Una campanya submarina explora els hàbitats profunds d'Alacant i Benidorm a la recerca d'ecosistemes vulnerables

Un equip de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO, CSIC) ha finalitzat en el port de Cartagena (Múrcia) un estudi dels hàbitats profunds dels canyons submarins d'Alacant i Benidorm.

Durant 12 dies, a bord del vaixell oceanogràfic Ramón Margalef, han explorat aquestes zones entre els 100 i 1.600 metres de profunditat a la recerca d'ecosistemes marins vulnerables, per al que han cartografiat els fons mitjançant ecosonda multifeix i observat i caracteritzat les seues comunitats bentòniques mitjançant vehicles submarins, segons ha explicat l'IEO en un comunicat.

Els canyons d'Alacant i Benidorm són dues grans formacions les capçaleres de les quals se situen a la vora de la plataforma continental a uns 150 metres de profunditat i s'estenen als deixe anar del talús fins a aconseguir els 2.000 metres. Concretament, el canó d'Alacant és el més llarg de tot el Mediterrani espanyol amb 140 quilòmetres de longitud.

Tots dos canyons han sigut identificats amb anterioritat com a llocs prioritaris per a la investigació per albergar espècies amenaçades. No obstant això, encara que no és la primera vegada que s'obtenen mostres en la zona, sí ha sigut la primera vegada que s'han estudiat aquests canyons detalladament per a la prospecció d'ecosistemes vulnerables.

La investigadora del Centre Oceanogràfic de Múrcia i responsable de l'expedició, Elena Guijarro, ha explicat que “els canyons submarins s'han convertit en els últims anys en zones prioritàries per a la conservació d'espècies bentòniques i hàbitats vulnerables”.

“El seu especial hidrodinamisme i la inaccessibilitat a determinats tipus d'aparells de pesca ha permés en ells la supervivència d'espècies bentòniques longeves, de creixement lent, com ara esponges, gorgonias o corals d'aigües fredes”, ha detallat.

Aquests animals de creixement lent, segons l'experta, creen comunitats amb estructura tridimensional “molt complexa que constitueixen hàbitats essencials per a moltes espècies d'interés comercial que els usen com a lloc de refugi, reproducció i cria”.

Per això, “el cartografiat d'aquestes comunitats vulnerables relictes és urgent per a poder avaluar el seu estat i establir protocols de monitoratge i conservació abans que patisquen més danys”, ha afegit Guijarro.

Aquests estudis donaran continuïtat als treballs iniciats en 2012 amb els projectes LIFE+ INDEMARES i LIFE+ INTEMARES, coordinats per la Fundació Biodiversitat amb l'IEO com a principal soci científic, i que han permés l'exploració, caracterització i protecció d'una desena d'àrees marines protegides en el marc de la Xarxa Natura 2000.

La campanya és la primera de dues campanyes oceanogràfiques de la subactividad A1L1 i s'emmarca en el projecte BIODIV: “Assessorament cientificotècnic per al seguiment de la biodiversitat marina: espais i espècies marins protegits de competència estatal (2022-2025)”. Projecte finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; i impulsat per la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i CSIC a través de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC).