Confirmat el trasllat forçós de l’excap dels funcionaris valencians amb el PP que va passar respostes d’una oposició a una amiga de Vox

Sanció de trasllat forçós a una altra localitat durant tres anys i assistència a un curs de l’Institut Valencià d’Administració Pública sobre ètica i integritat. És la sanció imposada a Ana Brugger, ex-directora general de Funció Pública durant l’últim executiu del PP en la Generalitat Valenciana, després de la seua absolució per haver ajudat a copiar la seua amiga María Gozálbez Bernad, assessora de Vox en el parlament autonòmic. El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de València ha desestimat el recurs de Brugger contra la resolució de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo.

La secció primera de l’Audiència Provincial de València, malgrat reconéixer que la dona va ajudar la seua amiga en l’oposició, considerava que la informació proporcionada no estava destinada per a ser presentada com a resposta a l’examen. Una vegada esgotada la via penal, després de l’absolució, la Generalitat Valenciana va iniciar el procediment sancionador.

La representació lletrada de la funcionària sancionada al·legava que la sentència no és ferma per haver-se interposat un recurs d’apel·lació per part del sindicat CGT. No obstant això el jutge, en una sentència a què ha tingut accés elDiario.es, considera que l’absolució era ferma per haver-se impugnat només les costes, “i romandre incòlumes tots els fets declarats provats”. “Cap modificació dels fets provats es va produir després de la tramitació del recurs d’apel·lació”, recorda el magistrat.

Durant les proves d’oposició, segons els fets provats de la sentència absolutòria, Brugger “va ocupar una cadira al final de l’aula”, va consultar en el seu telèfon mòbil les respostes a un tema de la prova, les va escriure “de pròpia mà” i les va passar a María Gozálbez Bernad, amb qui mantenia una “relació d’amistat”, el compte de “exercir la tasca de vigilància encomanada”.

L’ex-directora general de Funció Pública sostenia en el seu recurs que no tenia entre les seues funcions la vigilància d’una oposició. Així doncs, no actuava “en condició d’empleat públic ni estava intentant-se afavorir cap amiga”. María Gozálbez Bernad “no és amiga de la funcionària”, sosté l’escrit, ni hi havia “relació de subordinació.

Davant de la pretesa vulneració del dret de defensa de la sancionada, l’Advocacia de la Generalitat Valenciana argumentava que durant tot el procediment es van practicar les proves “que es van estimar pertinents”. “Únicament” es va dir a Brugger que plantejara les seues preguntes per escrit a les dues funcionàries que van denunciar la trampa a conseqüència de la “por de les represàlies”, per haver sigut la sancionada directora general de Funció Pública.

Antifrau veu risc per “xarxes d’influència”

Ana Brugger, recorda l’Advocacia, “en compte d’accedir a aquesta petició i presentar les preguntes per escrit, contesta dient (...) que aquesta circumstància li genera indefensió i demana en conseqüència la nul·litat”. Brugger també al·legava la falta d’imparcialitat d’un dels instructors de la tramitació de l’expedient per haver format part de l’Agència Valenciana Antifrau en un lloc de lliure designació. Encara que el jutge considera que “al llarg del temps en què va actuar com a instructor no concorria la falta d’imparcialitat al·legada”.

La Generalitat Valenciana recordava que l’ex-directora general va utilitzar la seua condició d’empleada pública “i es va prevaldre d’aquesta condició, no per a vigilar i garantir el desenvolupament normal de les proves, com era la seua comesa, sinó per a beneficiar una de les opositores, donant-li de pròpia mà uns fulls amb les respostes escrites”.

A més, considera proporcional que, en la forqueta d’un a tres anys de trasllat forçós que permet la normativa, “se li imposara el màxim” tenint en compte dues circumstàncies agreujants com són el grau d’intencionalitat i el mal a l’interés públic. Antifrau, com a part codemandada, assegurava que el lloc que havia ocupat de la funcionària de nivell 30 com a directora general suposava un risc en matèria de “xarxes d’influència i de corrupció que intenten ocultar les infraccions comeses”.