Aliança no implica absorció: l’encaix de Compromís en Sumar

Sumar no és diluir-se. Aliança no implica absorció. La distància entre tots dos termes, més o menys òbvia, ix a relluir en els processos interns dels partits quan preparen una carrera electoral. És el cas de Compromís i la plataforma que dirigeix Yolanda Díaz, que encara dissabte la seua primera assemblea per a estructurar el partit. La coalició valencianista ha remarcat que no formarà part de la direcció de la plataforma, perquè són dos partits diferents que col·laboren i, com a tals, acudeixen dissabte als actes.

El procés d’implantació territorial ha causat malestar en els llocs on hi ha altres forces que treballen amb la plataforma, com al País Valencià. Les trobades prèvies organitzades per la plataforma de Díaz, que evidencien la intenció de tindre arrelament i estructura, han despertat recels en alguns representants de Més Compromís, l’antic Bloc, que és la branca més nacionalista de la coalició. Els més escèptics creuen que l’equip de Díaz tracta de suplantar la seua presència, encara que els dirigents valencianistes subratllen l’acord de no-competència electoral. En virtut d’aquest acord, Sumar pot crear una estructura, però no presentar-se a unes eleccions valencianes sense Compromís.

Quan els valencianistes van decidir concórrer amb Sumar a les eleccions generals del 23 de juliol passat, van subscriure un protocol que marcava els punts de la seua relació. Bilateralitat, perfil propi i no-competència electoral, a més de reconéixer Compromís com a força de referència de l’esquerra a la Comunitat Valenciana, van ser les claus per a l’aliança el 23J. A aquest acord es remeten els representants consultats per aquest diari cada vegada que ix a relluir un hipotètic conflicte amb Sumar. “Sumar reconeix Compromís com a subjecte polític del valencianisme d’esquerres”, subratlla Amparo Piquer, secretària general de Més, unes paraules que va subscriure el portaveu de Compromís en les Corts dilluns passat: “Tenim un acord firmat amb Sumar en què es reconeix que el subjecte polític a la Comunitat Valenciana és Compromís i així serà”, va dir.

El País Valencià és un calador de vots per a aquesta aliança. Les tres circumscripcions van donar a la plataforma quatre diputats i quasi 400.000 vots en les últimes eleccions. En solitari, Compromís va obtindre el novembre del 2019, els comicis anteriors, 176.000 suports, per la qual cosa se’ls pot atribuir gairebé la meitat del mèrit.

Encara que els representants reconeixen que no s’han abordat processos electorals futurs, com les municipals i les autonòmiques, l’acord de legislatura continua vigent. El partit sí que negocia el seu encaix per a les eleccions europees, on en les llistes de Sumar estarà Esquerra Unida i altres forces que componen la plataforma. Encara es negocien els llocs en la llista –circumscripció única a Espanya– i qui els ocuparà. Com que els perfils ja anunciats són majoritàriament masculins, llevat de la cap de llista Estrella Galán, seria d’esperar que Compromís designara una dona. Esquerra Unida ha elegit l’eurodiputat Manu Pineda i l’ex-eurodiputat Florent Marcellesi va per Equo, mentre que Jaume Asens ha anunciat que es presentarà a les primàries dels comuns i queda per saber-se el nom de la persona de Més Madrid.

Alguns dirigents amb veu pròpia han apuntat un cert malestar amb la formació de Díaz en les últimes setmanes. Enric Morera, senador i expresident de les Corts Valencianes, va dir que la relació amb el Govern central no anava bé. Encara que la crítica es dirigia a la branca socialista, en concret a Óscar Puente, va servir per a obrir el debat sobre la coalició entre socialistes i Sumar. L’endemà, el portaveu en les Corts Valencianes, Joan Baldoví, va subscriure les crítiques a Puente, però va matisar que estan més contents amb perfils com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que aquest mateix dia estava presentant els actes d’homenatge a Vicent Andrés Estellés, vetat per Vox en el parlament autonòmic. Baldoví va dir que la coalició haurà de plantejar-se la seua relació en els òrgans corresponents. Encara que no s’ha plantejat formalment, el malestar d’una part és evident, també amb la ministra d’Hisenda, que encara no ha aprovat la reforma del sistema de finançament. La formació valencianista analitzarà la seua aliança després de les eleccions europees, on tot apunta que concorreran de la mà. Menjar en la mateixa taula, però cadascú en el seu plat.