Radiografia de l’àrea de salut de Torrevella: el segon hospital privatitzat pel PP que serà rescatat pel Botànic

El conseller delegat de Ribera Salud, Alberto De Rosa, amb representant del PP en un acte de la mercantil celebrat el passat estiu.

El 21 de novembre de 2006, Francisco Camps inaugurava l’Hospital de Torrevella; el 15 d’octubre de 2021, Ximo Puig recuperarà aquesta àrea de salut per al sistema públic de la Generalitat fent complir, després d’Alzira a l’abril del 2018, una de les promeses estrela del Botànic per a aquesta legislatura. Aquesta setmana, la Conselleria de Sanitat anunciava, a falta d’un dia perquè vencera el termini, la reversió del departament després de 15 anys de gestió en mans de Ribera Salud.

Tres lustres que van nàixer amb un Partit Popular en el govern valencià decidit a estendre el seu model de gestió publicoprivada que va arrancar amb l’inici del Departament de la Ribera a principis de segle. Des d’aqueix moment, la sanitat passava a ser un negoci a la Comunitat Valenciana. “Amb vista a l’usuari d’aquesta mena d’hospitals sembla que siga tot públic, perquè vas a la consulta i no pagues res”, explica Eva de la Fuente, portaveu de la plataforma ciutadana en defensa de la reversió del departament de Torrevella i que durant aquests mesos ha estat pressionant el Consell perquè complira amb el full de ruta. “Però és cert que no deixa de ser una empresa la que gestiona l’hospital i els seus centres de salut i el negoci se l’estan emportant ells, sense més”, afig.

L’empresa en qüestió, Ribera Salud, està darrere no sols de Torrevella o del 35% del departament de Dénia, sinó també de l’Hospital del Vinalopó, a Elx, la concessió del qual acaba el 2025, i de l’extinta Alzira, la pèrdua de la qual fa dos anys li va suposar reduir la facturació un 24,4% i es va quedar en una xifra de negoci de 342 milions d’euros davant els 453 de l’exercici anterior.

Amb aquestes xifres en joc, no eren d’estranyar mesos arrere els dubtes palesos entre els partidaris del retorn al model 100% públic a Torrevella, motivades per les declaracions del Puig qüestionant la idoneïtat del moment de la reversió, per la crisi econòmica arran de la pandèmia, i sense obviar que Puig mateix i l’anterior consellera Carmen Montón van rebre en el seu moment pressions de l’ambaixada dels EUA –a través de la multinacional nord-americana Centene, propietària de Ribera Salud– per evitar que Alzira tornara a mans públiques.

El poder d’influència de Ribera Salud en aquests 15 anys ha sigut notori en la localitat del Baix Segura i en els deu municipis que formen part del departament, que comprén tota una xarxa de centres d’atenció primària i consultoris, en què la mercantil ha desenvolupat campanyes constants de publicitat entre els mitjans locals per avalar la seua gestió. Una gestió privada amb el suport també, i sobretot, de l’informe encarregat per la Conselleria de Sanitat a la Sindicatura de Comptes, que conclou el 2018, i es repeteix constantment des de la direcció, “que l’Hospital Universitari de Torrevella és més eficient i té més bons resultats de salut que la resta dels hospitals públics de la Comunitat Valenciana”. En concret, Torrevella Salut és un 30% més eficient que la resta dels hospitals públics de la Comunitat Valenciana, “la qual cosa es tradueix en un estalvi de 45 milions d’euros a l’any per a la butxaca del ciutadà”. Així mateix, l’informe també recull que el grau de satisfacció dels pacients d’aquest departament supera la mitjana de la Comunitat.

Polèmica

L’argument de l’eficiència econòmica és el principal esgrimit per Ribera Salud aquesta setmana per insistir que el Govern valencià s’equivoca en rescatar Torrevella, una àrea de salut que, a diferència de la del seu homòleg del Vinalopó, ha viscut aquests 15 anys sense molts sobresalts o polèmiques, en part perquè els seus comités d’empresa han preferit mantindre’s en una posició discreta i silenciosa.

“Nosaltres no som com el comité del Vinalopó, que és més guerrer, som més apaivagadors perquè creiem que així aconseguirem més coses”, explica un membre del comité de Torrevella. Els representants de treballadors d’Elx van ser denunciats l’any passat per Ribera Salud, que els reclama 200.000 euros en concepte de danys i perjudicis, per haver revelat que els van obligar a treballar durant la DANA, malgrat el risc que corrien després de decretar-se l’alerta roja.

Aquesta mateixa font, que no vol revelar el seu nom i sindicat, també rebutja les crítiques de la plataforma en defensa de la sanitat pública que tant el comité d’empresa com els treballadors tinguen por de parlar per possibles represàlies de l’empresa: “Això és mentida”, assegura. Aquest mitjà va intentar, davant la polèmica a Torrejón de Ardoz, on Ribera Salud va desplaçar empleats de Torrevella per fer tests a la població, malgrat ser desaconsellats per la comunitat científica i el ministeri, parlar amb sanitaris del departament com ho ha intentat per a aquest reportatge, i s’hi han negat en tot moment.

Futur

“Tenim ara més incertesa que abans”, assegura la font del comité d’empresa, que critica obertament la consellera Barceló. “Pensàvem que vindria amb l’anunci i amb el model, però ens va reunir només dues hores abans, no ens va donar temps a preparar res i ara no sabem què pensar” insisteix. El model que seguirà Sanitat per rescatar els 1.400 empleats i els altres tants –ningú sap quants– sinergiats amb el Vinalopó és, de moment, una incògnita que ni la consellera mateix s’atreveix a anticipar.

“Encara no hem pres la decisió sobre la fórmula”, va reconéixer divendres en roda de premsa la política alacantina. “Ens vam comprometre amb el comité d’empresa i la junta de personal a obrir una mesa de diàleg amb ells i explicar-los les fórmules que nosaltres considerem que són les idònies”, va dir. Entre aquestes pot estar l’empresa pública? Ella va reconéixer que sí, entre altres opcions.

“No volem passar a formar part d’una empresa pública”, responen des del comité. “No seríem funcionaris i passaríem a formar part d’un model similar a l’actual amb Ribera Salud quant a condicions de treballadors”. Actualment, els treballadors són personal laboral indefinit, però sense dependre de la Conselleria de Sanitat. En el cas d’Alzira, són personal laboral a extingir que depenen de la Generalitat.

Un altre dubte obert és què passarà amb les inversions anunciades al juliol d’enguany per Ribera Salud en un acte amb el suport d’alcaldes del PP i del president de la Diputació d’Alacant, també popular. Va prometre, en cas que el Botànic prorrogara la concessió cinc anys més, invertir 40 milions d’euros i la construcció de dos centres de salut fins al 2026. La Conselleria de Sanitat té aquest any de transició per davant per a respondre també a aquesta pregunta.

Etiquetas
Publicado el
18 de octubre de 2020 - 22:30 h

Descubre nuestras apps

stats