Una bateria de mesures legislatives per a lluitar contra la precarietat en el turisme valencià

El canvi de model productiu és un tema recurrent entre els partits que componen el Govern del Botànic –PSPV, Compromís i Unides Podem– i que costa de materialitzar. Des de l’inici de la primera legislatura, les forces que van signar l’acord progressista van manifestar un compromís de revertir reformes de caràcter laboral per millorar les condicions dels treballadors i impulsar una agenda normativa cap a l’economia sostenible. En un dels territoris més empobrits d’Espanya i en què el sector turístic i hostaler té gran impacte en l’ocupació, els partits han posat el focus a desprecaritzar el sector, parcel·la per parcel·la.

Al desembre del 2020, l’Observatori del Treball Decent va encarregar un informe a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) per a radiografiar el sector. L’estudi va xifrar el pes del sector hostaler, allotjaments turístics inclosos, en un 6% del valor agregat brut de l’economia valenciana i en un 8,5% de l’ocupació de l’autonomia. La temporalitat era un altre factor destacable, amb un 42% davant del 27,9% en la mitjana de la resta dels sectors, bona part de la qual no volguda, amb xifres anteriors a la reforma laboral. L’informe apuntava a més que, en el cas de les dones, el 10% de les quals estan ocupades en aquest sector, malgrat tindre nivells d’estudis més alts, els salaris són més baixos i augmenta la jornada parcial “involuntària”.

El Govern valencià i el parlament autonòmic treballen en una bateria de mesures per a revertir aquesta situació, complementant la reforma laboral aprovada pel Ministeri de Treball. Aquest mes entra en vigor la vinculació de les ajudes públiques a empreses turístiques amb la millora de les condicions laborals, una mesura es va plantejar per Compromís el novembre passat en el debat de pressupostos com a manera d’incentivar bones pràctiques en el sector. La modificació legislativa advoca per introduir criteris de dignificació laboral en les bases reguladores de les ajudes públiques que reben les empreses del sector i fa prevaldre les que tinguen salaris per damunt del conveni, contractació indefinida i milloren els plans de formació i seguretat laboral.

Una mesura similar es posarà en marxa amb l’aprovació del decret de clàusules socials en la contractació pública. La norma, que depén de la Conselleria de Participació i Qualitat Democràtica, estableix que l’Administració prioritzarà en la contractació i en les subvencions les empreses que incorporen col·lectius exclosos del mercat de treball. Encara que no està plantejada per al sector turístic, sinó per a la contractació en general, la mesura incorpora l’aspecte de la qualitat laboral i premia en la puntuació les empreses amb salaris superiors als del conveni col·lectiu, contractació indefinida i formació laboral continuada.

En l’àmbit de les kellys, un dels col·lectius més precaritzats i que més ha denunciat la seua situació, l’executiu autonòmic preveu a millorar les condicions a través de la Llei d’igualtat. L’avantprojecte, aprovat fa unes setmanes per la vicepresidenta Aitana Mas, incorpora el turisme com a sector en què aplicar polítiques contra la feminització de la pobresa i les bretxes salarials de gènere, posant el focus en els paranys de les subcontractacions. El projecte normatiu estableix que les empreses hoteleres que vulguen optar a subvencions públiques no puguen externalitzar els serveis de cuina, neteja i bugaderia. Si ho fan, tampoc podran participar en els procediments de contractació pública.

En l’últim curs polític abans de les eleccions, les Corts Valencianes debatran la proposta d’establir una taxa turística, municipal i voluntària per als ajuntaments, que grave les pernoctacions hoteleres per revertir el que es recapte sobre el sector. El tribut es destinarà a polítiques de “turisme sostenible”, entenent, també, la perspectiva laboral. Així doncs, amb els condicionants en la contractació pública i un nou gravamen, els grups que subscriuen l’Acord del Botànic pretenen que la recuperació econòmica arribe als sectors més destrossats per la crisi.