Condemnats la Generalitat i l’Ajuntament de Llíria a indemnitzar Iberdrola per un pla urbanístic del PP anul·lat

Un projecte urbanístic, aprovat pel Govern autonòmic del popular Francisco Camps, els pot costar a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de Llíria una indemnització, almenys, de 323.604 euros a pagar a la filial immobiliària d’Iberdrola. Una herència enverinada a conseqüència d’un projecte d’habitatges i camp de golf aprovat pel PP, tant en el consistori com en la Generalitat Valenciana, les conseqüències de la qual haurà d’assumir ara l’actual Govern del Botànic i l’ajuntament governat pel PSPV-PSOE.

El 2005, sota el mandat de l’alcalde del PP Manuel Izquierdo, l’Ajuntament de Llíria va aprovar un pla general d’ordenació urbana (PGOU) que preveia la construcció de més de 2.000 habitatges i un camp de golf de 18 clots. La Comissió Territorial d’Urbanisme de València (en aquella època Rafael Blasco, condemnat per corrupció, era el conseller del ram) va aprovar definitivament el PGOU.

Un any després, l’ajuntament va aprovar el programa d’actuació integrada (PAI), adjudicant la condició d’agent urbanitzador a la mercantil Sector Residencial La Maimona SLU i el 2008 es va produir l’aprovació del projecte de reparcel·lació del PAI.

Iberdrola Immobiliaria SLU va adquirir diverses propietats en aquesta superfície i va abonar a l’agent urbanitzador 122.291 euros com a quota zero; 73.735 euros en concepte d’avals com a garantia dels costos d’urbanització i 127.577 euros en quotes d’impostos sobre béns immobles (IBI).

No obstant això, el 2009, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va anul·lar l’adjudicació del PAI a la mercantil Sector Residencial La Maimona SLU, que va perdre així la condició d’agent urbanitzador. D’altra banda, la mateixa sala també va anul·lar el 2015 el PGOU, en una sentència confirmada més tard pel Tribunal Suprem, a causa de l’absència de l’informe vinculant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre la suficiència de recursos hídrics.

A conseqüència de l’anul·lació, la filial d’Iberdrola va demanar una responsabilitat patrimonial tant a la Generalitat Valenciana com a l’Ajuntament de Llíria, que la van desestimar. Així doncs, la secció primera de la Sala Contenciosa del TSJ-CV ha estimat el recurs de l’empresa: “A conseqüència de l’anul·lació del pla, un sòl que era urbanitzable ordenat detalladament passa a convertir-se en no urbanitzable, per això el sentit de la reclamació de les despeses fetes en virtut d’una qualitat del sòl que es perd”, diu la sentència, que no és ferma.

La sentència imposa l’abonament a l’empresa de 323.604 euros, a més dels interessos corresponents, per considerar que en aquest cas “no hi ha un marge raonable d’interpretació” perquè la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Llíria no assumisquen la indemnització. El TSJ-CV recorda l’obligació legal d’obtindre l’informe sobre disponibilitat de recursos hídrics.

“La seua absència no té disculpa ni dispensa legal, per constituir un error cras, de cap manera provocat per la demandant, que a l’empara de la normativa aplicable mereix retret i que la part no hauria de suportar, perquè, si s’haguera observat, hauria mantingut el sòl adquirit amb la classificació amb què es va obtindre i sense pèrdua d’aquesta qualitat”, conclou.

La sentència també considera que la responsabilitat ha de ser assumida de manera solidària entre la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Llíria, actualment governat per Joanma Miguel, pel fet de resultar “impossible determinar el grau de participació de cada administració en la producció del mal”.

“Les dues [administracions] han contribuït de la mateixa manera a la producció del mal. La corporació local per haver tramitat i aprovat provisionalment el PGOU i l’Administració autonòmica per autoritzar-lo definitivament”, afig.