El decret valencià d’habitatge crea un portal immobiliari públic i permetrà a l’executiu fixar un preu màxim de lloguer

L’habitatge és un dret, no és només un bé de mercat, però es regula per les regles del mercat. I mentre no canvie el marc legal, les administracions públiques que vulguen regular-lo necessiten sortejar aquests límits. El Govern valencià es va topar amb la portada del Tribunal Constitucional per a poder intervindre en els habitatges deshabitats per a grans tenidors per una qüestió competencial, la mateixa que li impedeix regular els preus del lloguer mentre no s’aprove una norma estatal que exercisca de paraigua. Així que la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana, d’Unides Podem, ha buscat altres mecanismes per a fomentar el lloguer a preus assequibles. Això és: que el preu de l’habitatge no supere el 25% de la renda dels que l’habiten.

L’executiu del Pacte del Botànic aprovarà en els pròxims dies un ambiciós pla de mobilització d’habitatges buits i de foment del lloguer assequible per complir el mandat constitucional. El pla es concreta en un decret que es portarà al pròxim ple del Consell, un document amb 150 articles en què es regula la figura del gran tenidor –agent immobiliari amb més de 10 habitatges– i d’habitatge deshabitat, però que també estableix altres mesures per a desinflar la bambolla que empobreix milers de ciutadans i dificulta l’emancipació d’altres tants. Per esmentar-se alguns exemples: quatre de cada cinc joves valencians no pot emancipar-se i, de mitjana, un menor de 30 anys ha de destinar més del 70% del seu sou a un lloguer en solitari, segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya. Mentrestant, la valenciana és l’autonomia amb més pujada del lloguer des del 2016, prop d’un 50% segons els portals immobiliaris, encara que durant la pandèmia ha caigut un 3% el preu mitjà. I en paral·lel, la Conselleria d’Habitatge estima que entre els bancs i la Sareb hi ha 20.000 habitatges deshabitats, sense comptar els destinats al lloguer turístic.

En aquest context, el departament que dirigeix Héctor Illueca, també vicepresident segon del Govern autonòmic, ha elaborat un decret pel qual forçarà els grans propietaris a mobilitzar els habitatges desocupats i així, amb les regles del mercat, augmentar l’oferta per acostar-la a la demanda. Però el Consell del Botànic no deixarà a la mà invisible la responsabilitat d’equilibrar totes dues línies en la gràfica. El decret estableix la creació d’un portal immobiliari en què l’Administració pública exercirà d’intermediari entre els agents i els demandants. Sota el nom de Xarxa Lloga’m es crearà un web d’accés públic, similar als existents en la compravenda i el lloguer d’habitatges, en què es publicaran els pisos buits de grans tenidors o els de particulars de manera voluntària i a preus assequibles. A més, es faculta la Conselleria d’Habitatge per aprovar, modificar i actualitzar la limitació de la renda màxima de lloguer, d’acord amb a la situació de cada municipi.

La xarxa consisteix en “un sistema voluntari d’obtenció d’habitatges privats per a la seua oferta a preus assequibles” i el departament amb competències en Habitatge oferirà serveis d’assessoria jurídica i vigilarà que els contractes es facen conforme a la llei, amb el pagament d’impostos, de fiances i actualitzacions de renda concordes a l’IPC. Els propietaris que no tinguen la consideració de grans tenidors poden inscriure’s en el portal i obtindre beneficis fiscals. Els objectius del portal són “racionalitzar els processos de connexió entre demanda i oferta d’habitatge per atendre les necessitats d’accés a un habitatge”, augmentar l’oferta assequible d’habitatge, fomentar la transparència i la professionalitat en el mercat del lloguer i “establir un sistema de garanties i prestacions que garantisca els drets de les persones arrendadores i arrendatàries”.

Els habitatges hauran d’incloure una sèrie de requisits d’habitabilitat i grandària. Les persones arrendadores que vulguen inscriure el seu habitatge hauran d’estar al corrent en el compliment d’obligacions tributàries i de la Seguretat Social, així com no haver sigut sancionades penalment o administrativament amb la pèrdua de la possibilitat d’obtindre subvencions o ajudes públiques. El Govern autonòmic habilitarà ajudes econòmiques per als particulars que vulguen incorporar el seu habitatge al portal i necessiten rehabilitar-lo, alhora que fixen unes garanties per als propietaris. En paral·lel al portal, que es posarà en marxa una vegada s’aprove el decret, Habitatge crearà una borsa de llars per a situacions d’emergència i per a famílies en risc de vulnerabilitat extrema. L’objectiu, apuntava Illueca, “és garantir el dret a l’habitatge i preservar-ne la funció social”.