Experts en urbanisme dubten que el número dos de Mazón en el PP poguera construir en sòl no urbanitzable

“Hi ha diverses condemnes per haver construït piscines en sòl no urbanitzable comú, jo he tingut clients amb aquesta casuística”. Així s’expressa un advocat especialitzat en urbanisme en referència a les construccions il·legals en l’habitatge familiar de Juan Francisco Pérez Llorca, portaveu popular en les Corts Valencianes i secretari d’Organització del PP de Carlos Mazón. Pérez Llorca va obtindre les llicències municipals de l’Ajuntament de Finestrat, del qual és alcalde des del 2015 i del qual, anteriorment, va ser regidor d’Urbanisme. El consistori pretén regularitzar un centenar d’habitatges construïts en sòl no urbanitzable, en el marc d’un pla especial de minimització d’impacte territorial, dotant-los de serveis bàsics com ara recollida de residus, sanejament o aigua potable. L’Ajuntament de Finestrat, a preguntes d’aquest diari, no ha aclarit si l’habitatge familiar de l’alcalde entraria en aquest procés de regularització, encara que Juan Francisco Pérez Llorca va assegurar a aquest diari que la seua residència n’estava exclosa.

En l’immoble, de 822 metres quadrats, es va construir una piscina, una pèrgola i un aparcament, a pesar que es tracta de sòl no urbanitzable comú. “Això és il·legal clarament”, afirma un arquitecte, que també al·ludeix a l’existència en el territori valencià, especialment en zones de costa, de “milers i milers d’habitatges” en sòl no urbanitzable.

Amb la mànega ampla de certs consistoris, al caliu del negoci immobiliari, la possibilitat d’alçar petites edificacions en parcel·les amb eines de cultiu s’ha convertit en un “colador històric”, abunda la mateixa font. “Aquests ajuntaments ho han permés tot”, afirma una altra experta en urbanisme.

D’altra banda, la parcel·la propietat del primer edil de Finestrat no tenia bassa de reg. A pesar que, sent alcalde, va obtindre llicències municipals de reforma i ampliació de la piscina el 2016, les ortofotos de l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) mostren que prèviament només hi havia una piscina inflable en forma circular en una altra zona de la parcel·la. A partir del 2020, l’ortofoto disponible en el visor de l’ICV, que il·lustra aquesta informació, ja mostra la piscina construïda.

D’altra banda, el número dos de Mazón no va detallar en la seua declaració de béns davant les Corts Valencianes cap habitatge, a pesar que és copropietari de dues empreses, amb uns actius totals de 4,3 milions d’euros, que posseeixen huit immobles, tal com ha informat elDiario.es.

La parcel·la, propietat de la família de Pérez Llorca, està situada als peus del Puig Campana, a 165 metres del paratge protegit. “En l’hipotètic cas que volguera modificar-se el pla que es tramitara, s’hauria de sotmetre a una avaluació ambiental estratègica que verificara que el model territorial i urbanístic de Finestrat (no sols aquestes parcel·les aïlladament) és respectuós i assumible ambientalment”, reflexiona una altra arquitecta especialitzada en urbanisme i paisatge.

“No pot anticipar-se un altre règim diferent del del sòl no urbanitzable vigent en el planejament aplicable, ni podria considerar-se una situació de facto com a sòl urbanitzat, encara que disposara d’alguns serveis urbanístics, que haurien d’estar legalment implantats”, afig la mateixa font, que també observa que, en aquesta situació hipotètica, no es compliria el requisit de la llei estatal del sòl d’estar dins d’una malla urbana.

En tot cas, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat en els últims anys nombroses resolucions sobre casos similars.

L’alt tribunal autonòmic va establir, en una sentència del 2022 relativa a una construcció en sòl no urbanitzable comú a Barxeta (la Costera), que “de cap manera” pot un propietari emparar-se en una llicència concedida per a legalitzar la construcció d’un garatge, una piscina o un porxo. Una altra sentència de la mateixa sala va avalar, també el 2022, la restauració de la legalitat urbanística mitjançant demolició d’una piscina construïda en sòl no urbanitzable comú en el terme municipal de Villena (l’Alt Vinalopó).