Fernando Urruticoechea, l’interventor municipal que va denunciar un alcalde del PP a Crevillent a qui ara acusa la Fiscalia

“Fernando Urruticoechea és dels servidors públics l’exemple ètic del qual hauria d’estudiar-se a les escoles d’Administració Pública i en la formació anticorrupció”. Així descrivia en les xarxes socials Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau, a qui ha sigut interventor, entre altres ajuntaments, de Crevillent, on va denunciar pràctiques corruptes. Precisament, fa a penes uns dies es coneixia l’escrit de la Fiscalia en què demana cinc anys i deu mesos de presó per a l’exalcalde d’aquesta localitat del Baix Vinalopó, el popular César Augusto Asencio, pel tripijoc de contractes municipals.

“L’arbitrarietat era la norma en la gestió de l’Ajuntament de Crevillent”, va declarar en el seu moment l’exinterventor de Crevillent després de declarar davant el jutge, i va afegir que la corrupció “estava instal·lada en l’Ajuntament amb la complicitat generalitzada entre els funcionaris”, amb la participació dels empleats públics en “tràfic de regals, influències, amiguisme i clientelisme”. Tal com apunta Urruticoechea, entre els encausats per als quals el fiscal sol·licita diferents penes està “la guàrdia pretoriana del Faraó [Asencio]”, en referència a la secretària municipal, la interventora que el va precedir i el va substituir i la cap de Contractació. Els descriu així: “El ‘trident’ que, juntament amb el tresorer, van assessorar tècnicament l’alcalde com a mercenaris en les seues acusacions contra mi”.

Fernando Urruticoechea (Bilbao, 1954), que ha exercit com a interventor en els consistoris de Galdakao, Ermua, Leganés, Castro Urdiales, Crevillent i Oriola, va ser guardonat el 2016 amb el Premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes pe la seua “valenta i incansable lluita per a denunciar la corrupció, una lluita que ha pagat cara”. Precisament, com ell mateix reconeix, va ser a Galdakao, on es va estrenar com a economista municipal entre el 1987 i el 1995, i on va descobrir “la corrupció política i la seua empara institucional”. Des de llavors, les seues denúncies no han entés de colors ni de sigles polítiques (PNB, PSOE, PP...).

El 2009 l’interventor arriba a Crevillent, un ajuntament “aparentment tranquil i ordenat”, en què roman fins al 2014: “En aquell temps vaig fer un centenar d’informes d’il·legalitats en quasi tots els àmbits: nòmines, subvencions i contractacions”. El 2012 fa el seu primer informe d’objecció de les factures de l’empresa Abornasa, responsable del tractament de residus, per falta de contracte: “L’Ajuntament no va fer res i l’alcalde (Asencio) em va pressionar perquè no fera res”. No obstant això, Urruticoechea va insistir en la il·legalitat de les factures, “i va ser la guerra, guerra total des d’octubre del 2012”.

Entre les represàlies que va haver de patir, Urruticoechea denuncia que va ser difamat per l’alcalde, que se li va retirar l’assegurança mèdica privada, “la meua assegurança mèdica, perquè com a funcionari no estava en el règim de la Seguretat Social, i pendent com estava d’una operació”, va ser aïllat, “amb escenes humiliants per part de sequaços i provocant un clima laboral irrespirable”, i fins i tot el primer edil es va negar a rebre’l en el seu despatx i va preparar un equip d’acusació contra l’interventor amb l’ajuda de la secretària, el tresorer i els seus companys. En aquest escrit, Asencio acusa Urruticoechea davant la Generalitat de 38 faltes “molt greus” i sol·licita la seua inhabilitació a perpetuïtat.

Aquest expedient conclou amb un informe que no detecta cap falta, “i així i tot el deixen prescriure”, cosa que provoca que el PP portara al ple un segon expedient disciplinari que és aprovat amb els vots a favor dels populars “i les abstencions covardes del PSPV i Compromís, que no s’atreveixen a denunciar la conducta d’assetjament com a castic contra un funcionari”. Aquesta nova denúncia, amb Urruticoechea a Oriola des de la primavera del 2014, s’arxiva també perquè no hi havia faltes: “Per descomptat, ningú demana perdó”.

Ara, quatre anys després que un regidor de Compromís (Manuel Penalba) –els dos regidors d’Esquerra Unida entre el 2011 i el 2015 van ser els únics que van denunciar l’alcalde des del 1995 per alguns dels contractes de fems o aigua– va denunciar les contractacions irregulars en Esports, arriba l’escrit d’acusacions de la Fiscalia Anticorrupció. “Passarà un any fins a l’obertura de judici oral i, després, dos o tres més fins a tindre una sentència, que no es produirà fins al 2024 o el 2025, és a dir, vint anys després que saltara l’alarma de les primeres irregularitats i set o huit anys després de la denúncia”, es lamenta Urruticoechea, “un temps massa llarg per a una causa menor, amb uns contractes menors concatenats i una adjudicació per una quantitat menuda”.

Al mateix temps, explica que en les contractacions pretesament irregulars registrades entre el 2003 i el 2019 només hi ha dos informes d’il·legalitat, “els meus”: “En aquest període, la resta dels funcionaris sempre van informar a favor dels desitjos il·legals i arbitraris de l’alcalde, amb una actuació còmplice generalitzada d’aquestes actuacions delictives”. “L’alcalde em va acusar llavors d’inventar-me la corrupció, que en tots els ajuntaments pels quals passava m’inventava corrupcions que només estaven al meu cap de malalt mental”, afirme Urruticoechea.

El ja exinterventor recorda que des que Penalba (el regidor denunciant de Compromís) va accedir a l’Alcaldia de Crevillent el 2019 “no s’ha fet cap mena d’auditoria de totes les il·legalitats de què vaig informar en la meua etapa com a interventor, així com de les que van denunciar els regidors d’Esquerra Unida”, i conclou sentenciant que els contractes actuals d’aigua i recollida de residus són “absolutament il·legals”, al mateix temps que es pregunta: “Fins quan?”.