El Consell homenatja els presos empresonats a Sant Miquel dels Reis durant el franquisme
La Generalitat ha recordat els milers de persones que van estar empresonades a Sant Miquel dels Reis per motius polítics durant la dictadura franquista en un homenatge en què han participat Joan Busquets, que hi va estar pres del 1950 al 1964, i Vicente Cánovas Morant, pres del 1940 al 1941.
Aquest homenatge és un acte de reparació històrica adreçat a les persones que hi van estar preses per qüestions ideològiques i polítiques i als familiars que van patir l’absència de les persones empresonades. A l’acte han assistit el president de la Generalitat, Ximo Puig; la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; i la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo.
El cap del Consell ha descobert un monòlit que rebrà els visitants de Sant Miquel dels Reis i en què es pot llegir el text següent de Miguel Hernández: “Tristes armas si no son las palabras”. L’escultura està dedicada als “milers de persones lliures que no van deixar de ser-ho entre els murs d’aquesta presó durant la dictadura franquista; a elles els devem la nostra llibertat i la nostra obligació de construir una societat justa, solidària, culta i feliç”, diu el monòlit.
“És obligació dels poders públics, és la nostra obligació, recuperar la nostra memòria democràtica”, perquè “preservar-la és, per definició, una manifestació de cultura democràtica”, ha assenyalat el president, que ha afegit que “la memòria del passat i la pedagogia social envers el futur són factors d’orgull per al poble valencià”. “Ningú no vol revenja; els valencians volem normalitat democràtica i reconeixement, perquè en la democràcia no hi ha vençuts”, ha subratllat també.
Puig ha destacat en aquest sentit la importància de fer visibles unes “històries de resistència” que han servit d’inspiració per a formular mesures de “reparació”, com l’avantprojecte de la Llei de memòria democràtica i per a la convivència aprovat la setmana passada pel ple del Consell. “Ara, amb molts anys de retard, traiem dels barrots les històries i les fem lliures”, ha ressaltat el president.
Preservar la memòria històrica
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha recordat que l’objectiu d’aquesta llei és preservar la memòria històrica com a expressió de la llibertat i la reivindicació de les conquestes ciutadanes per aquest dret. A més, ha afirmat que aquest homenatge reconeix les persones que van patir la persecució i la presó per haver defensat la justícia i la llibertat o van patir l’exili i la mort per aquesta mateixa causa.
Oltra ha afegit que la recuperació del relat de les vides que aquestes famílies han viscut “és el pas imprescindible per a arribar al respecte per la convivència”, perquè “sense memòria no hi ha futur, sense justícia no hi ha present i sense veritat no hi ha convivència”.
Amb aquest homenatge, la Generalitat vol contribuir a recuperar la memòria i a rescatar de l’oblit els presos de Sant Miquel dels Reis perquè passen a formar part de la història valenciana.
D’aquesta manera ho ha manifestat el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, que ha insistit en la transformació cultural del monestir de Sant Miquel dels Reis. “Sant Miquel dels Reis és hui un dels espais culturals més importants del País Valencià; un lloc on es treballa dia a dia per la cultura i la llengua pròpia dels valencians, i això té un poc de justícia històrica”, ha declarat Marzà.
El conseller també ha assegurat que “no hi ha millor antídot contra el feixisme i la intolerància que la cultura” i que el “millor homenatge possible per a les persones que van estar empresonades en aquests murs” és que hui el monestir siga un “lloc de cultura”.
Investigació sobre la presó de Sant Miquel dels Reis
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per mitjà de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, col·laborarà amb l’Aula de Memòria Històrica i Democràtica de la Universitat de València per iniciar una línia d’investigació que recopile dades i reconstruïsca la història del penal de Sant Miquel dels Reis com a presó de presos polítics. L’estudi començarà a Sant Miquel dels Reis, però s’estendrà a la presó Model de València, a Portaceli i a la presó de Dones.
Durant l’homenatge s’han projectat a la façana del monestir fotografies antigues dels presos i els noms que els familiars dels empresonats han facilitat a la Direcció General de Cultura i Patrimoni per mitjà del correu presosensanmiguel@gva.es, que continua obert als ciutadans que vulguen facilitar-hi informació.
Testimonis de l’homenatge
Joan Busquets ha relatat la vida diària al penal de Sant Miquel, on va complir la majoria dels 20 anys a què va ser condemnat. Busquets és un anarquista afiliat de la CNT, nascut a Barcelona el 1928, que va estar empresonat a Sant Miquel dels Reis del 1950 al 1964, any que va ser traslladat al penal de Burgos, on va acabar la condemna. També ha participat en l’acte Vicente Cánovas Morant, que hi va estar pres del 1940 al 1941.
El monestir de Sant Miquel dels Reis el van fer construir els ducs de Calàbria, Germana de Foix i Ferran d’Aragó, sobre un antic recinte cistercenc, en el segle xvi.
Sant Miquel dels Reis va ser presó de presos comuns des del 1856. En acabar la Guerra Civil, la majoria dels presos que van ocupar aquestes cel·les van ser polítics. El 1966 una ordre ministerial va suprimir el monestir com a penal i des de l’any 2000 és la seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.
