Finançament autonòmic: encara que creixen els ingressos, augmenta el deute en el territori pitjor finançat

La Comunitat Valenciana rep més fons de l’Estat que fa una legislatura, però continua sent la pitjor finançada de l’Estat. L’infrafinançament crònic ha fet créixer el deute de l’autonomia, que ha de triplicar l’esforç fiscal per arribar a la mitjana en despesa social per habitant. Diferents estudis han tractat de xifrar la falta de recursos de l’Estat i el seu impacte en les arques públiques, entre aquests els de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) o la Sindicatura de Comptes.

En l’última dècada, la Comunitat Valenciana ha estat a la cua en recursos de l’Estat a través del sistema de finançament. El 2021, segons l’AIReF, la Comunitat Valenciana va rebre per habitant 2.247 euros, 178 euros menys que la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú. El 2020, segons Fedea, van ser 2.379 euros per habitant, la segona més baixa després de Múrcia.

La valenciana ja fa anys que és l’autonomia que menys recursos per capita rep, amb quasi mil euros per habitant de diferència de la comunitat més ben finançada, Cantàbria, que va rebre el mateix any 3.278,9 per habitant. De mitjana, en els últims deu anys, la distància entre el primer i l’últim de la llista ha sigut de 700 euros per capita, segons l’IVIE.

“L’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana és la principal causa del seu endeutament, que el 2022 representa el 44% del PIB, però també l’obliga a incrementar la pressió fiscal sobre la ciutadania per damunt de la mitjana”, apunta un dels últims informes de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. El 2019 l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana es xifrava en 36.550 milions d’euros, segons l’estudi de Francisco Alcalá, de l’IVIE. Això suposa 7.509 euros per habitant aquell any mateix.

Malgrat aquestes xifres, la Generalitat Valenciana ha incrementat el seu pressupost en un 28% aquesta última legislatura i ha equiparat la despesa mitjana per habitant a la mitjana espanyola. L’esforç fiscal que du a terme la Comunitat Valenciana és tres vegades superior a la mitjana de les autonomies per a poder oferir la mateixa qualitat en els serveis públics, segons Francisco Alcalá, investigador de l’IVIE.

Més recaptació i recursos de l’Estat

Malgrat l’infrafinançament, en l’última legislatura han augmentat els recursos procedents de l’Estat, segons les dades facilitades per la Conselleria d’Hisenda, que dirigeix Arcadi España. Les transferències que es reben de l’Estat són la principal font de finançament de la Generalitat: suposen el 80% del total dels ingressos de la Comunitat Valenciana, a través de tres fons i la cessió de diversos tributs (un tram de l’IRPF, de l’IVA i tributs especials).

El 2019 la Comunitat Valenciana va rebre 10.555,65 milions d’euros de transferències ordinàries i 6.783 milions en transferències extraordinàries, un total de 17.339 milions d’euros de l’Administració General de l’Estat. El 2022, últim exercici complet tancat, l’Estat va injectar 10.973 milions d’euros a través del sistema de finançament i altres transferències incondicionades i 7.958 milions en mecanismes extraordinaris, un total de 18.931 milions d’euros. La xifra es va incrementar en gairebé 3.400 milions d’euros –a través de transferències i mecanismes extraordinaris– durant els dos anys de la pandèmia. Aquestes xifres corresponen als recursos rebuts directament del model en termes de caixa: lliuraments a compte, liquidacions, compensacions i devolucions de liquidacions negatives dels anys 2008 i 2009.

Si només es computen els lliuraments a compte del sistema de finançament autonòmic, la Comunitat Valenciana va rebre 11.561,91 milions d’euros el 2022 davant dels 9.331,78 milions del 2019, segons consta en el portal de transparència GVA Oberta.

El total de recursos del sistema de finançament és la suma de la participació en els ingressos de l’Estat amb els ingressos tributaris per tributs cedits. Aquesta xifra va ser de 12.687,82 milions d’euros el 2022 davant dels 11.736,34 milions del 2019. La previsió per al 2023 és que ascendisca a 14.760,98 milions d’euros, segons el portal de transparència.

D’altra banda, el 8 de maig passat el Consell de Ministres va aprovar una assignació al conjunt de les comunitats autònomes de 3.805 milions d’euros per a atendre necessitats pendents de finançar del dèficit d’anys anteriors. A través del mecanisme conegut com a Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un préstec a compte de l’Estat, l’executiu central injectarà a la Comunitat Valenciana 1.935 milions per a “necessitats pendents de finançar del dèficit d’exercicis anteriors”. Els recursos totals assignats fins al moment pel Fons de Finançament a Comunitats Autònomes per al 2023 per a la Comunitat Valenciana són 5.386,67 milions d’euros, segons el Ministeri d’Hisenda. La previsió pressupostària per a enguany és de 13.449,70 milions d’euros de fons de l’Estat, segons la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic.

El deute és la gran conselleria de la Generalitat Valenciana, pel volum anual que es destina per a pagar préstecs i interessos. El 31 de desembre de 2022, l’anomenat ‘deute viu’ de la Comunitat Valenciana és de 55.032 milions d’euros, segons consta en el Portal de Transparència. El deute per habitant corresponent al 31 de desembre de 2022 és de 10.777 euros per capita; el 2015 aquesta xifra era de 8.516 euros per habitant.

Més del 80% del deute valencià està en mans de l’Estat –en el conjunt de les comunitats, el percentatge supera el 60%–, per la qual cosa nombrosos dirigents autonòmics i experts reclamen una quitació del deute a l’Administració central. De fet, l’investigador de l’IVIE Francisco Alcalá, va apuntar en el seu últim estudi que “el nivell de deute assolit per algunes comunitats com la valenciana resulta insostenible i l’única via per a reconstruir el sistema de finançament amb bases sòlides i creïbles és que l’Estat absorbisca l’endeutament autonòmic originat per l’infrafinançament. Aquesta és també l’única via que permetrà a les autonomies el retorn als mercats financers”.

Diferents informes apunten que el percentatge del deute imputable a la falta de finançament a la Comunitat Valenciana és de tres quartes parts del total: l’IVIE apunta un 72%; la Sindicatura de Comptes un 78%. Segons les dades de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, el deute corresponent al Fons de Liquiditat Autonòmica és de 45.932,58 milions d’euros.

Des del 2015 el deute valencià ha augmentat en 12.000 milions d’euros i ha superat els 55.000 milions d’euros en l’actualitat, alentint la velocitat de pujada. En la legislatura anterior, entre el 2010 i el 2015, va passar de 20.000 milions a 40.000 milions d’euros. El 2008, coincidint amb l’aprovació de l’actual sistema de finançament –caducat des del 2014– i amb l’esclat de la crisi financera i immobiliària, la xifra va començar a disparar-se.

L’executiu autonòmic ha reivindicat durant dues legislatures –sense èxit–, una reforma del model de repartiment de recursos de l’Estat, que injecte més fons a totes les comunitats autònomes –infrafinançades en el conjunt– i elimine del càlcul les variables que distorsionen el repartiment de recursos, centrant-se en la població ajustada: quant necessita una administració autonòmica per a cobrir les necessitats dels seus habitants, segons els principis constitucionals.