Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Bruselas deja en manos de los gobiernos el rearme ante el pulso de Trump
El Gobierno apacigua a Junts con la gestión compartida de la inmigración en Catalunya
Opinión - Notas aclaratorias sobre el pacto PSOE-Junts. Por Neus Tomàs

La duració dels processos judicials per violència sexual contra menors valencians baixa de tres anys a dos

Un activista de Save the Children.

Lucas Marco

0

Els processos judicials en matèria de delictes sexuals contra menors valencians duren cada vegada menys. Un 63% dels casos entre el 2019 i el 2020 no van durar més de dos anys, mentre que el 2017 la mitjana de duració era de tres anys, segons les dades que maneja Save the Children. No obstant això, l’ONG adverteix que encara hi ha processos que superen cinc anys de duració, aprofundint el calvari judicial que suposa una causa d’aquestes característiques per al menor.

Save the Children ha analitzat les dades oficials del Ministeri de l’Interior sobre delictes sexuals. En els jutjats valencians es van interposar 766 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctima un menor d’edat, de les quals més del 80% tenen com a víctima una xiqueta (617 xiquetes davant de 149 xiquets). A més, pràcticament la meitat (49,5%) de les denúncies rebudes per aquest motiu tenen com a víctima un menor de 18 anys. Per províncies, València és la que més casos acull, amb 379 casos, seguida d’Alacant (298 denúncies), mentre que a Castelló es van interposar 89 denúncies per abusos i agressions sexuals el 2020.

A Espanya, un 44,7% dels abusos sexuals comesos cap a menors d’edat es produeixen entre els 13 anys i els 16, encara que l’edat mitjana en què els xiquets i les xiquetes comencen a patir abusos és molt primerenca, als 11 anys i mig. És la conclusió de Save the Children després d’analitzar 394 sentències judicials d’abusos sexuals comesos cap a la infància entre el 2019 i el 2020, corresponents a 432 víctimes. L’organització afig que en el 78,9% dels casos les víctimes són xiquetes i xiques adolescents.

Quant a l’agressor, l’ONG indica que el 84% dels abusadors són coneguts, en més o menys grau, pels xiquets i les xiquetes. Entre els espais més comuns en què es produeixen els abusos destaca l’entorn familiar amb quasi la meitat (49,5%) dels casos analitzats, i és la figura del pare la més freqüent.

“No s’ha d’oblidar que aquestes xifres són només la punta de l’iceberg. Que les denúncies augmenten no és que hi haja més casos, sinó que cada vegada es visibilitza més aquest problema i la societat està més sensibilitzada”, insisteix Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.

“Quan un xiquet o una xiqueta ha sigut víctima de violència, ja hi hem arribat tard com a societat. La prevenció és la clau, però si aquesta violència arriba a ocórrer, és fonamental que continuem protegint aquest xiquet o aquesta xiqueta i evitar que passe per processos que els poden fer encara més vulnerables i revictimitzar-los. Cal que la justícia estiga a l’altura de la infància”, assenyala Rodrigo Hernández.

Periple jurídic per a les víctimes

Quan es detecta un cas d’abús sexual, s’inicia un procés judicial dolorós per a la víctima, explica l’ONG. Els xiquets i les xiquetes han de passar per nombroses entrevistes, i han de narrar la seua experiència traumàtica davant uns quants professionals, exposant-se a reviure l’abús i perjudicar la credibilitat del seu testimoniatge per contradiccions eventuals. En la majoria dels casos, el procés comença en dependències policials i continua amb proves pericials i una exploració per part de la Fiscalia o en plenari. Save the Children assegura que els xiquets i xiquetes declaren de mitjana quatre vegades.

A més, segons l’anàlisi de l’ONG, en quasi de 8 de cada deu casos no es va gravar el testimoniatge del xiquet o la xiqueta –l’anomenada prova preconstituida– per a evitar així que hagen d’acudir en persona al judici i reviure el trauma.

“En Save the Children hem constatat que el sistema actual té mancances greus: la majoria dels professionals de l’àmbit jurídic encara no tenen formació especialitzada en drets d’infància i en violència contra els xiquets i les xiquetes. Cal que es creen espais amigables perquè els xiquets i xiquetes víctimes de violència puguen prestar el seu testimoniatge de manera segura i respectuosa”, conclou Hernández.

Especialització de la justícia

Entre les mesures que inclou la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i adolescència davant de la violència, es recull que el Govern ha d’elaborar un projecte de llei per a l’especialització de la justícia “dels òrgans judicials com dels seus titulars, per a la instrucció i l’enjudiciament de les causes penals per delictes comesos contra persones menors d’edat”, per abordar l’atenció de la infància víctima de violència. 

Save the Children considera urgent l’establiment d’estructures judicials especialitzades en violència contra la infància que s’encarreguen de les causes penals per delictes comesos contra xiquets, xiquetes i adolescents. Així mateix, també creu fonamental crear una fiscalia específica de violència contra la infància que participe en tots els processos on hi haja víctimes menors d’edat i diferenciada de la de menors.

“A la Comunitat Valenciana ja tenim compromisos polítics per una jurisdicció especialitzada per a menors víctimes, així com un projecte de pressupostos per al 2022 que inclouen establir el torn d’ofici especialitzat en matèria d’infància, però és fonamental continuar incrementant tots els recursos possibles per a lluitar contra qualsevol mena de violència cap a la infància”, conclou Hernández.

Etiquetas
stats