Cinc lleis i la renovació d’organismes: els deures del Pacte del Botànic al final de la legislatura

El tic-tac apressa. El temps passa més de pressa quan l’ocupen més assumptes. I en el parlament valencià, en una legislatura complexa –un temporal, una pandèmia, els efectes d’una crisi derivada d’una guerra– s’esgoten els terminis per a aprovar les normes compromeses en el projecte que va arrancar el 2015 i es va revalidar el 2019. Els grups del Pacte del Botànic a penes compten amb un parell de plens i poc més d’un mes per tirar avant cinc projectes legislatius, entre els que emanen del parlament i els que venen de l’executiu autonòmic.

El PSPV, Compromís i Unides Podem han fixat les seues prioritats en el pròxim ple i confien a organitzar un altre, un “ple granera” per donar el vistiplau a algunes normes en tramitació. Hi ha una desena de textos que requereixen un acord, però, segons les previsions, seran cinc els que superen la fase final. En paral·lel, està pendent la renovació dels organismes estatutaris i altres que depenen del parlament autonòmic, per a la qual cosa es necessita un pacte amb l’oposició que està bloquejat des de fa mesos. Es tracta del Consell Jurídic Consultiu o el Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, la presidència i la direcció general de la radiotelevisió pública valenciana, un assumpte a tindre en compte per l’impacte informatiu de la cadena pública en unes eleccions.

Entre els projectes prioritaris estan la llei de benestar animal, la creació de l’agència valenciana de canvi climàtic i la llei contra la despoblació. També la llei d’habitatges col·laboratius, la d’impuls de la participació i l’associacionisme i la validació del decret llei contra l’assetjament immobiliari, aprovat pel Consell divendres. Les dues primeres normes s’aprovaran en el ple de dijous, a què se suma el debat a la totalitat de la llei de participació, que impulsa la Conselleria de Transparència de Rosa Pérez Garijo; la llei d’habitatges col·laboratius, que ve del grup Unides Podem-EUPV, i la de despoblació, un encàrrec de Presidència de la Generalitat elaborat per l’exconsellera Elena Cebrián, que per als socialistes és de gran interés pel seu impacte. Aquestes tres normes encara hauran de passar per comissió per debatre les esmenes i requereixen un altre ple per a la validació, que els grups ordenaran al març, a punt que les Corts Valencianes es dissolguen.

La norma contra la despoblació, una de les apostes de Puig per a la legislatura, arrossega el conflicte entre els socis de Govern per la implantació de plantes solars i parcs eòlics. Compromís exigeix clàusules d’equitat territorial i certes garanties sobre el terreny per a la seua implantació, una transició “ordenada”, mentre que els socialistes tornen a al·legar que hi ha qüestions que entorpeixen la transició energètica i afecten projectes en vigor. “La Generalitat garantirà una implantació ordenada de les instal·lacions d’energies renovables que fomente la generació d’energia en espais urbans i perirubans pròxims a les zones on es concentra el consum energètic”, apunta la proposta dels valencianistes, a fi d’“evitar les externalitats negatives”.

En la resta de les normes s’han salvat les discrepàncies i no sembla haver-hi més escull que el temporal per a la seua aprovació. Sobre aquest escàs marge planeja una altra qüestió, airejada per Ciutadans: la reforma de la llei electoral, que es va quedar penjada en els últims intents de rebaixar el llistó d’entrada al parlament al 3%. Per a aprovar-la cal almenys el vot d’un diputat trànsfuga –PP i Vox rebutgen negociar-la– i encaixar-la en l’últim ple de març.

A més d’aquestes normes, el parlament valencià té altres textos pendents. Les nouvingudes lleis de comerç sostenible i diversitat familiar, que van tindre el vistiplau del Consell el 20 de gener passat. Els terminis, reconeixen els grups, no donen per a aprovar-se aquesta legislatura, per la qual cosa el procés hauria de tornar a la casella d’eixida amb el nou període de sessions, si algun grup les torna a presentar. Els socialistes també volen aprovar la reforma de Llei d’espectacles públics i la Llei de carreteres per sancionar la publicitat i la demanda de prostitució, però no compten amb el suport dels seus socis de Govern, que consideren punitivista aquesta mesura.