Corrupció en les clavegueres i en els fems de València: mossegades, forats de diners públics i regals a Rita Barberá

Les clavegueres i la planta de fems de València, dos llocs per naturalesa pudents, s’han convertit en dos dels focus principals de la investigació del cas Azud. La instrucció de la causa ha aflorat les presumptes mossegades cobrades pel cunyat de Rita Barberá, alcaldessa de València entre el 1991 i el 2015 i reivindicada per l’actual primera edil del PP, María José Catalá, amb el bateig d’un pont a nom seu.

La causa, en què figuren com a investigats tant el cunyat com tres nebodes de la difunta alcaldessa, desprén l’habitual pudor de les mossegades i dels forats en els comptes públics.

La contracta del sanejament de València es va adjudicar el 2007, per un termini inicial de 15 anys i amb una possible pròrroga de dos exercicis, a una unió temporal d’empreses (UTE) formada per Infilco Española SA i Acciona Infraestructura SA. El valor estimat del contracte era de 146 milions d’euros. El lletrat José María Corbín, cunyat de Barberá i un dels principals investigats en el cas Azud, es va embutxacar juntament amb el seu amic Diego Elum 2,2 milions d’euros en una presumpta mossegada d’Acciona.

El pagament inflat va causar escepticisme en Hisenda. “Cap empresa pagaria a un advocat extern no especialitzat ni més ni menys que 2.210.000 euros més IVA simplement per fer unes faenes que bé podien confeccionar els seus propis empleats dins de l’horari laboral i sense generar retribucions extraordinàries”, segons un informe de l’Agència Tributària que figura en el sumari.

El lletrat Diego Elum, també investigat en la causa, va destruir el contracte amb l’UTE el 2009, a pesar que hauria d’haver-lo conservat fins al 2021. Elum, un íntim de Corbín des que tots dos militaven en l’extrema dreta durant el tardofranquisme i la Transició, també va destruir 12 caixes amb 475 quilos de documentació del seu despatx en plena investigació del cas Azud.

El contracte firmat amb Acciona es va confeccionar “per a donar cobertura” a la pretesa comissió cobrada per Corbín i Elum i “no obeïa a cap faena real”, segons la Fiscalia Anticorrupció. Senzillament, sosté el ministeri públic, era la “comissió requerida” per a aconseguir que l’UTE d’Acciona Infraestructura SA i Infilco Española SA obtinguera la contracta de sanejament de l’Ajuntament de València.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil vincula la presumpta mossegada als vins i accessoris de Louis Vuitton, per un valor de 7.651 euros que, a manera de regal de Nadal d’Acciona, va rebre “de manera sistemàtica” l’alcaldessa popular de l’empresa adjudicatària.

El contracte de sanejament no va eixir precisament barat per als comptes municipals. Un informe de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), en funcions d’auxili judicial a la instructora del cas Azud, xifra en 11,2 milions d’euros el perjudici econòmic de la seua execució entre el 2007 i el 2012. El preu de la licitació es va disparar un 62% respecte de l’anterior contracte del 1994.

A més, segons les conclusions d’Antifrau, les modificacions contractuals i les revisions de preus van suposar un increment dels imports sense justificació. L’AVA inclou 2,3 milions d’euros de perjudici econòmic si s’analitza el contracte fins al 2023.

Dues trames s’encreuen en la planta de fems

Un altre dels focus de la investigació del cas Azud se centra en la planta de fems de Quart de Poblet (l’Horta Sud), la gestió de la qual es va adjudicar a l’UTE Los Hornillos. Corbín va cobrar 261.000 euros per una pretesa assessoria jurídica externa de la qual no hi ha cap rastre. La documentació, segons l’empresa, es va destruir, a diferència de la relativa als treballs jurídics acreditats de Garrigues, un despatx que va cobrar 58.863 euros.

El complex va ser construït per una UTE formada per les empreses Valora Servicios Medioambientales SA (Sacyr), Cyes Inversión y Gestión SL i Corporación F. Turia SA, la consellera de la qual María Miguela Carpi era íntima amiga de Rita Barberá. El contracte de concessió va ser per a l’UTE Los Hornillos, amb una duració de 20 anys.

Les perquisicions del cas Azud s’encreuen amb altres causes, la investigació de la ‘trama dels fems’ l’epicentre de la qual estava situat en la mateixa planta. El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de València manté investigats el director general de l’UTE Los Hornillos, Carlos Fernández; el cap del Servei d’Ecoparcs, Javier Hernández de France, i l’ex-cap de servei de l’àrea tècnica de l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (Emtre), José Luis Vayá. Aquest últim participava, a través d’un testaferro, en l’empresa Servicios Medioambientales Valencia (SMV), que va facturar 10 milions d’euros a la concessionària de la planta, segons la denúncia de l’Emtre el 2018 davant la Fiscalia Anticorrupció.

L’escàndol de la ‘trama dels fems’ es va cobrar el cap del gerent de l’Emtre Eugenio Cámara, destituït el 2020 arran de la denúncia. Cámara, que té plaça en propietat en l’Emtre, va ser nomenat gerent durant l’època de l’edil popular Maria Àngels Ramon-Llin al capdavant de l’entitat i és gendre de l’ex-vicealcalde, Alfonso Grau, antiga mà dreta de la difunta alcaldessa Rita Barberá i un dels principals investigats en el cas Azud

L’UTE no necessitava assessoria externa

José Luis Vayá va declarar fa uns mesos com a testimoni davant els investigadors de l’UCO del cas Azud. Va reconéixer que va firmar l’informe de valoració de les ofertes, un estudi “assessorat” per Eugenio Cámara i Francisco Sala, tècnic de l’empresa Fervasa.

No obstant això, Cámara no va firmar l’informe, “atés que té una causa d’abstenció per haver treballat” en la Sociedad de Agricultores de la Vega (SAV), una empresa adjudicatària de l’Ajuntament de València i implicada en el finançament en B del PP de València en el marc del cas Taula. Sala tampoc va firmar perquè no era tècnic de l’Emtre, sinó de Fervasa.

El testimoni va descriure Eugenio Cámara, gendre d’Alfonso Grau, com una “persona molt reservada” que “mai” comentava res del que “haja pogut parlar amb els polítics” de l’Ajuntament de València. José Luis Vayá també va al·ludir a una reunió en el despatx de Rita Barberá en què l’alcaldessa va dir que la valoració de les ofertes s’havia de fer “de manera equànime”.

Barberá “coneixia totes les empreses que licitaven al procediment” i, “com que no volia quedar malament amb cap, no volia que els tècnics cediren davant les pressions a què estaven sent sotmesos”, per la qual cosa la valoració havia de ser “la més justa possible”.

L’exgerent de l’UTE, José Vicente Jiménez Baena, va explicar que l’empresa en què treballava (Sufi, posteriorment absorbida per Sacyr) es va associar amb Cyes i amb Corporación F. Turia SA “amb la finalitat de buscar sinergies per a l’adjudicació”.

El testimoni va manifestar que l’UTE no tenia unes “necessitats jurídiques especials”, que normalment eren solucionades pels advocats de les mateixes empreses que la componien. De fet, l’exgerent no considerava “necessària” la contractació d’un assessor jurídic extern.

A pesar que Corbín va cobrar per aquest concepte 261.000 euros, el testimoni ni tan sols es va assabentar del pagament al cunyat de Rita Barberá, a qui mai va veure en els comités de gerència de l’UTE Los Hornillos. Més encara, qualsevol contracte d’aquesta mena havia d’haver-lo firmat ell. José Vicente Jiménez Baena tampoc va veure els pretesos treballs elaborats per Corbín, segons va declarar davant l’UCO.