Ana Barceló: “Recorrerem a la justícia si algun contacte estret d’algun positiu de COVID-19 es nega a fer-se la PCR o si algú se salta el confinament”

Quan Ana Barceló va ser nomenada consellera de Sanitat Universal i Salut Pública fa poc més de dos anys en substitució de Carmen Montón, que va acudir a la crida de Pedro Sánchez per a exercir el càrrec de ministra del ram, mai s’hauria imaginat que hauria d’haver de fer front a una pandèmia, la de la COVID-19, que només a la Comunitat Valenciana ha deixat 13.987 contagiats confirmats amb PCR i 1.480 morts.

Tenint en compte l’evolució de la pandèmia a la Xina o a Itàlia, no es va tardar massa a fer apilament de material de protecció per als sanitaris i a prohibir esdeveniments multitudinaris com les mascletades de les Falles?

Nosaltres hem seguit sempre les directrius que es marcaven des del Ministeri de Sanitat, que era qui tenia en aquell moment tota la informació. Jo recorde que en les primeres reunions que van mantindre els ministres de sanitat a Brussel·les, en aquell moment, que va ser el 14 de febrer hi havia dos o tres casos al nord d’Itàlia. Crec que tota la rapidesa amb què es van produir els contagis no era previsible per part de cap govern. Nosaltres, en aquell moment, al gener, els nostres departaments ja tenien mitjans de protecció, perquè cada departament en aquell moment tenia centralitzades les compres, i després, quan la Conselleria de Sanitat va assumir la central de compres abans de passar al comissionat, s’havia produït ja una situació complexa pel tancament de fronteres a la Xina i, posteriorment, pel tancament de fronteres a Alemanya. Crec que va ser el pitjor moment, trobar-nos amb un mercat molt salvatge i en què el proveïdor més important del món havia tancat fronteres, i això va ser al principi, quan vam començar a fer apilament d’aquest material.

Va ser aquest moment el més complicat de tota la pandèmia?

Hem passat moments molt complicats, uns han sigut molt més durs i altres difícils de gestionar. Entre els difícils de gestionar era poder obtindre aquest material per la ruptura dels mercats i perquè estàvem en una situació complexa on tots anàvem al mateix proveïdor, és a dir, a la Xina. Però després hi ha hagut altres situacions complicades, com la defunció de les persones majors, perquè són persones que no estan prop dels seus familiars, perquè en aquell moment del comiat no poden tindre a prop les persones estimades, i també per a les famílies que han perdut un ésser estimat, no sols persones majors. També ha sigut molt dolorosa per a mi la pèrdua dels sis treballadors de la Conselleria de Sanitat, són moments molt durs en tots els aspectes.

És cert, com s’ha arribat a dir, que no s’ha traslladat persones majors de residències a hospitals per no col·lapsar-los i que hi ha hagut triatge en les Unitats de Vigilància Intensiva (UCI) en funció de les possibilitats dels pacients d’eixir avant?

No són certes cap de les dues qüestions. La primera, perquè la decisió de traslladar una persona major d’una residència a l’hospital no tenia cap relació amb la situació dels centres hospitalaris, sinó que era una situació clínica determinada pels professionals que atenien aquestes persones, per la residència i, per descomptat, consultada i parlada pels familiars. La situació en cada comunitat ha sigut diferent, jo puc parlar de la Comunitat Valenciana, on en cap moment es va fer servir aquest criteri. I menys encara es va fer servir el criteri de no ingressar en l’UCI, perquè no vam tindre mai cap problema de saturació o d’arribar al límit dels llits de crítics, ni vam tindre problemes pel que fa al nombre de respiradors per a atendre les persones que en necessitaren. De fet, el 43% de les persones majors que estaven en residències van morir als nostres hospitals, per tant, aquests dos missatges que es van pretendre traslladar, a la Comunitat Valenciana no es van donar.

Una altra de les polèmiques que hi ha hagut ha girat al voltant de la comptabilitat dels morts. Va faltar coordinació per part del Govern a l’hora de traslladar a les autonomies els criteris per a comptabilitzar-los?

A la Comunitat Valenciana, la xifra real la sabem i la dels que han mort a casa i en el seu certificat de defunció no s’especifica causa o posa “possible COVID” és la que ens falta per confirmar, perquè encara no tenim aquestes dades, però ací la transparència i la informació ha sigut en tot moment la que registrava el nostre sistema i en tot moment l’hem traslladada a l’opinió pública.

I aquestes dades que falten, que es van sol·licitar al Ministeri de Justícia, quan eixiran a la llum?

Ho vam sol·licitar, però ens van dir que no es podien remetre. No sé quan es durà a terme, però sí que tenim les dades comparatives que va traure l’Institut Carles III i també l’INE, però les diferències quant a la Comunitat Valenciana eren molt reduïdes, estàvem entre les quatre o cinc comunitats que menys diferència tenien entre el que havíem comunicat respecte de les defuncions que en aquest mateix període s’havien produït l’any anterior.

Com valoraria la seua gestió des de l’inici de la pandèmia?

Jo crec que això ho han de valorar els ciutadans, ací s’ha fet un esforç per part del sistema públic valencià i també s’ha fet un esforç des de l’espai sociosanitari, la sanitat privada també ha col·laborat en aquesta situació, crec que tot el sistema sanitari en conjunt ha fet un gran esforç i, els professionals, ha sigut ímproba la quantitat de temps, d’assumir una situació complicada, complexa, amb un desconeixement total sobre el virus, i que al llarg d’aquests mesos ha anat evolucionant en els tractaments per poder salvar més vides.

I com valora la gestió del Govern central?

Jo crec que el paper del Ministeri ha sigut important, la tasca de coordinació ha sigut fonamental just abans de la pandèmia, i després de l’estat d’alarma ha exercit un lideratge i hi ha hagut una cogovernança que crec que cal que perdure en el temps. Potser és el moment d’anar una mica més enllà i demanar que aquest consell interterritorial tinga un paper més rellevant en aquesta gestió per afrontar tots els reptes que tenim per davant.

Estem davant els prolegòmens d’una segona ona de contagis tan forta com la de març o abril i estem preparats per a afrontar-la, tenint en compte que s’ajuntarà amb la incidència de la grip comuna?

El sistema sanitari hi està preparat, hem adquirit una experiència extraordinària. Tenim un pla de contingència en el cas que es produïra una situació complicada. Estem en el moment de contenció, de detecció precoç del virus per a poder-lo encapsular i frenar-ne l’expansió. Estem més preparats, més ben preparats, no vol dir que no ho continuem estant amb vista a la tardor, sabent que pot haver-hi una coincidència del virus de la grip amb la COVID-19. Per això continuem estant en alerta i per això continuem buscant la millor estratègia per a aquest escenari que es produirà el mes d’octubre o novembre. Ens prepararem amb les vacunes de la grip, volem arribar al 75% de la població de risc, és a dir, a totes les persones majors de 65 anys, els que viuen en residències, les persones que treballen cuidant persones majors, siga en residències o a sa casa, embarassades o les persones que el metge entenga que hagen de vacunar-se. Hem d’estar preparats per a aquest escenari de confluència de tots dos virus i per això hem creat un comité científic, per estudiar els escenaris amb què ens podem trobar i com podem abordar aquesta situació.

Els rastrejadors estan trobant-se amb gent que no està disposada a confinar-se, malgrat haver estat en contacte amb positius. Com pensen tallar aquest problema?

Cal diferenciar dues situacions. Quan les persones que haurien de fer-se la prova no acudeixen a fer-se-la i quan les persones no compleixen el confinament que els marca Salut Pública. Si aquest confinament no es compleix i és advertit per forces i cossos de seguretat, sabem tots que comporta una sanció i, per descomptat, ha d’instar-se la persona que es confine. Crec que la majoria de les persones respecten el confinament quan l’ha determinat Salut Pública i estan complint el període. Excepcionalment pot haver-hi alguna persona que se salte aquest confinament i, per descomptat, amb aquestes persones tindrem mà dura. No podem permetre’ns irresponsabilitats d’aquesta mena.

Quan parla de mà dura, a quina mena de mesures es refereix en concret?

Si hi ha un contacte estret d’un positiu a qui cal fer la prova, podríem sol·licitar-ho judicialment si considerem que està posant-se en perill la salut d’altres persones amb qui poden entrar en contacte. A més, si alguna persona se salta el confinament, podem dictar una resolució de la qual es dona compte al jutjat perquè quede constància que aquesta persona ha d’estar confinada en el seu domicili. En aquestes situacions sí que s’ha usat ja aquest mecanisme.

Veient l’augment de contagis que està donant-se i el que va passar als inicis de la pandèmia, no creu que està tardant-se massa a prendre mesures restrictives pel que fa a mobilitat, reunions o oci?

L’única cosa que ha aturat la pandèmia és el confinament. El problema està en el fet que es complisquen les mesures i que no s’abaixen els braços. Es pot produir un contagi entre sis persones que no són convivents i que s’han trobat sense ser un nombre excessiu de persones, i el mateix pot passar amb una reunió de 20 o 30 persones. No rau només en el fet de reunir-se, sinó que abaixem la guàrdia quant a les mesures de seguretat, aquest és el problema.

En quin escenari de contagis i d’ocupació hospitalària es plantejarien limitar determinades activitats o fins i tot confinaments?

Estem molt vigilants i fem un seguiment molt exhaustiu de com va creixent el nombre de positius, però també quins són els espais en què es produeixen. Ara mateix tenim espais laborals, socials sobretot i familiars, i cal determinar molt bé d’acord amb aquesta evolució i en quins espais es donen perquè les mesures que s’aproven siguen realment efectives i eficaces, per això apel·lem a la necessitat que, encara que puguem prendre algunes mesures de restricció, l’eficàcia també dependrà de cadascú. Nosaltres no descartem en cap moment que es puguen adoptar, ja vam dir que no ens tremolaria el pols a l’hora de dictar resolucions que no foren ben rebudes per la ciutadania, però veient quin és l’univers en què estan produint-se aquests contagis, crec que hem d’insistir molt en la conscienciació de complir les normes de seguretat.

Però, llavors, estan estudiant ja mesures restrictives per aplicar-les a curt termini?

Encara no, nosaltres cada dia que tenim dades analitzem i veiem si cal adoptar mesures, veurem com acabarem la setmana i, a partir d’ací, estudiarem quines mesures podem adoptar que siguen eficaces, però són tants àmbits que és complicat.

Fan molta insistència en la incidència dels contagis en la franja d’edat que va des de 15 anys fins a 34. Falta responsabilitat entre els joves?

Bé, és perquè hi ha més mobilitat i contacte social en aquestes edats. La gent jove es mou més, no sols per temes laborals, sinó també socials, també es viatja més.

El president del Govern valencià, Ximo Puig, va advertir que es prendrien mesures restrictives en l’oci nocturn, però no de manera generalitzada, sinó puntual o per zones. En quin moment es prendran aquestes mesures i en què consistiran?

Tal com va passar en el cas de Gandia, on una vegada es va analitzar la traçabilitat vam veure que el focus podia procedir de diferents punts, es va adoptar aquesta mesura. Si hi ha reiteració de determinades conductes o sorgeix un brot pel qual considerem que cal tancar aquest establiment, doncs, el tancarem. Són mesures que han d’adoptar-se en circumstàncies o situacions concretes, no es pot generalitzar tot, perquè quan anem a la generalització és perquè no hi ha cap altra manera de tallar el contagi.

Han rebut pressions d’algun sector econòmic per la possibilitat de plantejar tancaments de determinades activitats?

No, perquè a més a l’inici de la pandèmia vam prendre decisions molt complicades com va ser que se celebraren a porta tancada partits oficials de futbol i de bàsquet, i aquestes situacions en aquell moment no van ser compreses. Van ser decisions complicades, però teníem clar que havíem de prendre-les, perquè la salut està per damunt de les qüestions econòmiques. El que hem d’intentar en aquests moments en què conviurem amb el virus fins que hi haja una vacuna és continuar amb aquesta detecció i aquest control, però jo no he rebut mai cap pressió des del punt de vista econòmic perquè no adoptara alguna mesura.

Creu que en aquesta segona onada de contagis el Govern ha delegat més protagonisme en les autonomies a evitar-se més desgast?

El Ministeri de Sanitat amb l’estat d’alarma reuneix i concentra tota la coordinació i les directrius que es marquen i ara en cada territori està donant-se una situació diferent per la geografia o el tipus d’activitats, i al principi el Govern tenia l’obligació de coordinar perquè hi haguera una homogeneïtat en tot el territori. Ara cada comunitat sap perfectament en què ha de fixar-se més, quines situacions ha de preveure com a riscos per determinar les mesures, i ja tenim aquesta experiència compartida.

Es veu amb ganes de continuar al capdavant de la Conselleria i afrontar una altra onada, malgrat el desgast d’aquests mesos?

Jo crec que en aquests moments m’alce cada dia amb ganes d’arribar a aquesta conselleria per poder afrontar aquest segon repte que és controlar la pandèmia. Aquest repte no deixa espai a cap altra reflexió, res més que posar tota la nostra capacitat al servei de la sanitat per adoptar les mesures que continuen protegint la salut de tots els valencians i les valencianes.

El col·lectiu dels metges interns residents (MIR) que està en vaga assegura que no hi ha diàleg. No veu viable una mesa de negociació?

Sempre des de la Conselleria hem oferit aquest espai de diàleg i ara continuem oferint-los un espai de diàleg dins del fòrum autonòmic, que, per donar seguretat a aquestes reflexions que hem de fer al voltant dels MIR, s’ha de constituir. Ací hi ha un marc estatal que és el que regula les relacions laborals dels MIR i hi ha un marge curt per a les comunitats autònomes. La Comunitat Valenciana té una situació per damunt de la mitjana de la resta de les comunitats respecte de la situació dels MIR. L’espai de diàleg és el que ha de presidir les trobades i així ho hem traslladat als que s’han assegut a parlar amb la Conselleria.