La caiguda brusca d’usuaris del transport públic per les limitacions i la por aboca les empreses a fallides milionàries a mitjà termini

Les màscares no sols protegeixen, també silencien. Pujar a un transport públic en l’actualitat genera una mescla de sentiments entre desassossec, estranyament i por. Els viatgers, tots amb la seua màscara reglamentària, tenen una actitud més prudent i respectuosa que de costum i intenten mantindre les distàncies de seguretat. Ni els habituals usuaris indiscrets del metro amb la seua música a tot volum ni els que parlen en veu alta pels telèfons mòbils semblen existir ja en la “nova normalitat” del metro, Rodalia o els autobusos de l’EMT de València. Silenci absolut.

De moment, i malgrat haver passat a la Fase 1, el volum de viatgers del transport públic és encara molt baix respecte abans de la crisi. El Rodalia de Renfe a la Comunitat Valenciana ja posa a la disposició dels viatgers el mateix nombre de trens que al principi de març, però amb un 80% menys de viatgers. La demanda no arriba ni per a omplir el 30% de seients disponibles per a complir les mesures de separació en la desescalada. Així doncs, de 55.000 usuaris diaris s’ha passat a 9.500 de dilluns passat. Entre 6.000 i 7.000 la setmana passada, fet que evidencia l’impacte que va tindre el decret d’estat d’alarma sobre la mobilitat.

La caiguda d’ingressos dels viatgers, que cobreixen gran part de les despeses, provocaran que els comptes d’explotació d’aquestes empreses i entitats públiques tremolen i generen un dèficit històric a final d’any. A mitjà termini, segons tots els experts i si es prolonga aquesta situació de demanda anèmica, podria portar-les a fer fallida, com ja passa en algunes aerolínies comercials tant privades com de bandera.

 

L’èxit i la cobertura de les despeses dels transports públics rau a omplir els metres cúbics disponibles del màxim nombre de passatgers possibles. Per això el metro ha renunciat cada vegada més a seients en favor d’espais oberts per a viatjar drets. Les noves mesures de distanciament físic són un torpede en la línia de flotació de les estratègies d’aquestes societats públiques. Ja no es veuran les imatges de revisors espentant la gent a l’interior del metro per facilitar el tancament de portes en un futur pròxim i qui sap si mai més.

En l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València sí que han fet projeccions de les caigudes d’ingressos previsibles amb la reducció de places per autobús i les mesures de distanciament. Malgrat que amb la Fase 1 l’EMT ha incrementat dilluns al voltant d’un 30% el nombre de viatgers respecte de la setmana passada, si ho comparem amb els números del mes de febrer, encara estan en índexs d’un 79,5% menys de viatgers.

En diners, una milionada. En el seu pla de contingència –l’EMT va ser la més realista, ja que va ser de les primeres a explorar un ERTO– l’empresa d’autobusos públics de València va fer una projecció de pèrdues en tres escenaris. En el pressupost del 2020 de l’EMT es preveia que durant l’exercici hi viatjaren 97 milions de passatgers i s’ingressaren 47 milions d’euros. En un escenari de recuperació ràpida i intermèdia i amb limitacions del 30% de l’ocupació, els ingressos serien al voltant de 16 milions, i amb una ocupació del 50%, de 19 o 20 milions. Entre 30 i 37 milions d’euros menys. Uns números demolidors.

 

En el metro de València les pèrdues són molt menors. Segons fonts de la Conselleria de Territori, la diferència entre els ingressos previstos i els reals va ser el mes de març de 2,9 milions i a l’abril, de 3,9 milions. En el TRAM d’Alacant les pèrdues al març han sigut de 371.420 euros i a l’abril, de 739.360 euros. Si continua així, a final d’any la projecció dels ingressos destrossarà, si no ho ha fet ja, les previsions.

A més, les empreses públiques estan fent també inversions importants en compra de material de protecció per als seus empleats, mampares de plàstic i gels hidroalcohòlics. L’estalvi es veurà en les reparacions o l’ús de combustible o energia, encara que són menors, perquè tots intenten oferir la mateixa freqüència que abans de la crisi del coronavirus.

Aquestes empreses públiques necessiten un pla.