Els bisbes valencians disparen els seus ingressos anuals fins a 109,5 milions

Els bisbes valencians.

La comptabilitat de l’Església valenciana presenta una bona salut de ferro en matèria financera. Sense obligació de pagar IBI i amb nombrosos béns públics immatriculats, els bisbes valencians han tancat els últims comptes amb uns ingressos en què destaquen els fons obtinguts per lloguers de béns immobles i les herències i llegats embutxacats. En total, les diòcesis i l’arxidiòcesi han ingressat 109,5 milions d’euros el 2019, l’últim exercici disponible. 

L’arxidiòcesi de València va ingressar 49 milions d’euros. El gros dels seus ingressos prové de les aportacions dels fidels mitjançant col·lectes (23,7 milions d’euros), seguit per l’assignació tributària del Fons Comú Interdiocesà (12,6 milions). En matèria d’ingressos per patrimoni i altres activitats, Cañizares ha ingressat 474.113 euros per ingressos financers i 3,5 milions per activitats econòmiques. Els ingressos per serveis ascendeixen a quatre milions, mentre que les subvencions públiques corrents suposen un milió d’euros. 

Els comptes de l’arxidiòcesi de València reflecteixen ingressos d’1,3 milions d’euros per lloguers d’immobles. L’Església catòlica compta amb un avantatge singular en matèria immobiliària: està exempta del pagament de l’impost sobre béns immobles (IBI) que abona religiosament qualsevol propietari alié a la poderosa institució. 

Cañizares ha gastat 7,2 milions en activitats assistencials; 4,7 milions en activitats pastorals i 2,3 milions en “ajuda a l’Església Universal”. La retribució del clergat ha ascendit a 10,6 milions entre sous de sacerdots i religiosos, a més de les quotes de la seguretat social i altres prestacions socials. La retribució del personal seglar s’emporta 3,7 milions, entre salaris i seguretat social. 

L’arxidiòcesi de València destina també 2,1 milions a centres de formació, incloent-hi la Facultat de Teologia. En matèria de conservació d’edificis, va registrar unes despeses de 6,7 milions. Les despeses de funcionament van ascendir a 7,8 milions, mentre que les amortitzacions van suposar 1,5 milions. En l’apartat de despeses extraordinàries, Cañizares registra 1,7 milions en devolució de préstecs bancaris dels temples. 

L’arquebisbe Cañizares, un dels puntals de la dissidència ultraconservadora contra el papa Francesc, manté un control tenaç sobre la Universitat Catòlica de València, una institució educativa privada regada amb subvencions públiques pels anteriors governs autonòmics del PP (i especialment mimada per l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps), la fundació de la qual va tindre fins al 2015 una societat d’inversió de capital variable (Sicav) amb set milions d’euros de patrimoni. 

El bisbe Jesús Murgui dobla els ingressos per lloguers

La diòcesi d’Oriola-Alacant que dirigeix el bisbe Jesús Murgui ha disparat els seus ingressos per arrendaments fins a 925.299 euros, més del doble que l’exercici anterior, en què els lloguers van proporcionar 453.892,34 euros, un 5% del total. Els lloguers de la diòcesi han anat en augment des del 2017 (195.675 euros) i coincideixen amb un increment dels ingressos per herències i llegats (de tot just 14.638 euros el 2017 passen a 122.969,34 l’any següent). 

Les aportacions dels fidels mitjançant col·lectes i subscripcions van ascendir a 9,5 milions i l’assignació tributària del Fons Comú Interdiocesà va suposar uns ingressos de 4,6 milions. Els ingressos financers van arribar a 1,4 milions, mentre que els guanys per serveis van suposar 5,9 milions i els provinents d’institucions diocesanes, 2,6 milions. La diòcesi d’Oriola-Alacant va obtindre subvencions públiques corrents per valor de 15,5 milions. 

Així doncs, el bisbe Jesús Murgui a penes ha gastat 920.653 euros en activitats assistencials. A més, també han destinat 800.045 euros a activitats pastorals; 547.640 euros per a altres lliuraments a institucions diocesanes i un milió a “ajuda a l’Església Universal”. 

La retribució del clergat alacantí ha ascendit a 4,6 milions, entre sous de sacerdots i religiosos, quotes a la seguretat social i altres prestacions socials. Els salaris i la seguretat social del personal seglar suposen unes despeses de 17,1 milions. A més, la comptabilitat de la diòcesi d’Oriola-Alacant reflecteix aportacions a centres de formació per valor de 597.713 euros; despeses de funcionament i de conservació d’edificis per 10 milions, i desemborsaments extraordinaris, incloent-hi programes de rehabilitació, de 2,5 milions. 

El bisbat alacantí és l’únic que inclou en el seu portal de transparència la seua comptabilitat dels exercicis anteriors i anota les despeses en impostos. El 2018, amb uns ingressos totals de 9.078.105,48, només va haver de pagar uns modestos 4.196,74 euros en tributs i impostos. 

Sogorb-Castelló: 19,6 milions en ingressos i 32.485 euros per a assistència social

La diòcesi de Sogorb-Castelló , que dirigeix el bisbe Casimiro López Llorente, va ingressar 843.206,54 euros per lloguers d’immobles el 2019, l’únic exercici que té publicat en el portal de transparència. A aquesta entrada de capital se sumen 2,4 milions per “activitats econòmiques” sense desglossar i 148.359,69 euros d’ingressos financers. 

Amb una assignació tributària de 3,1 milions, la diòcesi castellonenca s’embutxaca a més 2,3 milions per serveis i publicacions; 3,3 milions per subvencions públiques, i sis milions d’ingressos provinents d’institucions diocesanes. En total, els seus ingressos han ascendit a 19,6 milions d’euros el 2019. 

La diòcesi de Sogorb-Castelló destina dos milions d’euros a retribució del clergat (entre sous sacerdotals i religiosos, quotes de la seguretat social i altres prestacions) i 8,7 milions d’euros per a la conservació d’edificis i despeses de funcionament. Els salaris i la seguretat social del personal seglar suposen 5,5 milions d’euros addicionals. 

El 2019, va tindre unes despeses extraordinàries d’1,6 milions d’euros en programes de rehabilitació. Les activitats assistencials es van emportar uns modestos 32.485 euros (només en activitats pastorals es van gastar 104.838,80 euros). El document d’estat d’ingressos i despeses no indica els fons destinats a tributs i impostos.

A més, la diòcesi de Tortosa, que inclou més d'una trentena de municipi castellonencs va tindre uns ingressos de 7,6 milions d'euros. El gruix dels seus ingressos (2,4 milions) provenen de rendiments de patrimoni.

Etiquetas
Publicado el
1 de agosto de 2021 - 22:31 h

Descubre nuestras apps