El cunyat de Rita Barberá: advocat de narcos, ‘assessor’ d’empresaris del cas Azud i una secretària pagada en negre
Narcos, proxenetes, empresaris presumptament corruptes i una secretària mileurista que va passar 14 anys treballant en negre. L’advocat José María Corbín, cunyat de la difunta alcaldessa Rita Barberá i presumpte líder de la trama de corrupció investigada en el marc del cas Azud que va moure set milions d’euros en comissions, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, va passar de defensar narcotraficants i proxenetes a centrar-se en el pretés assessorament jurídic a grans empreses que rebien adjudicacions milionàries per part de l’Ajuntament de València, segons va explicar la secretària del despatx, en què també treballava Rita Corbín, als investigadors de l’institut armat.
La dona, la declaració de la qual com a testimoni figura en el sumari del cas Azud, a què ha tingut accés elDiario.es, va treballar entre el 1990 i el 2014 en el despatx de Corbín i té una visió privilegiada de les tasques del lletrat d’ultradreta. Es va incorporar a treballar-hi un any abans que Rita Barberá inaugurara els seus 24 exercicis seguits com a alcaldessa i va abandonar la firma dotze mesos abans que l’esquerra vencera el PP en les urnes, després de l’esclat del cas Taula, una instrucció que ha detectat que Corbín cobrava un peatge de 150.000 euros a determinades empreses que finançaven el PP per “intentar repartir-se el mercat” d’adjudicacions.
Ana María M. M. va explicar als agents de l’UCO que “encara que ha treballat tot aquest temps”, el lletrat “mai l’ha donada d’alta” en la Seguretat Social. El despatx de l’advocat, que comparteix amb Antonio Grass, li abonava a penes 1.000 euros mensuals. La dona també va especificar que, malgrat que tenia les “funcions típiques d’una secretària”, era el mateix Corbín qui s’encarregava personalment de “materialitzar les factures del despatx”. “A vegades li demanava que ella signara les factures”, afig.
La firma de Corbín, que miraculosament va multiplicar per cinc la seua facturació (una cosa “difícil d’explicar, segons Hisenda), va viure una curiosa evolució al llarg de la seua història més recent. ”Al principi“, relata la testimoni, ”els seus principals clients eren traficants de droga i clubs de cambreres“ però, a partir del 1995 (quatre anys després que la seua cunyada accedira a l’alcaldia i en la mateixa època en què un jove Eduardo Zaplana es feia amb la presidència de la Generalitat Valenciana), ”va començar a canviar i va començar a dedicar-se a assessorar grans empreses“.
La matèria del cunyat de Rita Barberá era el dret penal (“sobretot en l’època en què portaven temes relacionats amb el tràfic de drogues i els clubs de cambreres”), encara que de l’àmbit empresarial “desconeix que tinguera algun tipus d’especialitat”.
La dona recordava que “es giraven factures de manera periòdica” a empreses com Secopsa i Cleop, investigades en el cas Azud, i a Laterne, investigada en el cas Taula’. La secretària de Corbín recordava tres empresaris: Carlos Turró, de Cleop; el presumpte corruptor, Jaime Febrer (tots dos investigats en aquesta causa) i el difunt Vicente Sáez Tormo, un personatge clau en el presumpte finançament il·legal de les campanyes municipals de Rita Barberá.
La declaració de la testimoni també al·ludeix a la facturació amb l’empresa CYES Infraestructuras, encara que “no recorda tampoc cap mena de faena o documentació” relacionada amb la firma, els responsables de la qual Felipe Almenar i Fernando Huet figuren com investigats en el cas Azud.
Els empresaris del cas Azud pagaven millor que els narcos
Una altra dada curiosa és que cada client del despatx de Corbín tenia una “carpeta física” encara que, precisament en el cas dels tres empresaris ressenyats, “moltes d’aquestes carpetes estaven buides”. La secretària no va veure, “llevat d’alguna excepció puntual, documentació o informes relatius a aquestes empreses”. “Si hagueren estat arxivats en aquestes carpetes ho sabria”, postil·la la testimoni. Les minutes dels empresaris eren “molt més altes” que les dels narcotraficants, a pesar que les carpetes corresponents a aquests últims “eren molt més gruixudes”.
Pel despatx, declara Ana María M. M., desfilaven el vicealcalde llavors Alfonso Grau –“moltes vegades”–, que s’hauria embutxacat dos milions d’euros en mossegades; l’edil popular Alfonso Novo (“amb menys incidència”); i, “alguna vegada” Rita Barberá i l’exregidora, també investigada en el cas Taula fins que va faltar, María José Alcón, última dona de Grau.
0