Els experts coincideixen a assenyalar el port de València com un dels factors que posa en risc l’Albufera

El canvi climàtic, unit a les alteracions artificials del front litoral per l’acció de l’home, representen les amenaces més grans per a la supervivència del Parc Natural de l’Albufera de València tal com el coneixem, principalment per l’erosió de la restinga, la franja de dunes i arena que separa el llac de la mar, cosa que implica un augment de la salinitat del llac que ja hui dia s’ha detectat.

Aquesta és una de les principals conclusions que va llançar la jornada ‘El desafiament del canvi climàtic a l’Albufera’ que es va celebrar divendres passat 28 de gener en la Universitat Politècnica organitzada per la comissió científica Junta Rectora del Parc Natural dependent de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

La reunió va comptar amb la participació de 50 experts que formen part de la comissió esmentada procedents d’universitats públiques i privades i d’altres institucions. Durant la trobada es van identificar els processos de canvi que afectaran l’ecosistema i l’activitat productiva i servirà per a determinar necessitats tècniques de monitorització, així com per a elaborar propostes de gestió per a avançar-se als problemes del futur.

Dels diferents ponents, tres van incidir en l’afecció del port de València en l’erosió de les platges del Parc Natural, cosa que, per tant, afecta l’estabilitat de llac. Tant la catedràtica de geografia física, Eulalia Sanjaume, com els catedràtics d’enginyeria cartogràfica, Josep Pardo, i d’enginyeria i infraestructures de transports, José Serra, aquests últims de la Politècnica, van coincidir a assenyalar la infraestructura portuària com un dels factors que afavoreix l’erosió d’aquesta franja de la costa, a més de la falta d’aportacions de sediments del riu Túria i de la construcció d’urbanitzacions i del passeig marítim del Saler en els anys 70. També per l’augment del nivell de la mar causat pel calfament global. No obstant això, hi hagué matisos i diferències en les seues visions.

Sanjaume va afirmar que tota la infraestructura portuària des de l’origen suposa una barrera física per al transport de sediments, però que el dic nord construït entre els anys 2008 i 2012 ha accelerat el procés d’erosió de la restinga per l’alteració dels paràmetres de les onades i del corrent de la deriva litoral, una conclusió que coincideix amb l’informe publicat fa poc per elDiario.es del catedràtic Pascual Pery. La professora va demanar la creació d’una taula conjunta entre administracions, experts i ecologistes en què debatre i acordar mesures per pal·liar la situació.

Josep Pardo va presentar les conclusions del seu estudi ‘Monitoratge dels canvis morfològics a les platges entre València i Cullera entre 1984 i 2020’. Segons el document, la zona de la platja del Saler de la Casa Negra ha perdut 41,10 metres d’amplària, la de l’Arbre del Gos 28,4 metres i la del càmping del Saler 22 metres. A més, l’estudi constata que entre el 2009 i el 2020 es generalitzen les pèrdues d’arena. Des del 1984 s’ha perdut una mitjana anual de 6,9 metres d’amplària, atenuada en diferents moments per l’aportació artificial d’arena.

Segons Pardo, “la principal causa d’erosió és la falta d’aportacions sedimentàries causades principalment per la interrupció del transport sedimentari longitudinal que el port de València provoca. Aquest factor afecta la zona des de molt abans del període estudiat. També és important la falta d’aportacions dels sistemes fluvials”, per la qual cosa proposa extraure’ls artificialment dels embassaments.

De la seua banda, José Serra, autor de l’estudi del front litoral al sud del port des del 1992 encarregat pel port de València mateix per fer un seguiment dels efectes de l’última ampliació a les platges del sud va reconéixer que aquesta franja està en recessió des del port de València fins a Cullera i que les barreres com el recinte portuari són un element de risc important, però que no és ni molt menys l’únic. Segons Serra, en l’últim període temporal analitzat entre el 2008 i el 2015 es constata que les platges del sud segueixen en recessió, però que la zona de la Devesa recupera una certa estabilitat.

Això permet a Serra afirmar que el dic nord construït entre el 2008 i el 2012 “no suposa un efecte addicional, no hi ha un canvi de tendència a les platges” i va puntualitzar que el que ara diuen ampliació “en realitat és un canvi d’ubicació dels molls”.

La consellera d’Emergència Climàtica, Mireia Mollà, també va intervindre i va recordar que “l’Albufera és un dels llacs d’aigua dolça més importants d’Europa, concentra més de 300 espècies d’ocells, és una ruta migratòria de primer ordre i acull més de 5.000 parelles nidificants habituals”. L’Albufera, a més, “va molt més enllà, a pesar que el llac suposa més del 10% de la superfície total, el Parc Natural compta amb 21.120 hectàrees que inclou zones de marjal, sistemes dunars, mallades, bosc mediterrani, franja de costa i mar”.

“Reconeguda des de fa 33 anys com a Zona Humida d’Importància Internacional (Ramsar), part integrant de la Xarxa Natura 2000, declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus (1990), Lloc d’Importància Comunitària (2006). Totes aquestes figures de protecció donen bon compte de la seua biodiversitat vegetal i animal on destaca la presència única d’alguns endemismes mediterranis”, va dir Mollà.

La consellera va recordar que l’estudi ambiental del projecte de regeneració del Ministeri per a la Transició Ecològica assenyala les possibles ampliacions del port de València com a causa que impulsa l’erosió de la costa: “L’informe diu que aquestes causes augmenten l’acció erosiva de la mar sobre la costa. La no actuació en el front costaner comporta una erosió progressiva i representa una amenaça clara per a la conservació del Parc Natural de l’Albufera”.

La clau, en aquest cas, és que, “de les tres causes esmentades, només una, l’ampliació, depén del factor humà; de la voluntat dels seus promotors de tirar avant un projecte que representa una amenaça clara per a l’ecosistema”.