Cristina Cabedo: “En Podem ens ha faltat saber quin és el nostre paper i això fa que Compromís lidere el canvi”

Cristina Cabedo (Castelló de la Plana, 1986) és diputada autonòmica de Podem per Castelló. Llicenciada en dret i amb un màster en igualtat de gènere i diversos estudis més sobre el tema, va arribar a les Corts impulsada des dels cercles de Castelló. Militant de base, acaba d’anunciar entre llàgrimes la seua candidatura per a dirigir Podem a la Comunitat Valenciana.

En la seua carrera per al Vistalegre valencià, la II Assemblea Ciutadana, Cabedo s’ha envoltat de dones feministes que, com ella, provenen de les bases de la formació morada. La seua candidatura, que no ha cobert totes les places per poder unir-se amb altres equips, està integrada per 11 dones feministes i 3 homes aliats. Sofia Capilla (València), Marisa Ibáñez (Elda), Regina Moliner (Alaquàs), Rosa Esteve (Almàssera) i Fina Alcañiz (Vinaròs) acompanyen la diputada en el seu equip.

La vostra candidatura és feminista i oberta a fer transaccions. Teniu preferència per algun equip?

Cristina: Ara estem en el procés de transacció i estem obertes a pactar amb qualsevol candidatura que respecte el nostre projecte. Amb vista a la llista, sí o sí que tindrem aquestes persones, però no l’hem copada perquè en altres llistes hi ha talent. Volem ser protagonistes de l’Assemblea Valenciana.

Marisa: És moment de fer transaccions i veure les coses bones de cada equip, comparar idees… Les candidatures i els noms vindran després.

Heu parlat en la presentació de ser un Podem vigilant i sembla que descarteu entrar en el Govern del Botànic Per què Podem no hauria d’entrar en el Govern?

Cristina: No excloem entrar en el Govern. L’anàlisi parteix de la posició en què estem ara. Hem de deixar de ser vigilants i ser els que diguem quines són les polítiques per a rescatar persones, que és el que fa ara el Consell, passar polítiques que sostinguen de manera estable la vida de les valencianes i els valencians. Entrar en el Consell o no és una decisió que han de prendre les bases, una cosa que no es va fer al seu moment i ho va decidir l’executiva. Cal consultar les bases, necessitem que es construïsca un Podem apoderat per a poder parlar de tu a tu als socis de govern.

Què creieu que es podria haver fet millor?

Cristina: Te’n posaré un exemple. Aquesta setmana Mónica Oltra ha anunciat el pacte contra la violència masclista. Al seu torn, la coordinadora feminista d’Alacant ha anunciat mobilitzacions contra l’ordre de gestió de les cases d’acollida a les víctimes de violència masclista –l’associació entén que les víctimes passen de ser custodiades per la seua parella a ser-ho per l’Administració–. Aquesta reivindicació l’hem portada reiteradament a les Corts i els partits del Govern no hi han reaccionat. Ens ha faltat mirar-los de tu a tu per a traslladar les nostres exigències.

Al síndic Antonio Montiel li ha faltat caràcter amb el Govern?

Cristina: Més que focalitzar les crítiques en Montiel, crec que el problema és que a Podem li cal descentralitzar el lideratge. Està centrat en els caps visibles a Madrid. Necessitem descentralització del lideratge per a estar al mateix nivell que els socis de govern.

Però des de la direcció nacional, Pablo Iglesias sí que reclama un Podem més dur en els pactes de govern…

Cristina: També ens ha faltat saber quin era el nostre paper. No era tant ser vigilants, sinó construir-nos com els agents que digueren volem açò, açò i açò. Ser els impulsors del canvi. Unit a la falta d’autonomia, fa que Compromís siga qui lidere el canvi a la Comunitat Valenciana.

S’ha parlat molt de desencant de la ciutadania amb les institucions A les Corts i al Consell se li estan entravessant les reivindicacions socials? Moviments com Stop Deshaucios, que van depositar molta confiança en el nou projecte polític, no han quedat satisfets del tot amb la Llei de funció social de l’habitatge…

Fina: El cas dels desnonaments és molt complicat. La Generalitat ha d’anar als bancs a demanar-los els pisos que han llevat a la gent per fer habitatges socials i deixar viure-hi les persones ara sense llar. La PAH –Plataforma d’Afectats per la Hipoteca– demana un seguit de coses que posen en un compromís el Consell, perquè ha d’enfrontar-se als poders fàctics; als bancs i a les empreses. No se li entravessa la reivindicació, és que té un paper dur i hi ha coses que no fa perquè ha d’enfrontar-se als bancs.

Cristina: Hi ha conselleries, com la d’Habitatge, que recauen en el PSOE i, per la seua connivència amb els poders fàctics i l’Ibex 35, li falta valentia per a prendre decisions. Aqueix paper correspon a Podem des de l’oposició, un espai que et garanteix tenir un rol més valent en política.

Sofia: El nostre projecte aposta per una ciutadania apoderada perquè impulse institucions i governs a canviar les coses. La ciutadania ja està desperta, però ha d’agafar força, alçar la veu encara més.

Els líders no han escoltat prou les reivindicacions o és que la dinàmica parlamentària frena els avenços?

Cristina: És un problema sobre la manera com estan construïdes les institucions. Aquesta és la primera legislatura en què en les Corts s’ha creat una comissió de participació ciutadana, per primera vegada la ciutadania dóna la seua opinió quan s’aprova, es deroga o es modifica una llei. Mai no s’havia fet, és un avenç, però només és una comissió. Les institucions no estan fetes per a escoltar als moviments socials i nosaltres hem de ser aqueix instrument fins que les institucions canvien.

Sofia: Traduït a l’organització, implica escoltar els cercles. Un apoderament de les bases de l’organització perquè tots es nodrisquen dels coneixements de tots.

Marisa: Molta gent va entrar en els cercles amb ganes de treballar i compartir projecte i s’ha anat desunflant. Hem de reprendre aqueix potencial i il·lusionar la gent.