Bous, llengua i retallades en ocupació i cultura: l’empremta de la ultradreta en els pressupostos de Carlos Mazón

Els comptes públics amb què s’estrena Carlos Mazón en la Generalitat Valenciana porten el segell de la ultradreta. Ajudes a la tauromàquia, subvencions a entitats que qüestionen la unitat lingüística del català, retallades en ocupació, qüestionament de les polítiques amb perspectiva de gènere, una tisorada a les empreses públiques i una baixada en el pressupost dels organismes culturals són alguns dels senyals d’identitat que acompanyen els pressupostos per al 2024, acabats d’aprovar per les Corts Valencianes.

Vox, amb tres conselleries de deu, gestiona una part reduïda del pressupost, a penes un 6% del muntant global, però la seua empremta ideològica abasta bona part de les polítiques més simbòliques. És a través de les lleis de pressupostos on es veu el projecte polític d’un Govern i és a través de les subvencions nominatives on es troben les filies i les fòbies de cada conseller. Aquesta és l’empremta de la ultradreta en els primers pressupostos valencians:

Tauromàquia. L’arena juntament amb el teatre. En la partida d’1,4 milions d’euros per a la realització d’activitats de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura s’han inclòs els festejos taurins, que podran optar a aquestes línies per concurrència competitiva. El vicepresident Vicente Barrera, matador de bous de professió, també ha inclòs una línia de 300.000 euros per a la Fundación Toro de Lidia, atorgada per concessió directa.

Menys per als museus. Si bé s’incrementa en un milió la partida per al Museu de Belles Arts i a mig milió les ajudes al foment del llibre, una bateria d’organismes tindran la seua dotació més ajustada, amb prop d’un 10% de retallada. L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) rebrà 14,7 milions d’euros davant dels 16 del pressupost en vigor; el Consorci de Museus, que gestiona el Centre del Carme, perd un milió d’euros i es queda en 6,8; l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) perd 700.000 euros i es queda en 3,7 milions i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), del qual depenen la programació teatral i musical i la Filmoteca, entre altres àrees, perd 4,5 milions d’euros, i es queda amb 53,4 milions per a aquest exercici.

Valencià antinormatiu. Els partits que sustenten el Govern valencià, el PP i Vox, han fet de l’anticatalanisme una bandera, un sac en què introdueixen tota la filologia universitària i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La diputada de Vox Ángeles Criado en el debat de pressupostos ho va expressar així: “L’anomenen valencià normatiu i no sé quines favades, que no és més que català (...) La llengua és un instrument per a ficar les seues idees separatistes”. Sobre la base d’aquesta premissa, es reparteixen les ajudes econòmiques: la Conselleria de Cultura dona 50.000 euros a Lo Rat Penat, altres tants per a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana; 10.000 euros per al Centre Cultural Bernat i Baldoví i 18.000 per a l’Associació d’Escriptors en Llengua Valenciana. Aquesta última, que contradiu els criteris normatius del valencià, rebrà a més 3.000 euros de l’AVL, que abans anaven al premi Sambori de literatura infantil.

Religió. Per a les associacions cíviques i religioses, la Conselleria de Cultura destina 500.000 euros, en mode de concurrència competitiva. Es tracta d’ajudes per a la preservació de tradicions populars a la Comunitat Valenciana. A més, la coalició de la dreta amb la ultradreta ha acordat en les esmenes retirar 8.000 euros que l’AVL destinava a l’Associació d’Editorials del País Valencià per a la promoció del llibre en valencià amb la finalitat de donar-los a l’Escolania de La Mare de Déu dels Desemparats per a fomentar la música en valencià entre els “escolans”.

Canvi climàtic. Les partides destinades a combatre els efectes del canvi climàtic, un altre invent ideològic, segons la ultradreta, també experimentaran una minva: passen dels 237 milions d’euros pressupostats per l’anterior Govern del Pacte del Botànic a 148 milions pressupostats per la dreta i l’extrema dreta per al 2024.

Retallades en el sector públic. La coalició de la dreta amb la ultradreta es va passar la legislatura passada parlant de “paradetes”, en referència a les agències i els ens del sector públic. En el seu primer any, comencen les retallades: de mitjana, les agències perdran un 10% del seu pressupost. La retallada més severa l’experimenta el Labora, que perd un 20% del pressupost, més de 100 milions d’euros, i queda amb 446,1 milions d’euros per a polítiques d’ocupació. La tisorada en l’apartat de prevenció d’incendis forestals es tradueix en un 9% menys de recursos, i passa de 40,3 milions d’aquest exercici a 36,6 milions.

Igualtat, violència masclista i polítiques de gènere. L’enfocament de gènere en les polítiques públiques comença a trontollar. El terme violència de gènere ha desaparegut del projecte pressupostari dels comptes de la Conselleria de Justícia, competent en protecció a les víctimes, que en tot cas parla de “violència sobre la dona”. Es modificaran les oficines de Denúncies, que la consellera Elisa Núñez creu que són font d’ideologia, perquè hi càpien “tots” els delictes. Per contra, en la Conselleria d’Igualtat, que dirigeix el PP, sí que es mantenen les ajudes a les víctimes, fent equilibris. La vicepresidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, del PP, sí que ha augmentat un 1% la despesa en polítiques d’igualtat i en un 40% –10 milions d’euros– l’assistència a les víctimes de violència masclista. Núñez ha retallat un 3% el pressupost de la direcció general competent en atenció a les víctimes, uns dos milions d’euros.

Les polítiques d’igualtat han sigut un dels punts de tensió entre el PP i Vox, amb aquests últims especialment obstinats a retirar-les. Segons les esmenes aprovades a la Conselleria d’Igualtat, Serveis Socials i Habitatge, es retiren els compromisos d’aplicar la perspectiva de gènere i diversitat en l’habitatge. En concret, una esmena de PP i Vox aprovada en comissió estableix l’esborrament dels articles que inclouen “millorar el coneixement de l’espai urbà amb accessibilitat universal i perspectiva de gènere” i “actuar en l’espai urbà tenint en compte la perspectiva de gènere i la diversitat”. La càtedra de la Universitat de València que promou la investigació amb perspectiva de gènere en sanitat va estar a punt de saltar per l’aire, però al final el PP va votar amb el PSPV i Compromís i la càtedra tindrà 30.000 euros. És de les poques esmenes de l’oposició que s’han salvat.