La Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a cadascun dels huit directius acusats per l'accident del metro

La Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a cadascun dels huit directius de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) processats per l'accident del metro de València el 3 de juliol de 2006 que va costar la vida a 43 persones i va causar ferides a altres 47. El Ministeri Públic considera que haurien comés 43 delictes d'homicidi per imprudència greu professional, 37 de lesions i un delicte contra els drets dels treballadors.

La fiscal els considera autors materials per omissió o per cooperació necessària dels delictes imputats i demana la mateixa pena per a l'exgerente d'FGV Marisa Gracia i per als exdirectius de l'empresa pública FGV Juan José Gimeno Barberá, Vicente Antonio Contreras Bornez, Manuel Sansano Muñoz, Francisco García Sigüenza, Sebastián Argente Cuesta, Luis Miguel Domingo Alepuz i Salvador Orts Pardo, segons l'escrit de conclusions provisionals al qual ha tingut accés eldiario.es.

Gracia s'enfronta a més a una inhabilitació especial de cinc anys i mig per a treballar en una empresa pública i la resta d'acusats a una inhabilitació de cinc anys i mig a l'exercici d'una professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.

La fiscal dóna per bo l'excés de velocitat com a causa del descarrilament que va provocar la bolcada de la unitat, encara que posa en dubte la seguretat de la línia 1 del metro de València i que no hi haguera cap dispositiu que impedira al tren aconseguir els 80 quilòmetres per hora quan la velocitat en el túnel no podia ser superior a 60.

També assumeix que la caiguda de les finestres del seu costat esquerre en el seu fregament i arrossegament per la paret abans de bolcar “a causa de greus defectes de segellament” va provocar que les víctimes foren succionades i llançades a les vies del tren. Va ser el que va causar el gran elevat nombre de morts i les grans ferides en totes les víctimes.

Segons l'escrit de conclusions provisionals de la fiscal Adoración Cano, els acusats eren membres del Comité de Seguretat en la Circulació d'FGV i havien d'haver implementat mesures de seguretat que “van ometre directament” en el recorregut de la línia 1“. ”Coneixien o havien de conéixer deficiències que posaven de manifest uns defectes molt greus de seguretat en la línia 1, deficiències que, no van consistir només en la falta d'implementació de mesures tecnològiques de control de la velocitat en la línia, sinó també deficiències del material mòbil rodant, deficiències en la formació i en la selecció de personal per a la tasca de maquinista“, assenyala la fiscal.

El Ministeri Públic també apunta que existien deficiències “en prevenció de riscos laborals”. “Tots ells eren conscients que tals deficiències comportaven un risc molt important per a la seguretat dels treballadors i dels viatgers”, acusa la fiscal.

La fiscal se centra en les finestres del metre sinistrat, la caiguda del qual va provocar que la tragèdia fóra molt major. Les finestres no reunien “els requisits de resistència, estanquitat, visibilitat i adequat muntatge” el que va impedir que actuaren “com a mesura de protecció i van provocar un resultat molt més greu del que correspondrien a un descarrilament d'aquest tipus”.

En el seu escrit, el Ministeri Públic assegura els acusats membres del Comité de Seguretat de Circulació “no van preveure la limitació de velocitat de forma mecànica en la corba d'actuacions”. “Tampoc al llarg del túnel es va instal·lar ni va reprogramar balisa alguna que garantira la velocitat de 60 quilòmetres hora, la qual cosa ha de ser considerat una infracció molt greu, doncs, si aqueixa velocitat haguera quedat garantida, les possibilitats de descarrilament, segons els experts, són mínimes”.