Els menors en els bous al carrer, un colador, malgrat la prohibició

Els bous al carrer es veuen contínuament embolicats en la polèmica per diferents motius. En primer lloc, pels morts i els ferits que cada any sense remissió s’han de comptar; després, pel maltractament a què se sotmet els animals, des del bou embolat a les vaquetes i, finalment, per una xifra més difícil de comptabilitzar que és la participació dels menors d’edat en aquests festejos, malgrat la prohibició expressa.

Amb la tornada dels bous al carrer després de la pandèmia també han tornat els xiquets a l’arena i a la Comunitat Valenciana aquesta temporada ja s’han denunciat uns quants casos amb diverses conseqüències. El primer va ser un xiquet de 12 anys que va resultar ferit a Puçol a principis de juliol per banya de vaqueta, cosa que va tornar a fer saltar les alarmes.

El Govern valencià va reaccionar uns dies després, la Secretaria Autonòmica de Seguretat i Emergències remetia una circular als ajuntaments que celebren aquesta mena de festejos per recordar els principals aspectes legals que han de respectar i fer respectar els mateixos consistoris, els organitzadors i els participants. Entre aquests es recordava en quart punt que el reglament valencià dels bous al carrer estableix la prohibició de la participació de menors de 16 anys en els festejos taurins, i que s’entén com a participant que “el menor estiga en llocs on pot accedir el bestiar. S’inclou en aquest supòsit la presència del menor en la part inferior del cadafal o en les barreres que delimiten el recinte taurí”. A més aquest mateix reglament estipula la infracció d’aquest punt com a falta greu.

Però aquests advertiments no van valdre gens en l’últim cas conegut, el de Nàquera, on en els festejos dels últims dies, no sols hi havia xiquets en el recinte en llocs prohibits, sinó que dos xiquets menors de 10 anys van arribar a ser els que van encendre les banyes del bou embolat. En aquest cas sí que hi hagué una conseqüència directa: l’ajuntament va decidir cancel·lar els festejos taurins programats.

La casuística es repeteix cada any amb les mateixes circumstàncies: els organitzadors dels bous al carrer són sovint col·lectius i penyes taurines, encarregades de controlar l’accés als recintes. Els menors poden entrar sempre acompanyats de majors als espais permesos, però una vegada dins és quan comença el descontrol, siga per negligència o per tolerància expressa, els menors acaben accedint als llocs on no els està permés.

A aquesta problemàtica s’afig una incongruència legal irresolta. Mentre el reglament valencià posa el límit de participació en els 16 anys, la Llei Valenciana de drets i garanties de la infància i l’adolescència, en l’article 70.1, assenyala que “les persones menors d’edat no podran participar ni assistir a competicions esportives o espectacles el reglament dels quals preveja la producció de danys físics o psíquics sobre persones o animals o puguen implicar riscos per a la salut o la seguretat del menor”. D’altra banda, el partit animalista PACMA recorda que el reglament valencià també contravé la normativa de caràcter estatal i tractats internacionals com el de l’ONU, organisme que ha instat més d’una vegada allunyar els menors de la tauromàquia.