Els familiars de republicans afusellats en el cementeri d’Alacant s’uneixen per recuperar els cossos dels seus éssers estimats

“Necessitem recuperar els ossos del meu avi; al nom vaig haver de donar-li una foto del seu, perquè no se li oblidara”, diu María José Pérez Galant. El seu avi, Ginés Pérez Egido, jornaler que va militar en el PCE, va ser afusellat pel franquisme el 25 de maig de 1940. El seu cas representa el de tants altres, enterrat en la memòria d’una família en què no es podia parlar d’aquestes coses. Fins ara.

Es creu que el seu cos podria jaure en la fossa número 10 del cementeri d’Alacant, on la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica preveu exhumar les restes de Ginés i deu homes més en una actuació prevista per a enguany, explica Iñaki Pérez Rico, director general de Qualitat Democràtica, després d’haver-se aprovat la licitació de les faenes d’excavació.

Precisament Pérez Rico va estar present el dissabte passat en la constitució de l’Associació de familiars dels represaliats pel franquisme del cementeri d’Alacant. L’acte, que va tindre lloc a Rojals, va reunir una trentena de persones que, quan va començar la sessió, es van presentar d’un en un i van anomenar al seu torn el seu ésser estimat, el lloc de naixement i la data de la mort.

“Ens hem associat després de molts anys d’esperar que l’Administració faça alguna cosa”, es lamenta María José a aquest mitjà, convertida en portaveu de l’associació alacantina. Tots els presents van reconéixer que s’havien associat inspirats en el moviment de Paterna, on les nombroses associacions de familiars han pogut recuperar 800 cossos de 2.238 represaliats en cinc anys. Aglutinats en una federació, s’han oferit a assessorar-los per acurtar en la mesura que siga possible el llarg i incert camí que acaben d’emprendre.

Les investigacions dels historiadors Miguel Ors i Vicente Gabarda situen en “400 persones aproximadament” les afusellades en el cementeri d’Alacant entre abril del 1939 i desembre del 1946, a les quals caldria sumar les víctimes del bombardeig de l’aviació feixista italiana del Mercat Central del 1938, també enterrades en el cementeri.

Respecte als afusellaments, la caiguda de la República va centralitzar a Alacant gran part de la repressió franquista, amb judicis sumaríssims i sentències de mort posteriors.

L’associació alacantina, de moment, ha pogut elaborar una llista amb 361 noms, 336 homes i 15 dones enterrats en 41 fosses. La majoria són d’Alacant, Callosa de Segura, Alcoi, Elx, Novelda, Oriola, Castalla, Asp i Elda, però també n’hi ha de Múrcia, Saragossa o Cadis.

El repte, ara, és poder localitzar els familiars de les víctimes. Només en una setmana de funcionament de l’associació dues persones han contactat amb la junta directiva gràcies a les xarxes socials. Però no és prou. Reclamen, explica la portaveu, que tots els ajuntaments se sumen a la causa i els ajuden a trobar altres familiars.

No obstant això, la tasca es presenta complicada tenint en compte que, a la província d’Alacant, no hi ha la sintonia que sí que es dona a València i Castelló, on les seues diputacions i els seus consistoris aporten ajuda econòmica i tècnica en les tasques d’exhumació.

La Diputació d’Alacant, governada pel PP i Cs, no té una àrea de ‘memòria històrica’, ni té previst en el seu pressupost destinar una partida per trobar els desapareguts durant la dictadura. Encara que, segons fonts del govern provincial consultades, “si es rep alguna petició de subvenció d’alguna entitat, s’estudiarà”.

Un altre dels possibles obstacles és que les despulles de les víctimes afusellades en el cementeri d’Alacant s’hagen remogut, com s’acaba de saber a Monòver, on les faenes d’excavació per a recuperar 26 víctimes han acabat amb aquesta conclusió.

Això mateix podria passar en la capital d’Alacant, on hui dia es desconeix “si hi ha hagut trasllats de restes, remocions de terres o nous enterraments en la fossa anys després de la inhumació de les víctimes”, assenyala el document tècnic de l’Institut Cartogràfic Valencià.

La incertesa és notòria entre els associats consultats, que reconeixen que, en cas d’autoritzar-se les exhumacions de totes les fosses, no saben què hi trobaran ni quant de temps costarà aquest procés. Però el temps va en contra de la família d’Andrés Martínez Medina, el que va ser alcalde de Benejússer del PSOE, afusellat el 14 de gener de 1941. El seu fill, José, va perdre son pare amb 11 anys.

Ara, amb 93 i amb un estat delicat de salut, “s’emociona i comença a plorar, perquè no vol morir-se sense trobar-lo”, explica el seu besnet Pablo Cánovas, arqueòleg. “Em negue a donar als meus fills l’herència de no haver trobat el meu avi”, afig María Jesús, germana de la portaveu.