“Deixarem clar que l’homeopatia no té evidència científica, que no és ciència i que no guareix”

Ve precedida d’una reputació de defensora de la gestió pública i de la recuperació de drets dels col·lectius més perjudicats per les polítiques de retallades. Llicenciada en Medicina, Carmen Montón (Burjassot, 1976) va recuperar la sanitat pública universal, va rescatar el primer hospital privatitzat, va eliminar els copagaments farmacèutics i ortoprotètics, va defensar els medicaments genèrics i va denunciar amb èmfasi l’homeopatia com una pseudociència des del seu càrrec com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública del Govern valencià que presideix el socialista Ximo Puig.

Militant socialista que va donar suport a Pedro Sánchez en els debats interns del PSOE, va ser la ponent en el Congrés dels Diputats de lleis de l’època de Rodríguez Zapatero com la de l’avortament i va coordinar el projecte de la Llei d’igualtat. Assumeix una cartera que incorpora també les àrees de consum i benestar social i assegura, de partida, que la sanitat universal i l’impuls a la Llei de dependència són temes crucials.

Arriba vosté al ministeri amb una targeta de presentació d’enfrontament als ‘lobbies’ sanitaris. Creu que això marcarà el seu treball en el departament?

A la targeta de presentació que he de remetre’m és al fet que el Govern va fer les coses pel que fa a aquest sector amb molta normalitat, però també amb molta transparència. Apostarem pel bon govern, per la transparència i per normalitzar les relacions amb tots els àmbits, també amb el sector privat.

Mesures com la recuperació de la gestió pública de l’hospital d’Alzira han despertat recels en el ‘lobby’ de la sanitat privada davant la possibilitat que aplique decisions similars des del ministeri.

Les competències són autonòmiques. El que si que fomentarem des del ministeri és que es considere a Espanya la salut com un dret. Procurarem que algunes reivindicacions de les comunitats autònomes que estan damunt la taula comencen a fer-se realitat. Una n’és l’atenció sanitària universal, que no hi haja exclusió sanitària. I per moltes raons, de salut individual, de salut col·lectiva, en tot el que fa referència a la prevenció i la declaració de malalties obligatòries, però sobretot perquè un govern decent no deixa ningú fora del sistema sanitari.

Deia la vicepresidenta Carmen Calvo que en el pròxim Consell de Ministres hi haurà unes quantes mesures importants, i una d’aquestes de sanitat. Tenen pactat que l’atenció als immigrants siga la primera cosa?

Hem d’intentar portar-ho al Consell de Ministres com més prompte millor, però la data no la puc dir. Encara no sé com està de greixada la maquinària del ministeri. En la conselleria tenia ja els temps molt mesurats. En tot cas, ha de ser la primera cosa. Es tracta de tornar al concepte de ciutadania, que la salut és un dret. És quasi tornar als orígens, al 1986, quan Ernest Lluch va aprovar la Llei general de sanitat.

Ve d’un lloc amb molta possibilitat de gestió i poca capacitat normativa i arriba a una responsabilitat amb poca gestió i molta possibilitat d’elaborar normes i lleis. Fins a quin punt canviarà això el seu enfocament?

Aqueix canvi ens donarà avantatge per a saber quin és el nostre paper. El ministeri ha de ser un agent facilitador per a les comunitats autònomes i la nostra relació amb les comunitats autònomes ha de ser molt fluida. Crec que aquesta nova etapa és de diàleg, diàleg, diàleg i cerca de solucions conjuntes. Les comunitats autònomes tenen la responsabilitat de les competències transferides i nosaltres hem d’ajudar-los a desenvolupar la seua gestió tan bé com siga possible. I en algunes qüestions de salut pública i planificació estratègica establir les bases un govern d’Espanya perquè hi haja les mínimes desigualtats possibles. La cohesió territorial i la cohesió social, juntament amb el diàleg, són les claus del què hem de fer.

Eliminarà els copagaments?

Aqueixa és una altra tasca pendent. És veritat que destruir un sistema, destruir un dret, és molt més ràpid i més fàcil que tornar-lo a restituir, però reconstruirem aqueixa situació, aqueix dret que es va perdre el 2012 i que ha suposat una reculada en la salut de les persones. Desfarem aqueix camí. Tenim la complicitat de la ministra d’Hisenda, que és metgessa i ha estat també consellera. Des de les nostres primeres converses, ens hem posat a treballar en la manera com puguem recuperar-lo.

Serà progressivament, per als pensionistes amb menys recursos, o amb abast universal?

Tenim uns pressupostos que nosaltres no hem fet. Els respectarem per responsabilitat i per l’estabilitat del país. És en aquest marc en què he de trobar la solució més òptima amb la ministra d’Hisenda. Però el nostre propòsit és recuperar els drets que es van perdre. No solament està això. Vull recordar que la reproducció assistida per a les dones soles i lesbianes també va ser objecte d’exclusió sanitària. Totes aqueixes persones tenen a veure recuperat el seu dret a la salut.

La seua predecessora va aprovar pràcticament abans d’anar-se una ordre ministerial que fa que els productes de l’homeopatia es venguen a les farmàcies. Traurà de les farmàcies l’homeopatia?

Haurem de veure quin marge de maniobra ens ofereix la directiva europea i no puc dir la fórmula en aquests moments, però si que deixarem clar que l’homeopatia no té evidència científica, que no és ciència i que no guareix. Com a administració tenim l’obligació que la ciutadania tinga a l’abast tota la informació objectiva i veraç i que no puga haver-hi cap confusió que pose en risc la seua salut. És el que he dit sempre i des del ministeri continuaré aprofundint per deixar les coses clares.

Va tindre vosté un xoc amb Farmaindustria per la seua oposició a vincular el finançament sanitari a la compra d’uns medicaments determinats...

Em vaig oposar a la vinculació de Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) al conveni amb Farmaindustria.

Serà la promoció dels medicaments genèrics un puntal de la seua gestió?

Crec en les mesures d’eficiència i, com que les comunitats autònomes han d’esforçar-se a fer més sostenible cada dia el sistema sanitari, intentarem ajudar-les en totes les mesures que els permeten ser més autosuficients. No parlem de restringir res. Al contrari, cal ajudar-les perquè puguen utilitzar per a cada pacient allò que necessite. L’objectiu és posar en el centre les persona i que el facultatiu  tinga al seu abast el que considere oportú.

Tornant a l’homeopatia, pràcticament tots els col·legis de metges la rebutgen, però les farmàcies en fan un negoci. Seria el camí informar clarament que aqueixos productes no guareixen, un impost a la venda o diferenciar els establiments on es venen?

Efectivament, hi ha molts camins. És ràpid per a dir quin és el més òptim. La directora general de Farmàcia a penes fa uns dies que s’ha nomenat, però el nostre posicionament és molt clar. No volem que la ciutadania puga tenir cap confusió. Estudiarem la directiva europea, però hi ha marge de maniobra per a fer les coses correctament i posar cada cosa al seu lloc.

La seua cartera és també de Consum i Benestar Social. Per a vosté és una àrea nova, però només relativament, perquè des de la seua conselleria també va tocar assumptes sociosanitaris.

He procurat incorporar ràpidament els quadres al ministeri per a aqueixa àrea, com la directora general de Família i Infància o la directora general de l’Imserso , que porta la part de dependència i que és crucial per a nosaltres, i la secretària d’Estat. S’han posat a treballar de seguida. Han vingut amb les coses justes a Madrid, han agafat els seus hotels i estan estudiant les primeres mesures. En tot cas, la situació és complexa, però la solució és fàcil. Tenim una llei magnífica del 2006 que va aprovar Zapatero, que és la Llei de dependència. Cal posar-la en marxa. En això necessitem molt de diàleg amb les comunitats autònomes. Aquest Govern no té molt de marge, però sí voluntat política d’aconseguir solucions i acords. Espere que nosaltres, les comunitats autònomes i el tercer sector, que és molt important, puguem dibuixar la seqüència per a implantar aqueixa llei.

Les comunitats autònomes financen la dependència en molta més mesura que el Govern, el qual critiquen perquè no aporta prou recursos... Uns recursos que, a més, estan repartits desigualment.

Per això dic que no podem resoldre-ho d’un dia per a l’altre, però sí que podem establir un pacte de com ho anirem fent.

Hi ha unes 300.000 persones dependents esperant. És una urgència condicionada als pressupostos?

Veurem com superen els pressupostos el tràmit del Senat. I quan els tinguem, estudiarem la manera de prioritzar. Per descomptat, la dependència és una prioritat. Tinc l’equip treballant en això i en la recuperació de la universalitat. Quasi sense despatx, ja estem pensant els camins perquè el canvi comence.

Hi ha una proposició impulsada per Podem de Llei d’eutanàsia. Podrà aprovar-se en aquesta legislatura a la qual li queden dos anys?

L’impuls en el Parlament està. Crec que la societat espanyola és molt més madura del que alguns sectors creuen. Es pot encetar un debat seré, rigorós, en què participe tothom, per a deixar una cosa clara. L’autonomia personal i la propietat de la vida també implica decidir com vols morir. Nosaltres estarem en aqueix debat.

Ha d’atendre els que només els espera la mort o els que pateixen un estat crònic en què no volen continuar?

S’ha parlat tant d’aquest tema que cal encetar un debat franc i honest en la nostra societat. I cal fer-ho sense estridències, tenint en compte el testimoniatge de persones afectades i l’opinió de les societats científiques, que poden aportar-hi llum, i donant la màxima seguretat jurídica. Cal fer una llei que reculla la necessitat que hi ha en la societat.

Una qüestió en la qual vosté ha treballat molt és la igualtat, però ha quedat adscrita a la Vicepresidència, com ja passa en el Govern valencià del Pacte del Botànic, on també la vicepresidenta té aqueixes competències. Tot i això, vosté va aplicar un sistema de detecció de casos de violència masclista en els centres de salut Fins a quin punt podrà des del seu ministeri fer alguna cosa semblant?

Crec que és un encert donar aqueix rang als temes d’igualtat. Estaré a les ordres de la vicepresidenta per contribuir perquè el sistema sanitari se sume al pacte d’Estat contra la violència de gènere i a la lluita contra la violència masclista. Hi ha experiències que a la Comunitat Valenciana han donat bon resultat. El protocol de detecció de violència de gènere n’és una, però també hem intentat que siga un tema transversal a totes les polítiques, en salut sexual i reproductiva, en salut mental i en el protocol per a la reducció de suïcidis, i també en allò que té a veure amb les unitats de conductes addictives. L’àmbit de la salut ofereix moltes possibilitats per a ajudar moltes dones a guanyar confiança i eixir de la violència masclista. Ho treballarem conjuntament amb la vicepresidenta.

Pel que fa a la salut reproductiva, té pensat tornar a permetre que les menors puguen avortar sense permís dels pares?

En això té la paraula el Parlament. És un moment de diàleg i de buscar consensos. No tant d’expressar desitjos com d’intentar que hi haja canvis. La salut sexual i reproductiva per a mi és important i és una cosa de què he de parlar amb els grups parlamentaris i veure quin marge de maniobra tenim.

Què espera del PP en el que queda de legislatura?

El que ens agradaria és que ens deixaren treballar per a poder fer en dos anys més del que ells han fet en sis. Que entengueren que ha estat un procés perfectament democràtic i constitucional i que la societat espanyola està en un moment d’il·lusió i de confiança, una cosa que és bàsica per al funcionament democràtic. En la democràcia està la contesa en el Parlament, però també la negociació. Aqueixa altra part ells l’havien rebutjada i és el moment de traure-la a relluir. Tant de bo es vulguen sumar a aquest temps nou que s’obri.

Vosté ve d’un govern compartit amb altres forces d’esquerra. Què li permetrà aportar aqueixa condició a l’executiu que presideix Pedro Sánchez?

Aportaré el meu punt de vista, que potser és diferent del que aporten altres membres de l’equip. Anomene el Consell de Ministres “equip” perquè ho sentim així. Aportaré la meua visió i la meua experiència.

Parlen entre vostés de “Consejo de Ministras y Ministros”?

Bé. El que ha fet el president Pedro Sánchez és accelerar un camí. Tenir un president del Govern socialista i feminista serà bo. És el primer Govern amb més dones que homes. Això és un reflex de la societat, en què les dones també en som més.

No té por de la indústria farmacèutica i de les grans empreses sanitàries?

Venia escoltant en la ràdio María Blasco, que explicava que la indústria ha d’acostar-se a l’àmbit de la recerca i coordinar-se per a facilitar que la faena dels investigadors arribe al mercat. No es tracta d’establir un combat. Ací no hi ha bons i dolents. Cal treballar amb transparència i tenint clar quin és l’interés general. No hem d’espantar-nos, ni ells de mi, ni jo d’ells.

En les Corts Valencianes s’ha aprovat una iniciativa que promou la legalització del cànnabis per a usos terapèutics. Treballarà en aqueix sentit?

Encara falta cobrir la Direcció General de Salut Pública, però sí que hem de fer un mapatge de les necessitats que hi ha damunt la taula. Serem molt permeables a les necessitats que ens traslladen les comunitats autònomes. Pot entrar en les prioritats.

Canviarà el seu mètode de treball en passar de ser consellera de la Generalitat Valenciana a ministra del Govern d’Espanya?

El nostre full de ruta serà molt semblant. Primer de tot, recuperació de drets, primerament les persones, amb atenció a les discriminacions més punyents. I obrir després altres debats.