La Creu Roja atén menors valencianes fins a 13 anys per violència masclista: “Els agressors usen programes espia per a controlar-les”

La violència masclista no entén d’edats. Així es desprén de les atencions que presta la Creu Roja a la Comunitat Valenciana a dones que han patit episodis de maltractaments i que cada any en són més.

L’entitat gestiona el programa Atenpro, llançat i finançat pel Govern i la Federació de Municipis i Províncies, a través del qual se’ls facilita un telèfon mòbil amb botó d’alarma i geolocalitzador, a més de suport emocional i assessorament jurídic.

Segons han informat fonts de la Creu Roja a eldiario.es, en aquests moments atenen en virtut d’aquest programa 3.087 dones víctimes de violència masclista, un 20% més que el 2018.

Per províncies, en aquest exercici tenen a l’abast aquest servei de suport 1.020 dones a Alacant, 350 a Castelló i 1.708 a València.

La taxa més alta d’usuàries actives per milió de dones de 15 anys i més la registra la Comunitat Valenciana (1.416,1), seguida del Principat d’Astúries (1.325,7).

Segons explica Patricia Peris, responsable dels programes relacionats amb dones de l’entitat, la forqueta d’edats de totes elles oscil·la entre 13 anys de la més jove a 92 de la més major.

Del total de les dones ateses en aquests moments, 59 són menors d’edat, si bé és cert que “entre els menors també hi ha fills de dones maltractades”.

En aquest sentit, explica que totes les usuàries del programa Atenpro tenen el dispositiu d’alarma, perquè han patit violència, que pot ser “tant física com psicològicaç” i ha explicat que en el cas dels menors d’edat es donen totes dues situacions.

Peris explica que no hi ha “un perfil clar”, encara que els casos més habituals es donen en dones “entre 30 i 45 anys”. A més, “al voltant d’un 80% són espanyoles, però aquesta dada és enganyosa, perquè moltes immigrants no denuncien per desconeixement de la legislació i també en el cas de les que no tenen papers per por que les puguen expulsar”.

Sobre la manera d’atendre les dones, independentment de l’edat, comenta que se’ls ofereix un suport multidisciplinari: “Intervenim des de totes les àrees, perquè és important empoderar la dona, necessitem que siga conscient de totes les capacitats i fortaleses que té i ajudar-la a millorar la seua autoestima i la seua xarxa de suport”.

Segons explica, “la majoria de les víctimes estan molt aïllades, perquè el seu agressor s’ha encarregat de fomentar aqueix aïllament i aqueixa dependència respecte d’ells, és una cosa que percebem sobretot en els casos de les víctimes més majors, però també entre les més joves”.

En el cas de les menors, assegura que els crida molt l’atenció “com les aïllen, com deixen de tindre el seu cercle d’amigues, ja que el cercle d’amics important és el d’ell o fins i tot no ixen si no és en presència d’ell; això ho véiem en dones majors, per la cultura patriarcal que hi havia abans, però si que crida l’atenció aquesta reculada ara, aquest aïllament”.

Una altra característica que cal tindre en compte en el cas de les més joves és l’aspecte sexual: “Des de molt joves estan sotmeses a pràctiques sexuals inadequades o violentes dins d’aquesta relació de maltractament fins al punt que el normalitzen i no el detecten, malgrat que duen a terme pràctiques no desitjades simplement per evitar enfadar-los o que les agredisquen”.

Peris assegura que troben xiques “molt joves en què les primeres pràctiques sexuals han sigut ja molt violentes i costa molt que ho identifiquen, per això és molt important treballar aquest punt, perquè les relacions posteriors siguen normals”.

Quant a l’ús de les noves tecnologies, és una altra eina victimitzadora que utilitzen els agressors: “Introdueixen programes espia per conéixer la ubicació de la víctima a cada moment, cosa que fins i tot mantenen quan la relació ha acabat per continuar exercint aquest control sobre elles”.

Segons Peris, “la primera cosa és la presa de consciència sobre la seua situació de víctimes de violència, perquè moltes vegades el contacte amb els recursos de protecció es pot donar per un fet concret, per una agressió més violenta del que és normal, o perquè una tercera persona ho presencia, i això genera la denúncia, però no significa que estiguen preparades per a trencar aquesta relació, perquè se senten culpables, avergonyides i normalitzen o justifiquen l’agressor; per això fomentem aquesta presa de consciència primerament i fomentem l’autoestima”.

Actualment, a causa de la situació de confinament actual, des de la Creu Roja estan telefonant a totes les dones integrades en el programa Atenpro per comprovar que estan bé i que tenen totes les necessitats cobertes, així com també a les 600 beneficiàries del pla Dona en Dificultat Social de l’entitat, que inclou dones en risc d’exclusió social (víctimes de tràfic, immigrants sense papers, entre altres col·lectius) a les quals se’ls ofereix un acompanyament social, atenció jurídica i psicològica tant individual com grupal, perquè tixen xarxes d’amistat entre elles i duguen a terme activitats juntes.

A totes les que, per falta de recursos o perquè viuen soles i son més vulnerables, no poden cobrir-los les necessitats bàsiques, se’ls porta tant aliments com productes d’higiene.