La batalla política (dels noms) dels carrers valencians

La retirada del nom de l’escriptor i lingüista Enric Valor d’una avinguda a Mutxamel ha sigut l’últim capítol de la batalla soterrada en les llistes de carrers de localitats valencianes. Valor, un referent de la cultura valenciana, no ha sigut el primer a haure-se-les en aquest compromís. Fa poc també van estar en el debat dels carrers Joan Fuster, en altres casos el terme País Valencià i també polítics sota sospita de corrupció.

La majoria d’aquestes situacions han vingut provocades per propostes que sorgien des de la dreta. Així doncs, a Mutxamel, el govern de PP i Cs, de qui va partir la proposta, va voler llevar ferro a l’assumpte atorgant el nom de l’escriptor de Castalla a un carrer secundari, mentre que Vox, que també donava suport a la retirada, defensava l’acció contra un lingüista “nacionalista valencià català”.

Fa poc també es va produir una polèmica a Massamagrell, on Vox, des de l’oposició, va impulsar una proposta per a retirar el nom de l’escriptor i assagista Joan Fuster, titlant-lo de “traïdor”. Una proposta que en principi va tirar avant amb el suport de PP i Ciutadans, però també perquè el govern municipal del PSPV es va posar de perfil. Davant la polèmica que es va formar des de l’esquerra, al final els socialistes van haver de fer marxa enrere i tornar a posar el nom de l’escriptor de Sueca.

Des de l’esquerra també fa poc s’ha produït la retirada de noms als carrers com els dedicats al rei emèrit Joan Carles I, pels casos recents destapats de possible corrupció del monarca. És el cas de dos municipis, Sagunt, on la plaça que portava el seu nom ha passat a tindre el nom del metge i polític republicà Peset Aleixandre, i a Pedreguer, on s’ha retirat el nom a l’avinguda dedicada al monarca perquè s’anomenara del País Valencià. En tots dos casos la proposta naixia des de les files de l’esquerra, mentre que l’aprovació es va produir entre discrepàncies de la dreta.

Precisament aquest últim nom donat a una via, el País Valencià, ha sigut un nom contra el qual històricament es van moure governs municipals del PP, encara que amb diferents resultats. Així doncs, mentre a Torrent el 2009 es va retirar el nom estant en l’alcaldia l’actual portaveu del PP a l’Ajuntament de València, María José Catalá, en ciutats com Algemesí o Xàtiva, també amb governs del PP, l’intent no va cristal·litzar el 2012; en el cas de Xàtiva, Alfonso Rus va proposar un tracte a l’oposició: retirar els honors de la ciutat a Franco a canvi de retirar el nom de la plaça del País Valencià, l’oposició el va rebutjar i, quan va passar a governar, es va limitar a retirar la medalla al dictador. Més recentment hi hagué un altre intent a Oriola per a llevar el nom de l’avinguda del País Valencià el 2020 amb una proposta de Vox, però fins i tot el PP es va oposar a aquest canvi al·legant que era un nom històric en la localitat.

Un altre fracàs en el canvi d’un nom va ser el de l’avinguda d’Eduardo Zaplana a Benidorm, on l’esquerra ha demanat reiterades vegades la retirada del nom de l’exalcalde i també expresident de la Generalitat i exministre del PP. No obstant això, en tot moment el silenci ha sigut la resposta que ha mantingut el nom de l’homenatge a Zaplana, malgrat les seues causes judicials per corrupció.

Una situació similar es va produir amb el carrer dedicat a Alfonso Rus pel govern del PP a Cerdà, al final de la legislatura del 2015, que va acabar tant amb el mandat del llavors govern local com de l’expresident de la Diputació de València i exalcalde de Xàtiva, també del PP. Però el carrer no va esperar a ser rebatejat per voluntat del govern de torn, i als pocs dies de ser inaugurat per Rus mateix, algun veí de la localitat li va posar el nom de “Carrer dels 2 milions de peles”, en referència als enregistraments sobre pretesos cobraments de comissions del polític, també investigat per corrupció.

Homenatges de carrer

Més enllà dels noms dels carrers, també hi ha homenatges en els espais públics a personatges o dates emblemàtiques que han sigut l’objectiu de governs de la dreta.

És el cas de Gandia, on el govern del PP va retirar el 2014 l’escultura en memòria de la Batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707. Els arguments utilitzats pel govern municipal conservador de llavors van ser que es tractava d’una escultura “catalanista”, que “enlletgia” l’entrada de la ciutat, i fins i tot va afirmar el mateix exalcalde popular Arturo Torró que “els madrilenys que venen a la ciutat no l’entenen”. L’escultura es va traslladar a un altre parc, on encara roman, i fins i tot el mateix artista que la va crear, l’escultor alcoià Antoni Miró, recorda que l’homenatge va ser concebut per a la plaça de què es va arrancar.

A Elx el cas que va ser polititzat va ser el de Dolores Ibárruri ‘la Pasionaria’ a qui la ciutat havia dedicat un monòlit en un parc. Però aquest homenatge va ser retirat el 2011 amb el primer (i únic) govern municipal del PP. En aquest cas sí que hi hagué resposta política amb el canvi de govern i, quan l’esquerra va tornar a tindre l’alcaldia, va reposar el monument el 2017.