La depuradora de Pinedo dóna servei a 1,5 milions de persones de València i la seua àrea metropolitana. És, amb diferència, la planta més gran de depuració d’aigües de la Comunitat Valenciana i de les més grans d’Espanya. El seu nom ha estat vinculat a la corrupció des que l’estiu del 2010 saltara l’escàndol Emarsa, nom de l’empresa pública que explotava les instal·lacions. Set anys després hi ha 25 persones, entre responsables polítics, empresaris i directius de la societat pública, assegudes al banc dels acusats per haver saquejat presumptament uns 24 milions d’euros de diners públics.

A l’octubre del 2010, en ple escàndol mediàtic pel mal ús dels fons d’Emarsa –viatges per tot el món, regals de luxe, prostitutes…– la Generalitat i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi) –totes dues institucions controlades pel PP– van decidir liquidar Emarsa i traure a concurs la gestió de les plantes Pinedo I i II. La tercera fase ja estava privatitzava i la gestió la portava l’UTE Aigües de València-Societat d’Agricultors de la Vega (SAV)-DAM.

En un concurs convocat per urgència el 8 d’octubre de 2008, l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), organisme dependent de la Conselleria de Medi Ambient, va traure a licitació la gestió de Pinedo I i II per 16 milions d’euros. La decisió, com s’ha acreditat durant la instrucció del cas Emarsa, la van prendre unilateralment el llavors conseller Juan Cotino i l’alcaldessa de València, Rita Barberá, l’Ajuntament de la qual controlava la majoria del consell de la saquejada Emarsa i de la seua propietària, l’Emshi.

En menys de tres mesos l’Epsar va adjudicar la joia de la corona de la depuració valenciana als que ja gestionaven Pinedo III, l’UTE Aigües de Valencia-SAV-DAM, que van abaixar l’oferta dels 16 milions a 13,5. Uns 20 milions d’euros de contracte anual entre Pinedo I, II i III, ara reconvertides a Pinedo I i II.

Aquest concurs va convertir aquestes firmes en els líders del mercat de la depuració de l’aigua a la província de València. En l’actualitat exploten el 77 % de les depuradores de la província i el 59 % de la Comunitat Valenciana. I és que en els últims deu anys l’explotació de les 482 plantes depuradores de la Comunitat Valenciana s’ha concentrat en quatre empreses, a més, amb un repartiment territorial segons la seu social de cada una. Un negoci d'uns vora dos cents milions d'euros anuals.

Aigües de València (ara Grupo Omnium), SAV-DAM, Facsa i Suez-Hidraqua (antiga Aigües de Barcelona) copen més de 80 % de l’explotació de les depuradores. Els segueixen molt de lluny l’empresa mixta Egevasa (51 % diputació-49 % Aigües de València), amb el 6,3 %, i distints ajuntaments també en cooperació amb empreses privades amb un 5,7 %. Les altres empreses privades no arriben al 2 % del mercat adjudicat per l’Epsar.

Però on s’observen verdaders monopolis és quan la informació es trasllada a escala provincial. Facsa, del Grupo Gimeno i acusada per Anticorrupció, presumptament, d’haver finançat il·legalment el PP, controla l’explotació del 85,63 % de les depuradores públiques de Castelló. Aquesta empresa va fitxar un exgerent de l’Epsar, José Juan Morenilla, com a director general el 2011. SAV-DAM i Suez no arriben ni al 2 % del mercat, a pesar de ser majoritaris a València i Castelló.

A la província de València copen el mercat Aigües de València i SAV-DAM. Suez no té ni el 3 %. Altres empreses com ExMan o AMS-Sacede no arriben al 2,5 % del mercat. Facsa no treballa en aquesta zona, com tampoc ho fa a Alacant. La mixta Egevasa ha aconseguit el 13,75 % de l’explotació de les depuradores de l’Epsar.

A Alacant, és Suez-Hidraqua la que controla el mercat. Disposa del 39,36 del mercat al qual cal sumar les que gestiona Aigües d’Alacant, on participa en empresa mixta amb ajuntaments. Aigües de València ha aconseguit el 15,91 % del mercat d’explotació de depuradores i SAV, el 19,51 %.