La Diputació de Castelló honra el seu expresident afusellat pel franquisme i exhumat d’una fossa comuna

“De les parets d’aquesta casa pengen els retrats dels seus presidents, però en faltava un, el del president Hernández Merlo, una anomalia que calia resoldre i que la història ha volgut que ho fem el 2022, any en què la Diputació de Castelló compleix el seu aniversari número 200”. Així ha celebrat el president de la institució provincial, José Martí, la col·locació del retrat de José Hernández Merlo, afusellat pel franquisme el 5 d’agost de 1941, quan tenia 41 anys i exhumat fa poc d’una fossa comuna del cementeri de Castelló. 

Des de dimarts, el quadre amb la fotografia d’Hernández Merlo decora el vestíbul del segon pis del Palau Provincial de les Aules, en què se situa l’àrea de Presidència de la institució, juntament amb la resta dels expresidents. 

L’acte de reparació, que ha comptat amb l’assistència dels descendents, s’ha celebrat després de la XII Sessió Xarxa de Municipis per a la Posada en Valor de la Memòria Històrica organitzada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) reunida en la sala de recepcions de la Diputació de Castelló. 

La besneta del president assassinat, la regidora socialista a l’Ajuntament de Sogorb Laura Tortajada, ha agraït en nom de la família el gest de reparació de la Diputació de Castelló i ha remarcat que “és un descans que per fi es reconega allò que tants anys ha estat davall terra”. 

Tortajada també ha animat a seguir avant amb les polítiques de memòria històrica i, singularment d’exhumació de fosses del franquisme, “perquè moltes altres famílies puguen també descansar en pau”. 

L’edil socialista espera que la lluita del seu besavi “no haja quedat en va”. “Va dir que no fugiria, perquè no havia fet res de roí”, ha recalcat. 

Militant de la UGT i del PSOE

Hernández Merlo va ser secretari local d’UGT, va formar part del Comité Provincial del PSOE a Castelló, va tindre acta de regidor de l’Ajuntament de Castelló el 1936 i durant la Guerra Civil va exercir com a director de l’Hospital Provincial. Acabada la contesa, va ser detingut a Lludient i va estar pres a les presons de Menorca, Borriana i Castelló. 

Va resultar condemnat a mort en el consell de guerra celebrat el 29 d’abril de 1941 i afusellat el 5 d’agost d’aquell mateix any.