Un festival renuncia a la subvenció per no reunir-se amb el regidor de Vox que va vetar llibres LGTBI de la biblioteca

Els canvis polítics als ajuntaments espanyols arran de les eleccions de maig, sobretot en municipis en què Vox ha guanyat incidència política, han provocat nombrosos sobresalts en la programació cultural. Uns quants festivals han vist que les regidories entrants cancel·laven subvencions i així han causat la desaparició de propostes assentades en el calendari. No serà així a Borriana. El festival Maig Di Gras de músiques negres i brass bands a l’estil de Nova Orleans ha decidit renunciar a la subvenció per no haver d’asseure’s amb el regidor de cultura de Vox, però superarà tots els obstacles polítics que puga plantejar el partit d’extrema dreta i celebrarà entre el 17 i el 19 de maig de 2024 una setena edició absolutament autofinançada.

“Quan vam veure que es definia el pacte de Govern entre PP i Vox, abans fins i tot que Vox es quedara la regidoria de cultura, vam decidir que el 2024 el festival seria autogestionat i autofinançat”, explica Vicente Aleixandre, membre de l’Associació Cultural Soul Explosion que impulsa el Maig Di Gras des del 2016. “Som un festival molt desastre. Hi ha anys que no tanquem la programació fins un mes abans. Tardem tant, que la gent sempre ens pregunta si hi haurà festival o no. Però aquesta decisió la prenem el 22 de juliol. Una bogeria!”, afirma orgullós. La van anunciar dies després que el regidor de cultura de Borriana i diputat autonòmic, Jesús Albiol, començara a marcar perfil polític retirant la subscripció a publicacions en català com Camacuc, Cavall Fort, El Temps i Enderrock, que fins llavors arribaven a la biblioteca municipal. Dos mesos després, va retirar els llibres d’educació sexual de la mateixa biblioteca, però convidava un dibuixant de còmics defensor d’idees feixistes segons l’oposició municipal, a fer una exposició. Aquesta censura va traure els borrianencs al carrer aquest estiu.

La subvenció amb què treballava el Maig Di Gras fins ara, de 9.000 euros, es destinava íntegrament a pagar els artistes. En compte de sol·licitar-la, potser veure-la denegada, queixar-se públicament i haver de decidir a última hora si cancel·len o no, l’estratègia del festival de la Plana ha sigut renunciar a demanar-la i anunciar en un comunicat que l’edició del 2024 no sols se celebrarà, sinó que el seu lema serà “Tornem als carrers!”. Més important encara que la subvenció és obtindre l’autorització consistorial per a poder ocupar la via pública, però, per no haver de negociar permisos de cap mena, el pròxim Maig Di Gras no tindrà escenaris ni barres. “Anirem en second lines pel carrer”, proclama Aleixandre, sabent que l’esperit itinerant de les emblemàtiques bandes que recorren Nova Orleans jugarà favor seu.

Escac a l’Ajuntament

La maniobra del festival per a evitar el contacte amb Vox i garantir al mateix temps la seua celebració és tan senzilla com buscar la coincidència en el calendari amb un altre acte cultural de la ciutat. Maig Di Gras va nàixer el maig per a poder justificar el joc de paraules amb el Mardi Gras de Nova Orleans, però el maig també se celebra a Borriana les Creus de Maig, una festivitat en què diferents comissions falleres exhibeixen unes creus gegantesques decorades amb flors i les passegen pels carrers de la ciutat escortades per xarangues. “Sempre hem buscat no coincidir-hi, però enguany ens interessa molt coincidir-hi, perquè, si demanem permisos a l’Ajuntament, ens els podrien denegar”, explica Vicente.

El tercer cap de setmana de maig l’ambient ja serà de festa, molts carrers de Borriana ja estaran tallats. “Aquests dies les creus passegen pel carrer i a vegades tallen el trànsit sense permís. Hi ha discomòbils instal·lades al carrer”, descriu el membre de l’associació Soul Explosion. “Busquem aquest subterfugi i, si aquest cap de setmana el poble està petat de gent i xarangues, semblarà difícil de justificar que el cap de policia o l’alcalde diguen que nosaltres no podem passejar”, calcula. “I si ho intentaren, ens farien d’or, perquè eixiríem en les portades de tots els diaris del país”, intueix. A més de concerts, hi haurà activitats extramusicals, com ara projeccions de documentals. Aquestes se celebraran en espais llogats o afins a la filosofia del festival.

Per a salvar l’edició de 2024, Maig Di Gras no sols renunciarà a la subvenció, sinó també a instal·lar taulells de venda de begudes. Per a qualsevol altre festival, això suposaria un doble suïcidi comercial, però la mostra de Borriana ja va funcionar així el 2022. “Per la quantitat de diners que costa muntar-les i la quantitat de gent que cal posar-hi a treballar, renunciem als taulells. Preferim que els diners que generen es queden en els comerços locals. Si fem aquesta moguda al carrer, està bé que l’impacte econòmic repercutisca en els bars de la ciutat. El festival és un regal per al carrer i som tan fanfarrons i generosos que no muntem taulells per a folrar-nos, com diuen alguns”, replica.

Un altre model de festival

Borriana és el bressol del macrofestival Arenal Sound i epicentre, juntament amb Benicàssim, d’aquesta ‘terra de festivals’ en què s’ha convertit la província de Castelló i la resta del litoral valencià. Maig Di Gras, no obstant això, respon a un altre model cultural més modest interessat a usar la música com a estímul per a enriquir i enfortir els vincles entre els habitants del lloc. Durant tres dies, la música en viu recorre els carrers de Borriana amb festiva impunitat, acostant-se a tota mena de públics i colant-se fins i tot en el mercat. Diversos integrants del nucli dur del festival provenen dels moviments socials i impulsen el certamen sense el suport de patrocinadors o promotores professionals.

Tal com especifica en el comunicat Merche Vidal, presidenta de l’associació Soul Explosion, mantindre els vincles amb el regidor de Vox era inviable: “Comprometria els nostres compromisos estatutaris basats en la multiculturalitat, la diversitat afectiva sexual i el respecte ampli dels drets humans”. La declaració guanya encara més sentit quan diversos dels impulsors del Maig Di Gras cooperen activament amb L’Aurora, una entitat que brinda suport logístic als vaixells que solquen la Mediterrània per rescatar migrants. Borriana és des de fa anys el port on atraquen per avituallar-se de queviures, reparar les naus, passar inspeccions i formar nous tripulants.

“Nosaltres podem permetre’ns aquesta maniobra, perquè tenim clars els nostres punts ideològics. Tampoc volem fer bandera d’això, però no entenem que, d’una banda, com a societat exigim als polítics que marquen línies roges amb l’extrema dreta i que, després, tècnics, professionals i gent que ens dediquem a això no en marquem i siguem capaços d’asseure’ns amb Vox en una reunió, encara que ens donen menys diners i, damunt, ens diguen: ‘I aquesta banda no me la portes, eh!’. Això ja passa. I passarà més”, adverteix Vicente Aleixandre. A diferència de molts altres festivals espanyols, quan va arribar la pandèmia i el Maig Di Gras va cancel·lar l’edició del 2020, l’associació Soul Explosion va renunciar a la subvenció d’aquell any i va proposar al consistori destinar-la a ajudar famílies en situació de risc.

Efecte contagi

La decisió del Maig Di Gras de no dialogar amb una regidoria en mans de l’extrema dreta és insòlita en el gremi festivaler. “Ens encantaria que generara un efecte contagi”, reconeix Aleixandre sense perdre la noció de la realitat. “Aquest és el nostre posicionament humil i sincer, però no volem ser uns flipats ni pretenem que tots actuen igual”, afig. I tot seguit improvisa un diagnòstic del sector: “Mentre els festivals tinguen aquesta mentalitat de fer cada any més pasta i ser més grans i no tinguen una consciència social i política real, és difícil que es planten davant determinades conductes”.

Autogestió i autofinançament són, ara com ara, els dos únics caps de cartell del seté Maig Di Gras. L’edició del 2024 reduirà el volum d’activitats i haurà de confiar en la implicació de músics que vinguen a tocar “per la causa”. Però igual que Shellac no falta cap any en el Primavera Sound i el Viña Rock té quasi en nòmina Boikot, la mostra de Borriana també té el seu grup fetitxe. És la Broken Brothers Brass Band de Pamplona, que difícilment faltarà a la cita. Mentrestant, la gesta de Maig Di Gras està disparant les simpaties pel festival. “Estem rebent molt suport. Fins i tot de gent que ens ha descobert arran del comunicat i ens diu que comptem amb ells per al que siga. Aquestes accions també són una manera de mobilitzar la gent”.