Càmeres per al Parc Central i 6 milions pel deute de la Copa de l’Amèrica: així són els pressupostos de València que ascendeixen a 1.010 milions

El pressupost municipal del 2022 a València arriba a 1.010.878.200 euros, 96.000 milions d’euros més que el del 2021, i es destinarà a la recuperació econòmica i social de la ciutat després de la pandèmia. S’incrementen les ajudes al comerç amb 1,6 milions d’euros per a una altra edició de bons al comerç; es construirà la nova comissaria de la unitat GAMA de la Policia Local dedicada a la prevenció de la violència de gènere; s’incorporaran 234 agents de policia per reforçar la seguretat i la convivència dels barris i pobles; s’invertirà en el camp de futbol de Torrefiel, i es crearà un mercat municipal a Castellar.

El capítol d’inversions arribarà a 136 milions d’euros, incloent-hi els 60 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, i s’espera superar aquesta xifra en les pròximes convocatòries. L’alcalde, Joan Ribó, juntament amb el regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha presentat divendres els comptes municipals “més ben dotats de la història de l’Ajuntament”.

“Estem davant un pressupost expansiu i el que més creix dels últims anys”, ha assegurat l’alcalde. Respecte del 2021, s’ha incrementat un 10,5%, amb l’objectiu de la reactivació econòmica de la València postpandèmia. El màxim responsable de la ciutat ha destacat “algunes de les inversions més importants previstes en els nostres barris i pobles”, com la construcció de la nova comissaria per al grup GAMA; les obres dels centres cívics de Malilla i Torrefiel o l’Alqueria de la Torre; les faenes de millora de la zona de socialització per a gossos d’Aragó o el palmerar de la Gran Via; la rehabilitació integral del Parc Gulliver; la renovació de l’enllumenat amb leds per a disminuir el consum energètic; la reparació de l’embarcador del Palmar i el del pont del Pujol, o l’adquisició d’equips informàtics per a la millora dels servidors i la ciberseguretat.

A més, s’instal·laran panells solars en els cinc cementeris per un import de 2,7 milions, càmeres de seguretat al Parc Central, juntament amb millores en el Gulliver, el Parc de Capçalera, el pont de les Flors, el Jardí d’Aiora, de Marxalenes i del Camí de Montcada per valor de 750.000 euros; ampliació del Parc de Benicalap per 1,3 milions; i hi haurà una partida de 11,8 milions per a obres en infraestructures com el Bulevard de la Cultura de Guillem de Castro i Xàtiva, projecte al voltant de Marina i J.J. Dómine, renaturalització d’Ausiàs March, del carrer de la Democràcia, Giorgeta-Pérez Galdós, Sant Agustí-l’avinguda de l’Oest, el carrer de Segòvia, Isabel la Catòlica i la plaça de Bruges.

En matèria d’urbanisme i habitatge, Joan Ribó s’ha referit al pla de renovació d’habitatges municipals i la rehabilitació d’habitatges al Cabanyal; la conversió en zona de vianants de l’entorn del mercat de Torrefiel; la urbanització de la plaça del Músic Antoni Eiximeno, a la Malva-rosa, i la millora de l’accessibilitat al carrer de la Democràcia, a l’Olivereta.

A més, es crearà un nou mercat municipal a Castellar; s’invertirà en el camp de futbol de Torrefiel i el camp d’hoquei als Tarongers; i es preveuen les obres de l’espai sociolaboral de joves al Marítim, la nova seu de la Universitat Popular al Cabanyal, i l’adequació de la Nau 4 Ribes. En l’àmbit cultural, es rehabilitarà la biblioteca històrica i l’hemeroteca, es renovarà el Palau de la Música i les butaques i l’equipament digital del Palau de Congressos.

L’alcalde ha posat en relleu els 60 milions d’euros corresponents als fons Next Generation i els projectes que ara mateix estan en marxa en el marc d’aquestes subvencions europees. Així doncs, un total de 53 milions d’euros es gastaran fins al 2025 per impulsar l’estratègia de València com una ciutat climàticament neutra.

Això inclou la implantació d’una zona de baixes emissions, nous carrils bici, les superilles d’Orriols i la Petxina, la compra d’autobusos elèctrics, les noves marquesines de l’EMT, la millora de l’accessibilitat de les parades de l’EMT i la reurbanització de carrers i avingudes, com l’avinguda de la Malva-rosa, el carrer d’Isabel la Catòlica i la plaça del mercat de Russafa.

A això s’han d’afegir 4 milions d’euros a gastar el 2022 per promoure mercats sostenibles (reforma dels mercats d’Algirós, Jerusalem o Torrefiel); la instal·lació de plaques solars en els mercats de Russafa, Algirós, Benicalap i Jesús; la implantació de carregadors de cotxes elèctrics en tots els mercats, i la reforma de l’entorn del Mercat del Grau. També es destinaran 3 milions d’euros l’any vinent per a les zones comercials turístiques per a la digitalització del comerç, cursos d’idiomes a professionals del comerç, fibra òptica i l’enllumenat del centre.

Increment de les despeses

Per despeses, la de personal puja en 19 milions d’euros; les corrents sumen 37 milions d’euros més; les de capital (inversions) augmenten en 31,5 milions d’euros, i les financeres s’engrosseixen amb 8,3 milions més. En el capítol de personal destaca la contractació de 245 nous agents de Policia Local i de més treballadors i treballadores per al pla de reforç del servei de llicències urbanístiques i d’activitats.

Pel que fa a les despeses corrents (contractes i subvencions), s’incrementen respecte de l’exercici anterior en 37 milions d’euros, això és, un 8,5%, que anirà destinat, entre altres, a la reactivació econòmica, amb una injecció d’1,6 milions d’euros per a una nova convocatòria de bons al comerç; els nous contractes de jardineria, neteja i gestió del trànsit; la formació i els plans d’ocupació de l’Ajuntament; la millora de les línies de l’EMT, els centres esportius de la ciutat i la programació del Palau de la Música i activitats com la Mostra o Cultura als barris; polítiques d’innovació, o l’impuls de l’Administració electrònica.

L’alcalde ha incidit en la previsió d’amortització del deute el 2022. Des del 2015 el deute s’ha reduït en un 60%, i ha passat dels 750 milions al juny de 2015 a 298 milions d’euros amb què acabarà el 2022 –al voltant d’un 29,5% dels ingressos totals–, cosa que “significa que estem fent una gestió responsable”. Ribó ha explicat que “la reducció constant del deute durant el mandat passat i el 2020 ens ha permés fer front a la pandèmia” i, a pesar que “hem incrementat lleugerament durant el 2021 el deute municipal en 18 milions d’euros” a conseqüència de la crisi de la Covid-19, “el 2022 està previst tornar a disminuir-lo”.

La màxima autoritat de la ciutat s’ha referit igualment a “dos projectes fonamentals per al futur de València”, que s’han de preveure en els comptes dels pròxims anys: les obres del canal d’accés ferroviari, amb un cost de 400 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament aportarà el 25%, i el pagament de sis milions d’euros per posar fi al deute de la Marina de València vinculat a la Copa de l’Amèrica.

Quant als ingressos, Joan Ribó ha subratllat l’augment “considerable” dels lliuraments a compte de l’Estat, el retorn de l’IVA del 2007, l’increment de les transferències de la Generalitat i la incorporació dels fons Next Generation. D’altra banda, ha remarcat que “no es puja cap impost ni taxa municipal” per ajudar els sectors més afectats per la pandèmia i promoure la dinamització econòmica. En aquest sentit, l’alcalde ha explicat que “l’increment que hem experimentat en la recaptació de taxes i preus públics és precisament per la reactivació econòmica”, fonamentalment a través de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO).

Sobre les despeses de capital, hi ha un augment fins a 134 milions d’euros que venen fonamentalment de les inversions, que augmenten en 15 milions d’euros, un increment del 16% davant del 2021, i les transferències de capital, que s’incrementen en 26,4 milions d’euros. La resta de l’increment està destinada al Palau de Congressos, a l’Organisme Autònom Municipal (OAM) de Parcs i Jardins, els 6 milions per a posar fi al deute de la Marina, i els fons Next Generation per a l’EMT.

Despesa per habitant

De la seua banda, el regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha assenyalat les aportacions de l’Estat, el creixement de l’activitat econòmica i els fons europeus Next Generation com els responsables de “la desviació positiva dels comptes del 2022, que inicialment no havien pogut ser tan ambiciosos”. El regidor ha ressaltat que el caràcter “expansiu” dels pressupostos permetrà que, l’any que ve, hi haja una despesa per habitant de 1.263 euros. Sanjuán ha recordat que “València, tristament, durant moltíssims anys i també ara, ha tingut una despesa per habitant molt inferior a les ciutats amb què ens volem comparar”. En aquest sentit, “en els últims anys, hem intentat convergir cap a la xifra de despesa per habitant en què creiem que hem d’estar i en què es troben ciutats com Barcelona o Madrid, però també altres de més menudes com Saragossa, Màlaga o Sevilla”.

L’edil ha explicat que “en aquests últims anys, el pressupost per habitant de l’Ajuntament de València ha crescut un 35,97% i l’any que ve gastarem 1.263 euros per habitant, la qual cosa comporta superar el que es va gastar el 2021 en ciutats com Sevilla, Saragossa o Màlaga”. Així i tot, per al regidor, “encara estem molt lluny d’una ciutat com Barcelona, que gasta més de 1.900 euros per habitant a la seua ciutat”.

Sanjuán creu que “no és lògic que, si volem tindre uns serveis com els de qualsevol altra ciutat, el nostre pressupost per habitant haja sigut tan reduït”.

Com a exemple d’aquesta “raquitització” municipal, el titular d’Hisenda ha destacat l’increment de les despeses de personal per la incorporació de 234 nous agents de la policia local, així com de personal per al reforç de l’àrea de llicències urbanístiques i d’activitat. Unes incorporacions que, a parer seu, permetran “tancar la cicatriu en la prestació de serveis públics” i que, així i tot, mantindran el capítol de personal en el 32% del pressupost total.