Atrapada en l'economia submergida del calçat: absolen una aparadora d'Elda obligada pel seu cap a ser l'administradora fictícia de l'empresa

Fa sis anys, una jove Noemí (nom inventat) semblava que havia trobat el treball que tanta falta li feia. Si bé no comptava amb experiència d’aparadora, només tenia llavors 24 anys, el responsable d'una fàbrica de calçat d'Elda li va obrir les portes del seu negoci que acabava de constituir amb una condició: havia de ser, a més, l'administradora de la societat. 

“Ella es trobava en una situació complicada i no li va quedar més remei que acceptar”, explica la seua advocada Marta Forcén després d'aclarir que la seva clienta no rebia cap salari en concepte de responsable de l'empresa, “no hi ha hagut lucre”, afegeix. Més aviat al contrari, durant l'any que va estar en funcionament la mercantil, percebia un salari de 850 euros al mes pel seu treball, encara que acabarien rebaixant-la a treballadora de magatzem encarregada de ficar parells de sabates en les caixes. 

Tot va canviar amb la visita a la fàbrica d'un equip de la Inspecció de Treball al setembre de 2014 que va constatar, com recull la sentència de la secció setena de l'Audiència Provincial d'Alacant, que dels 27 empleats en plantilla, 14 no estaven donats d'alta. Posteriorment, Noemí va ser denunciada per la Seguretat Social per un delicte contra els drets dels treballadors per tenir a més de la meitat del personal en situació irregular. La Fiscalia va sol·licitar set mesos de presó per uns fets que, segons discorregués el judici, podrien arribar a suposar-li fins a nou anys de presó, recorda Forcén. 

Tampoc va ajudar la primera declaració de Noemí durant la fase d'instrucció quan “pràcticament es va inculpar dels càrrecs perquè el seu cap li havia dit el que havia de dir”. “Si no ho fas, no t'ajudarem”, assegura Marta Forcén que li va dir l'empresari a la jove d’Elda. Va ser llavors quan Noemí es va ensorrar. “Ha passat per diversos quadres d'ansietat, era molt jove i no tenia la maduresa per a saber encaixar tot el que se li havia vingut damunt”, assenyala la lletrada. 

La mala sort de la jove treballadora, que prefereix no fer declaracions, va començar a canviar quan va conèixer a Marta, de la mateixa edat, en una trobada casual a través de les seves respectives parelles. “Jo acabava d'arribar de Saragossa, em va contar la seua història i vaig decidir assumir la seua defensa gratuïta”, comenta aquesta advocada especialitzada en Dret Mercantil. 

Per al judici, i creient que no anava a acudir, va citar (entre altres testimonis) al veritable responsable del calvari que estava travessant Noemí, l'empresari de la fàbrica. Per a això, la Policia va estar rastrejant el seu parador, perquè no donava senyals de vida, i ho va trobar una setmana i mitja abans de la cita judicial. Contra tot pronòstic, es va presentar i va declarar. “Va ser una declaració poc clara en la qual, sense fer un reconeixement exprés, va donar a entendre que ell era el veritable cap”, rememora. 

Així ho recull la sentència de l'Audiència d'Alacant, que reconeix que la la decisió ha tingut en compte, entre totes, les proves testificals practicades, “la de la persona que aparentment era el veritable administrador i dominador de la societat, així com cap real de l'activitat empresarial en tots els seus aspectes”. Els magistrats de la secció setena han absolt a Noemí del delicte que li imputaven ja que “ni una sola prova apunta al fet que l'acusada hagués intervingut de cap manera en la contractació dels treballadors, ni hagués estat informada d'aquesta, ni de la situació d'aquests quant als seus drets d'afiliació i alta en la Seguretat Social”. 

 

Pràctica habitual

Què ha ha sigut d'aquest empresari pirata? És una de les preguntes que queden en l'aire. La defensa de Noemí ho desconeix per complet. Pel que sembla, ha tornat a desaparèixer. Ningú ho ha denunciat? “En aquest món [el de l'economia submergida] ningú s'atreveix a denunciar”, respon. 

Enfront dels dubtes, estan les certeses que els administradors ficticis són figures recurrents en el sector del calçat. “És una pràctica habitual”, apunta Maite Rodríguez, presidenta de l'associació d’aparadores d'Elda-Petrer. “Desconeixia el cas d'aquesta xica, però sí que et puc dir que en altres casos em consta que si que cobren per figurar com a administradores”, assegura. 

“Estem acostumades a aquesta mena de pràctiques, empresaris que busquen a gent per a posar-la al capdavant i continuar fent de les seues”, critica Carmen Palomar, secretària de Comissions Obreres del Baix Vinalopó i la Vega Baixa, dues comarques on la indústria del calçat està molt present. “Allò sorprenent d'aquesta història és que en les dècades que portem de l'activitat del calçat encara es continuen realitzant aquests ardits, i que no es persegueixen més”. 

La conclusió de la sindicalista és que “per necessitat” la gent es presta a aquestes irregularitats i que “només si tenen una bona defensa” poden eixir indemnes d'un delicte. Per això, demanen als empresaris que “de la mateixa forma que es continuen reinventant en el terreny tecnològic o del disseny, deixen de fer-lo en pràctiques poc ètiques” com la de “tancar i obrir el negoci amb un altre nom” o la de les administradores fictícies com Noemí.