Cimera per a resoldre una altra malifeta del PP: convocada la primera comissió del conveni de l’F1 des del 2007 per abordar un deute de 50 milions

La Línia 10 de Metrovalència, l’aparcament del Mercat Central amb la reurbanització de les places del Mercat i de Bruges o la represa en les pròximes setmanes de les obres de l’edifici central de Sociòpolis, paralitzat arran de la crisi immobiliària del 2007.

Són només alguns dels projectes fallits del PP heretats el 2015 pels governs d’esquerres de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de València a què s’ha donat solució en els últims anys. Però no són els únics.

Totes dues administracions treballen en les últimes setmanes per resoldre la malifeta jurídica, urbanística i econòmica generada per la construcció del circuit urbà de Fórmula 1, hui dia abandonat i ocupat per un assentament de barraques.

En el moment de l’execució del traçat (any 2007) la Generalitat i l’Ajuntament van subscriure un conveni per al desenvolupament del circuit en l’àmbit del programa d’actuació integrada (PAI) del Grau. En virtut d’aquest acord, la Generalitat abonava les obres d’asfaltatge del traçat i l’Ajuntament es comprometia a tornar-li els diners una vegada desenvolupara el PAI a través de les càrregues urbanístiques repercutides als propietaris dels terrenys o d’un cànon d’urbanització “sense perjudici d’establir qualsevol altra fórmula que l’Ajuntament considere adequada”, ja que en la pràctica el traçat del circuit es convertirà en vials residencials. El conveni incloïa la constitució d’una comissió de seguiment d’aquest que mai es va arribar a reunir.

La setmana passada l’alcalde de València, Joan Ribó, i el conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, van anunciar la reconstitució de la comissió esmentada per a negociar un nou conveni que servisca per a establir una altra fórmula de finançament de la quantitat que va avançar en el seu moment la Generalitat a través de l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP). Aquesta comissió integrada per tècnics de la Conselleria d’Habitatge i de l’Ajuntament de València es reunirà per primera vegada dijous donant així compliment a l’última resolució del Consell Jurídic Consultiu.

El principal punt de fricció és sobre la quantitat avançada en el seu moment per la Generalitat per finançar la part del circuit urbà que dona al sector del Grau. I la primera sorpresa és que el deute no és de 38 milions d’euros com es va pressupostar en el seu moment, sinó que finalment, incloent-hi interessos, va ascendir a 50 milions d’euros (la totalitat del circuit va costar 89 milions), tal com queda reflectit en la memòria de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE) del 2013.

Fa anys, aquest organisme que va funcionar fins al 2016, quan el Govern valencià el va reconvertir en l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), va facturar a l’Ajuntament de València les quantitats econòmiques esmentades. Les factures es van retornar a l’EIGE pel fet de considerar el consistori que no tenia amb aquesta entitat pública cap deute vençut, líquid i exigible, com no en té actualment amb la seua successora EVha.

És a dir, l’Ajuntament entén que té unes obligacions (sense termini concret) pel conveni, però no un concepte facturable a una entitat pública que va assumir el finançament del cost de les infraestructures corresponents. A més, les obres encara hui dia no s’han rebut per la corporació municipal.

En aquest context, tant Ribó com Illueca van establir les bases que han de regir el nou conveni que es començarà a discutir dijous. En primer lloc, es buscarà una altra fórmula de finançament més adequada a la realitat actual en una zona en què calen dotacions residencials i altres equipaments socials i, en conseqüència, transformació de l’acord econòmic del nou conveni en dotació útil per a la Generalitat i l’Ajuntament.

En aquest sentit, l’acord prioritzarà l’increment de l’habitatge dotacional, que no computa com a edificabilitat en els paràmetres estructurals, a desenvolupar i gestionar per la Conselleria d’Habitatge, amb la necessitat de construcció d’edificis pilot en arquitectura bioclimàtica o sòl d’emergència residencial.

En aquest sentit, hi ha la possibilitat d’incorporar 35.000 metres quadrats de sostre aproximadament amb caràcter d’equipament residencial i que poden ser construïts i finançats de diferents maneres, com la fórmula de ‘complex immobiliari’ de col·laboració publicoprivada per a aconseguir un barri de nou desenvolupament inclusiu entre l’habitatge lliure, protegit i social.

Finalment, s’estableix com a criteri que es mantinga la gestió directa del PAI a través d’Aumsa i que la càrrega urbanística principal ha de ser ampliar i acabar el Parc de Desembocadura, amb la possibilitat també del cofinançament europeu per a renaturalització de llits fluvials.

Amb tot, les negociacions no seran senzilles, almenys pel que fa a la part econòmica. La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, va afirmar fa poc que l’Ajuntament de València no pagarà “ni un euro ni un metre de sòl públic” per l’“estafa” del PP amb el circuit de la Fórmula 1.

Gómez va assegurar que està ultimant un acord amb els propietaris del sòl del PAI del Grau per resoldre un problema que va generar el PP amb el circuit de Fórmula 1. “Estem intentant arribar a un acord que siga positiu per a la ciutat, però sense enganyar-nos. És a dir, quan Francisco Camps, expresident del PP, i també ho ha reiterat la seua portaveu, María José Catalá, parlava que això no ens costaria ni un euro, era absolutament fals. No es pot repercutir el 100% d’un circuit de Fórmula 1 perquè un circuit de Fórmula 1 no pot ser un mai un barri, no pot ser mai un cost avançat d’urbanització, perquè té un ús molt diferent a generar barri”, va explicar la vicealcaldessa.

Així doncs, sembla clar que una part dels 50 milions es repercutirà als propietaris a través de les càrregues urbanístiques, amb la qual cosa la discussió estarà en qui ha d’assumir la quantitat que quedarà per cobrir i amb quina fórmula. Tant Ribó com Illueca van parlar de la possibilitat d’incorporar els 35.000 metres quadrats de sostre esmentats amb caràcter d’equipament residencial.

La Generalitat encara deu 15 milions del circuit

El circuit urbà de Fórmula 1 continua generant costos milionaris a les arques públiques, malgrat que fa nou anys que es va disputar l’últim Gran Premi d’Europa i que tota la part que dona al Grau i Natzaret està barrada, abandonada i manca d’ús ciutadà.

El dia 12 juny passat es van abonar 7,5 milions d’euros corresponents a un crèdit de 60 milions d’euros que es va sol·licitar en el seu moment per abonar els costos de construcció del traçat.

El crèdit va començar a pagar-se el 2016 i té una vigència de huit anys a raó de 7,5 milions anuals, per la qual cosa queden per abonar 15 milions d’euros corresponents als exercicis 2022 i 2023.

El circuit va tindre un cost total de 89,7 milions d’euros. Però no solament la construcció del traçat va suposar despesa per a les arques públiques. El cost total de l’organització del Gran Premi entre els anys 2008 i 2012 va ascendir a 308 milions d’euros entre el circuit (89,7 milions), la compra de l’empresa Valmor i el cànon (115 milions) o la retransmissió de Canal 9 (26 milions d’euros), entre altres conceptes.