Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Un estudi alerta de l’“increment” de la desigualtat lingüística i de “pressions” contra l’ús del valencià

Presentació de l'estudi.

elDiariocv

0

La Fundació Nexe adverteix que hi ha una tendència a l’“increment general” de la desigualtat lingüística –especialment a la província d’Alacant, les zones valencianoparlants de València i Castelló, València ciutat i l’àrea Alcoi-Gandia–, al mateix temps que alerta de “pressions socials i polítiques” contra l’ús públic del valencià.

Això es desprén de l’estudi Índex de Desigualtat Lingüística (IDL) de les regions sociolingüístiques valencianes que, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la fundació ha encarregat a Ethos Insight.

L’informe, que s’ha presentat dimecres en roda de premsa, conclou que la desigualtat lingüística referida al valencià creixerà en “la major part de les regions sociolingüístiques valencianes, especialment a les regions que ara presenten una desigualtat més baixa”.

Per desigualtat s’entén, segons han puntualitzat, “la que hi ha entre el coneixement, la competència oral activa i l’ús real i efectiu de la llengua, és a dir, la diferència sobre el que la gent acredita que sap de nivell oral i el que usa”.

Així doncs, les dades s’han recaptat per mitjà d’una adaptació de l’Índex de Gini –que per primera vegada s’utilitza per a qüestions sociolingüístiques–, que és l’estàndard per a avaluar la desigualtat socioeconòmica. Aquest indicador permet fer comparacions entre les situacions en les diverses regions lingüístiques, així com avaluar quina és la seua evolució passada i fer previsions sobre les futures dades.

D’aquesta manera, l’IDL apunta que les regions sociolingüístiques amb més desigualtat lingüística són València i la seua àrea metropolitana, seguides de la província d’Alacant valencianoparlant.

Així mateix, l’estudi de les sèries de les Enquestes de Coneixement i Ús del Valencià, així com una prognosi dels resultats del 2025, feta amb intel·ligència artificial, també permet concloure que hi ha una “notable tendència creixent de la desigualtat lingüística” a les regions sociolingüístiques on ara és més baixa, com a la província d’Alacant i, sobretot, a les zones valencianoparlants de les províncies de Castelló i València i a la regió Alcoi-Gandia.

Més enllà del 2025

És a dir, “la major part de les regions sociolingüístiques presenten tendències a l’augment de la desigualtat fins i tot més enllà del 2025”, han assegurat. Per això, des de la Fundació Nexe assenyalen que, “si no es prenen mesures de política lingüística efectiva, s’assistirà a un increment general de la desigualtat lingüística”.

La responsable de la Fundació Nexe, Susana Pardines, ha mostrat la preocupació de l’entitat perquè l’actual Consell “no continue” amb els estudis sobre la situació del valencià. “S’ha parat la convocatòria d’estudis d’enguany i preveiem amb molta inquietud que es puguen interrompre les sèries d’enquestes. El coneixement de les dades de competències, usos i expectatives és imprescindible per a la revitalització del valencià”, ha destacat.

L’informe estableix que la realitat sociolingüística del valencià està caracteritzada per “un creixement de les competències en valencià de la població, però amb una caiguda dels seus usos socials”. Una desigualtat que “no es dona amb les competències i usos del castellà”, ha assegurat Pardines.

En aquest sentit, ha assenyalat que la desigualtat en els processos d’evolució de les competències i els usos del valencià respon a “la presència de pressions socials i polítiques estructurals contra l’ús públic del valencià, malgrat ser cada vegada més competents”, cosa que, a parer seu, “provoca una situació d’idealització del valencià que distorsiona la percepció social de la situació de retrocés real i alhora genera una especulació en les acreditacions de coneixement del valencià que són fal·laces”.

Per això, la responsable de Nexe ha reclamat que es continue fent seguiment de quina és la situació real per a “poder avaluar realment quina és l’evolució de la nostra llengua i quins són els processos de manteniment o de recuperació”. “Sense competència no pot haver-hi ús, però sense ús no hi ha llengua”, ha manifestat.

Qüestionar la unitat de la llengua

D’altra banda, ha criticat les declaracions de la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, de Vox, que dimarts va qüestionar la legitimitat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a determinar la norma i l’àmbit d’extensió del valencià i va advocar per fer “passos curts per a acostar-nos al valencià que es parla a València, com la convalidació dels títols de Lo Rat Penat o la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana)”.

“Tornen a qüestionar la unitat de la llengua, en definitiva, el govern actual torna a posar en l’esfera política, on fa anys que es va retirar, el debat sobre la llengua, un aspecte que considerem que la major part de la societat valenciana ha superat”, ha asseverat Pardines.

Preguntada si la reforma de Llei de plurilingüisme que planteja la Conselleria d’Educació podria reduir el nivell de coneixement sobre la llengua, Susana Pardines ha afirmat que “com més baixa siga l’exposició dels alumnes a la llengua, menys valencià se sabrà”.

“L’exposició a la llengua és el que més afecta, tant per la competència real com per l’ús, perquè l’exposició a la llengua és el que et permet tindre diversos registres de llengua, tindre contextos en què poder usar-la i, per això, eliminar hores afecta la competència i l’ús”, ha indicat.

Per part seua, el responsable d’Ethos Insight, Marc Hernández, ha explicat que el càlcul de l’IDL s’ha fet amb les dades depurades de les Enquestes de Coneixement i Ús del Valencià dels anys 2005, 2010, 2015 i 2021.

Així doncs, segons ha afirmat, per a les dades del 2025 s’ha emprat la metodologia Random Forest d’intel·ligència artificial i ha ressaltat l’experiència de l’empresa en estudis sobre el valencià: “El nostre objectiu és continuar amb aquestes investigacions i aplicar les metodologies més avançades”, ha conclòs.

El PSPV demana mesures per a garantir la igualtat lingüística

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, el PSPV-PSOE ha presentat una iniciativa en les Corts Valencianes en què demanen impulsar mesures per a garantir la igualtat lingüística entre tots els valencians. El portaveu socialista de Cultura en la cambra autonòmica, José Chulvi, que signa la iniciativa, ha recordat la importància de “defensar la diversitat cultural i lingüística” i ha valorat el paper de les llengües per a “preservar els coneixements, els costums i les tradicions de totes les cultures”.

Chulvi ha assenyalat que, tal com va indicar la Unesco fa dues setmanes, “la diversitat lingüística està cada vegada més amenaçada”, i “més concretament, el 40% de la població mundial no té accés a una educació en la seua llengua materna”. És per això que, en la proposició no de llei presentada, també s’insta el Consell a “defensar l’ensenyament del valencià i en valencià” com a llengua vertebradora de la nostra societat.

Així mateix, José Chulvi també ha demanat en la iniciativa registrada el suport del Consell a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i a les associacions que defensen l’ús i la protecció del valencià: “Hem de continuar treballant i concentrant esforços cap a la igualtat lingüística, posant en valor els processos de normalització per a protegir l’ús i l’ensenyament del valencià”.

Etiquetas
stats