Europa insta les grans ciutats del Corredor Mediterrani a regular l’accés de vehicles als nuclis urbans i a fomentar la bici

Les autoritats europees ho tenen clar. L’estratègia de mobilitat de les grans ciutats encaminada a reduir l’ús del vehicle privat i fomentar en compte d’això el transport públic, a més dels mitjans alternatius com la bici i els patinets elèctrics, és fonamental per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Per aquest motiu, han inclòs en la reformulació de la xarxa transeuropea de transports mesures encaminades a fomentar la mobilitat sostenible en els nodes urbans pels quals discorren els diferents corredors ferroviaris, això és, un total de 424 ciutats de més de 100.000 habitants, entre les quals Alacant i València, ciutat que fa una aposta important pel foment de l’ús de la bici.

Segons el document traslladat per la Comissió Europea als estats membres, “més del 70% dels ciutadans de la UE viuen en ciutats que generen el 23% de totes les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del transport. L’estratègia de mobilitat sostenible i intel·ligent destaca ”la necessitat de mobilitat urbana i interurbana més sostenible, per la qual cosa la Comissió proposa una nova iniciativa de mobilitat“.

La nova iniciativa de mobilitat urbana complementa “la proposta de directrius revisades per a la xarxa transeuropea preveu que totes les ciutats importants en aquesta xarxa han de desenvolupar per al 2025 un pla de mobilitat urbana sostenible”. El Marc de Mobilitat Urbana descriu “una llista comuna de mesures i iniciatives per a aquestes ciutats, així com la resta de ciutats de la UE, per a afrontar el repte de fer que la seua mobilitat siga més sostenible”.

L’objectiu principal és “augmentar el suport i la participació dels modes de transport sostenibles (en particular transport i mobilitat activa, com ara caminar i anar amb bicicleta), així com urbanes de zero emissions”.

Això s’aconseguirà també, entre altres coses, mitjançant “l’obligació de posar una infraestructura de recàrrega i reproveïment de combustible per a vehicles elèctrics i d’hidrogen en ciutats, així com una millor coordinació i finançament específic per a les ciutats en el marc dels sistemes climàticament neutres i intel·ligents” i mitjançant una “logística de transport urbà de mercaderies sense emissions més eficaç i lliuraments d’última milla gràcies a la integració de plans de logística urbana sostenible (SULP)”.

A més, “el 2022 es durà a terme un estudi detallat per a mapar i aclarir quines solucions estarien disponibles per a permetre zones de baixes emissions més efectives i fàcils d’usar i altres tipus de regulació d’accés de vehicles urbans”.

En aquest sentit, València ja està preparant un projecte de zona de baixes emissions que es finançarà precisament amb fons europeus i que suposarà restriccions als vehicles més contaminants.

Segons el document europeu, “les zones de baixes emissions poden ser una eina eficaç per a abordar els problemes locals de qualitat de l’aire, especialment per a les àrees en què el trànsit és dominant. Pel que fa a la congestió, ”la situació a les ciutats de la UE no ha millorat en els últims anys i, en molts llocs, ha empitjorat, amb costos molt considerables per a societat: es calcula que els costos de la congestió urbana ascendeixen a 180.000 milions d’euros a l’any a la UE. El nou Marc de Mobilitat Urbana de la UE reconeix els reptes a què s’enfronten les ciutats i els usuaris“.

Finalment, “el 2025, aquestes 424 ciutats també haurien de tindre centres de passatgers multimodals, inclosos parcs i instal·lacions de viatge, per a millorar les connexions de la primera i última milla i millorar les capacitats necessàries per a connectivitat de llarga distància per ferrocarril i altres formes de transport dins i entre ciutats. També necessiten disposar de terminals de càrrega multimodals per a garantir una logística urbana sostenible”.