpresa va vindre més tard quan, a principis del 2017, l’Agència Tributària els va notificar l’expedient sancionador. “Una cosa és que et diguen que no comparteixen el criteri interpretatiu que tu fas del dret a objectar fiscalment per l’objecció de consciència, i una altra cosa és que, a més de no reconéixer-te’l, et multen”, afirma Moltó. Així doncs, seguint el camí de Surroca, dos mesos després hi van presentar un recurs davant de la Sala 1 del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana (TEAR), en què van argumentar, d’una banda, que l’objectiu de la insubmissió fiscal per la despesa militar era el de preservar el dret a la vida i la integritat de totes les persones, qüestions emparades per la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans. S’hi va insistir també que no s’havia deixat de pagar, sinó que s’havia desviat una part dels impostos (la corresponent a la despesa militar) envers finalitats socials. “No hi ha hagut ocultació ni ànim defraudador”, aclareixen.

I d’aquesta manera s’arriba a un altre argument important. Hi van adduir que s’havia vulnerat el principi de presumpció d’innocència, ja que la desestimació de les al·legacions per part de l’Agència Tributària no valorava “de cap manera la possible ‘culpabilitat’ de les persones objectores, sinó només el fet que l’objecció fiscal a la despesa militar no està recollida en la Llei Tributària. La resposta del TEAR de València al recurs presentat va arribar el setembre de l’any passat, va donar la raó als demandants i va anul·lar la sanció, ja que s’entenia que ”no ha quedat prou motivada“ la culpabilitat d’aquesta parella d’Alcoi, diu la sentència.

Campanya

“El nostre objectiu últim és que, a força de repetir aquestes accions durant molt de temps, l’Administració acabe reconeixent el dret a objectar fiscalment i reduïsca la despesa militar”, explica Júlia Moltó sobre el pressupost de Defensa que el govern de Pedro Sánchez volia elevar a 8.537 milions d’euros en els malmesos comptes d’enguany.

“Entenem que el dret a la vida és un dret bàsic i fonamental, que ha de ser prioritari davant de les normes fiscals”, afig Adrián Vahillo, del Grup Antimilitarista Tortuga d’Elx, entitat que cada any es manifesta a la porta de l’Agència Tributària per criticar, com van fer el 2018, que la despesa militar a Espanya és de 884 euros per habitant; per això plantegen que aquests diners es destinen a finançar projectes vinculats amb el progrés social solidari.

Amb tot, l’any passat van comptabilitzar arreu del territori espanyol 335 objectors repartits en 30 províncies que van desviar 35.882 euros amb un import mitjà per persona de 107 euros. Unes xifres que podrien ser més elevades “perquè molts no ens ho comuniquen”, assenyala Vahillo. Biscaia, amb 114 insubmisos fiscals, se situa al capdavant, seguida de Lleida (53), Guipúscoa (36), Madrid (28), Àlaba (14) o Alacant (12).