Els sanitaris valencians van detectar més de 4.000 casos de violència en la infància entre el 2017 i el 2019

Els professionals de pediatria, infermeria i treball social de centres de salut i hospitals valencians han aflorat més de 4.000 casos de violència en la infància entre el 2017 i el 2019. Les notificacions anuals han anat augmentant progressivament fins a arribar a 1.528 el 2019.

Quatre de cada 10 casos, segons les últimes dades analitzades des de la Direcció General de Salut Pública, corresponen a menors de 5 anys i, d’ells, més de la meitat no havien complit l’any de vida.

En aquesta franja d’edat, la taxa de notificació quintuplica la taxa global perquè els/les menors d’un any són més vulnerables i no tenen capacitat d’enfrontament cap als seus agressors. Aquesta tendència observada al territori valencià s’alinea amb les dades internacionals.

En els casos de violència contra menors d’un any, és habitual trobar pares i mares joves, immadurs i immersos en una situació econòmica precària que desatenen o no atenen convenientment les seues criatures (62,8% de notificacions). La falta de cures en ferides o hematomes representa el 15,4% de casos; el maltractament físic, el 12% i el 4,7% restant són casos de tipus sexual.

Les persones expertes adverteixen d’un predomini global com a víctimes de les xiquetes (56%) respecte dels xiquets. Per edats, s’observa que la preponderància de les menors es dona a partir de 10 anys i que la diferència és més acusada en el grup de 15-17 anys.

El predomini femení es repeteix en els intents de suïcidi, que en més del 70% dels casos són xiquetes de 10 a 14 anys.

“El paper dels/de les professionals de pediatria, infermeria i treball social en la prevenció de la violència i en la protecció dels/de les menors és encomiable, perquè la violència contra la infància suposa un problema greu que afecta la seua salut física i psicològica a curt i a llarg termini, i que pot fins i tot comprometre la seua pròpia vida”, indica la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló.

Ansietat, trastorns de la conducta alimentària o consum de drogues

Les persones expertes han constatat que la violència contra la infància augmenta el risc d’ansietat o depressió, agressivitat, intents de suïcidi, estrés posttraumàtic, trastorns de la conducta alimentària, conducta sexual de risc o problemes de consum d’alcohol o drogues. També incrementa el risc d’obesitat i afecta el risc escolar i als èxits acadèmics.

L’exposició a la violència de gènere en l’àmbit domèstic també s’ha demostrat causant d’efectes negatius en la infància, qualsevol que siga l’edat dels xiquets i de les xiquetes que la pateixen. S’associa amb retard en el creixement, alteracions en el son i l’alimentació, disminució d’habilitats motores, etc., així com amb greus alteracions emocionals (ansietat, ira, depressió, baixa autoestima, trastorn d’estrés posttraumàtic, etc.) i certs problemes cognitius (retard en el llenguatge, afectació en el rendiment escolar), nombrosos problemes de conducta (escasses habilitats socials, agressivitat, dèficit d’atenció-hiperactivitat, immaduresa, agressivitat, delinqüència, toxicodependències).

L’estratègia des de l’àmbit sanitari per a previndre i aflorar la violència en la infància es consolida sobre mesures de suport a la criança, juntament amb estratègies específiques en famílies vulnerables de manera coordinada amb altres àmbits (social, educatiu, etc.).

La notificació de casos es vehicula, des del 2006, a través del ‘Full de notificació per a l’atenció sociosanitària infantil i la protecció de menors’, document oficial per a informar de situacions de sospita o evidència de risc sociosanitari o de maltractament en menors de 18 anys des de l’àmbit sanitari.