Els exilis de Josep Renau

L’artista valencià Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982) va ser un cartellista excepcional, un muralista de talla internacional i un ortodox comunista fins al final de la seua vida. El seu compromís amb la II República el va portar a un llarg exili, primer a Mèxic i després a la República Democràtica d’Alemanya, que no va fer sinó multiplicar la seua magnètica obra, perfeccionar la seua tècnica i deixar una empremta perdurable entre el millor de la intel·lectualitat comunista del segle XX. L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura l’exposició “Els exilis de Renau”, oberta al públic fins al 9 de gener de 2022, que posa el focus en l’obra realitzada a Ciutat de Mèxic (1939-1958) i, posteriorment, a l’Alemanya oriental (1958-1982). 

El conservador de l’IVAM Joan Ramon Escrivà, comissari de l’exposició juntament amb Josep Salvador, reconeix el “deute històric amb la figura de Renau ”, amb una presència “intermitent però constant” en el museu valencià, que conserva els fons de l’artista. “Necessitàvem un projecte de més envergadura que revisara aspectes que no s’han tractat prou”, explica Escrivà a elDiario.es.

La mostra, que inclou el muralisme de Renau a Mèxic, la seua sèrie The American Way of Life i l’art al carrer en l’etapa alemanya, “posa el focus en el context de la seua època, amb materials documentals que ens ajuden a entendre’l millor”. L’exposició també incorpora obres d’artistes coetanis com el mexicà David Alfaro Siqueiros, el soviètic Alexander Zhitomirsky o el fotomuntador alemany Dieter Urbach. A més, l’exposició reivindica “fermament” la figura de l’artista Manuela Ballester, primera dona de Renau i germana de l’escultor Antonio Ballester. 

“Hem volgut ampliar una mica més el focus d’anàlisi”, afirma el comissari de l’exposició. L’artista valencià va arribar a Mèxic al juny del 1939, pocs mesos després del final de la Guerra Civil, país que va acollir gran part de l’exili espanyol i en què Renau va iniciar una col·laboració amb el muralista David Alfaro Siqueiros, a qui havia conegut a València durant la contesa mentre el mexicà combatia contra el bàndol revoltat. 

L’obra més emblemàtica d’aquesta col·laboració excepcional va ser el mural “Retrat de la burgesia”, reproduït en l’exposició de l’IVAM, un encàrrec del Sindicat Mexicà d’Electricistes fet per Siqueiros, Renau i els artistes mexicans Antonio Pujol i Luis Arenal. “El contacte amb Siqueiros va marcar rotundament l’obra de Renau, ho reconeix en els seus escrits, i li va anar com un anell al dit perquè el valencià ja tenia una llarga trajectòria com a fotomuntador”, declara el comissari de l’exposició, que destaca el treball col·lectiu amb tècniques modernes de fotomuntatge. Escrivà destaca les “tècniques sofisticades d’anàlisis de l’espai i del comportament de l’espectador dinàmic”.

Josep Renau, més enllà de la seua col·laboració amb Siqueiros (un comunista tant o més ortodox que ell, amb un paper molt rellevant en els intents d’assassinat de Trotski teledirigits per Moscou), també va haver de guanyar-se la pataqueta amb el taller Estudi Imatge / Publicitat Plàstica, entre el 1950 i el 1958, per a fer obra comercial amb la seua família més pròxima i alguns col·laboradors externs. El taller va donar peu a una notable producció de cartelleria de pel·lícules cinematogràfiques. 

L’experiència amb Siqueiros també va donar peu a “noves maneres d’entendre la pràctica de la pintura mural al servei de la construcció del socialisme”, anota Escrivà, qui incideix en el model de treball col·lectiu que més tard va exportar Renau a l’Alemanya socialista. “Renau se’n va a Alemanya per la construcció d’una societat socialista, no sabia gens d’alemany, va ser una decisió bastant arriscada”, recorda el conservador de l’IVAM. A Berlín Est, es converteix en un “funcionari artista” davant l’interés dels gestors culturals de l’RDA en els seus fotomuntatges. “Hi ha una dialèctica interessant entre els interessos artístics de Renau i els interessos de molts buròcrates del socialisme que no entenien les seues propostes”, adverteix Escrivà.

“La seua tècnica muralista a Alemanya va adquirir molta sofisticació per aquests equips que era capaç de crear, va deixar una obra que continua tenint moltíssima vigència per la resolució formal de les tècniques, solia utilitzar murals ceràmics propis de la tradició valenciana”, explica el comissari de l’exposició, que al·ludeix també a l’“anàlisi de l’espai, de l’atmosfera i dels canvis lumínics” per part de Renau.

L’exposició de l’IVAM inclou un seminari internacional sobre Josep Renau, dirigit per Jordana Mendelson i que se celebrarà a l’octubre, i un projecte d’ocupació mural participativa anomenat Torna, Renau!. No se la perden.