Frau de l’IVA de la trama Emarsa: els caps nomenats pel PP i un facturador, condemnats a 4 anys i a pagar 3,3 milions
El rastre de corrupció i podridura del cas Emarsa, la trama de corrupció més gran del Partit Popular al territori valencià, no s’ha acabat després de l’ingrés a la presó d’una vintena de condemnats. Una causa derivada del cas s’ha saldat amb la condemna a quatre anys de presó per delictes fiscals per al conseller delegat de Emarsa, Enrique Crespo, el gerent Esteban Cuesta i el facturador Jorge Ignacio Roca. Els tres compleixen penes de presó com a autors del frenètic saqueig de la depuradora de Pinedo (València).
La titular del Jutjat Penal número 6 de València els ha imposat una multa d’1,3 milions d’euros a cadascun (la mateixa xifra que la quantia defraudada) i indemnitzacions a la Hisenda Pública per valor d’1,9 milions que hauran d’abonar conjuntament i solidàriament. Aquesta quantitat se suma als 20,5 milions d’euros que Crespo i Cuesta han de pagar com a “responsables comptables directes i solidaris” de l’import robat, segons va establir el Tribunal de Comptes.
La sentència estableix que els condemnats van unflar les declaracions de l’IVA amb factures per serveis inexistents en matèria de gestió de llots per obtindre comissions il·lícites mitjançant les devolucions. Crespo, Cuesta i Roca tenien “ple coneixement” que els proveïdors no prestaven els serveis que facturaven pel motiu tan senzill que altres empreses ja s’encarregaven d’aquests serveis “a la meitat de preu i amb un tipus de gravamen inferior”.
El facturador de la trama, Jorge Ignacio Roca, concertat amb els dos responsables de la depuradora nomenats pel PP, va usar tres de les seues societats (Erwinin SL, Zonday Investments SL i Printergreen SL) per a l’operativa del frau. Sense prestar cap servei a l’empresa pública, les mercantils de Roca “s’interposaven entre Emarsa i els vertaders gestors de residus per emetre una facturació irregular” amb la qual els responsables de la depuradora es deduïen quotes d’IVA “fictícies”. Les tres empreses van obtindre 1,6 milions d’euros en quotes d’IVA suportat entre el 2006 i el 2009.
Els empresaris proveïdors, “a causa de la seua vinculació personal o política amb els acusats principals, es van assegurar durant anys uns ingressos sense aportar a Emarsa cap contraprestació”, defensa la jutgessa. La sentència assegura que Crespo i Cuesta “van pactar verbalment amb Roca” l’emissió de factures falses a la firma pública. Els responsables de l’empresa pública, que compleixen presó actualment pel descomunal saqueig, sabien que Roca “no feia més activitat que la de proporcionar a altres empresaris factures per serveis simulats en què s’incloïen quotes de l’IVA suportat fictícies per facilitar-los un estalvi fiscal il·lícit”.
El facturador va contar la mecànica del frau en el judici
Jorge Ignacio Roca, presoner actualment en el centre penitenciari de Terol després d’haver passat un any en una presó moldava, aplicava un tipus de gravamen del 16%, a pesar que a la depuració d’aigües residuals s’aplica un tipus del 7% d’IVA. El facturador, expert en optimització fiscal, segons s’ha autodefinit, unflava així les devolucions a obtindre i, per tant, la comissió que anava a parar a les butxaques dels corruptes. Aquesta mecànica “permetia incrementar artificiosament el preu facturat”, assenyala la sentència.
La mercantil Erwinin SL es va constituir “amb l’única finalitat d’emetre factures a Emarsa”, ja que mancava de mitjans personals propis i no tenia la mínima infraestructura per a gestionar els llots procedents de la depuradora de Pinedo (València).
El facturador va explicar amb tot detall la mecànica del frau durant la vista del judici: “Si han vist Barri Sèsam és molt fàcil”, va etzibar en to alterós al tribunal. Roca tenia 17 societats mercantils sense cap treballador (“empleats, per a què?”, es va preguntar) i va assegurar en el judici que els auditors sempre li van permetre facturar al 16%. “Jo no soc qui per a baixar-ho al set”, va dir. Roca, escapolit a l’estranger i pres a Moldàvia durant un any, sempre ha sostingut que en la causa faltaven alguns saquejadors per jutjar.
Els antics responsables de l’empresa pública, segons la sentència, “no sols milloraven la comissió il·lícita” que els demanava Roca, sinó que també s’embutxacaven una devolució més elevada de la quota tributària que els sol·licitava Hisenda. Crespo i Cuesta tenien “ple coneixement” que el proveïdor no havia prestat cap servei a Emarsa i que el servei ja es prestava a la meitat de preu i amb el gravamen correcte del 7%.
El cas Emarsa, una macrocausa complexa amb desenes d’investigats i de comissions rogatòries a l’estranger, encara no està tancat del tot. L’empresari José Luis Sena, un dels presumptes cervells del saqueig, té pendent encara un judici en l’Audiència Provincial de València. Sena va obrir les portes de Emarsa de bat a bat al facturador Jorge Ignacio Roca.
0