Fre a la turistificació al Cabanyal: màxim de 10% d’habitatge turístic i prohibició de canviar cases per hotels en primera línia

El barri del Cabanyal s’ha convertit en un dels objectius prioritaris a València dels fons d’inversió immobiliaris per les seues perspectives de rehabilitació i, sobretot, pel valor afegit que li dona la seua ubicació privilegiada al costat de la mar. No obstant això, l’Ajuntament vol evitar que aquests factors es traduïsquen en un problema de gentrificació a conseqüència de la conversió indiscriminada d’habitatges en apartaments turístics o en hotels.

Aquest és precisament un dels aspectes que tractarà d’evitar el Pla Especial del Cabanyal-el Canyamelar (PAC) aprovat dilluns en la comissió d’Urbanisme i que serà confirmat pel ple de l’Ajuntament dijous que ve, de manera provisional, una vegada rebut el vistiplau de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, i finalitzada l’última exposició pública.

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, va donar a conéixer els detalls d’aquest projecte que, tal com va assegurar, “es tracta d’un pla molt esperat, que ha comportat un llarg procés de redacció i tramitació, però que consolidarà la protecció d’aquest barri, del seu patrimoni i la seua identitat, i que garantirà també el seu futur, dotant-lo dels equipaments i el serveis necessaris per als seus veïns i veïnes”.

El ple municipal aprovarà el document de manera provisional, després de la qual cosa s’enviarà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, que emetrà informe de manera immediata, de manera que la corporació puga aprovar el pla definitivament en el primer trimestre de l’any. Tal com ha explicat Sandra Gómez, “aquest nou pla s’articula al voltant de quatre eixos estratègics: generar un sistema vertebrador d’espai públic i infraestructura verda, conformar un sistema de dotacions i equipaments de proximitat, protegir l’ús residencial i l’habitatge, i posar en valor el patrimoni i el paisatge”.

Gómez es va felicitar pel moment aconseguit, i va recordar la situació “ben diferent” de fa a penes huit anys en què, va afirmar, “el pla aprovat per l’anterior govern, lluny de prioritzar la qualitat de vida i la posada en valor del barri, apostava per una prolongació injustificada de l’avinguda de Blasco Ibáñez que va arrasar centenars d’habitatges i va expulsar els seus habitants, des del desenvolupament entés com a especulació”. “No obstant això”, va recordar la vicealcaldessa, “gràcies a l’esforç i la lluita dels seus veïns i veïnes, i a la determinació del Ministeri de Cultura, finalment va poder frenar-se l’anterior pla, encara que ja fora tard per a gran part dels habitatges que van ser derrocats per a la prolongació de Blasco Ibáñez”.

El nou PAC planteja un sistema d’espais públics com a eix vertebrador del barri, i integra la infraestructura verda en una estratègia per a augmentar la qualitat ambiental i potenciar la convivència i la relació de les persones perquè, de manera paral·lela, es pose en valor la vinculació amb la mar i la platja. Per fer-ho, va explicar Sandra Gómez, es promou d’una banda una xarxa d’espais a escala de vianant, mitjançant la jerarquització del trànsit rodat, i prioritzant la connexió per als vianants dels camins i travessies a la mar. I d’altra banda, es potencia la infraestructura verda del barri, estructurada en tres grans eixos: el Bulevard de Sant Pere, el Passeig Marítim (mitjançant un redisseny que potenciarà el seu caràcter d’espai natural, incrementarà les zones verdes i l’arbratge, i reduirà la presència de trànsit rodat), i l’anomenada Via Verda (una gran zona verda contínua que es genera al llarg dels espais antigament ocupats per les vies del ferrocarril, integrant el parc del Doctor Lluch). En total el pla augmenta en 64.000 metres quadrats les zones verdes del barri, cosa que suposa un increment de quasi el 47% més de les existents.

Una zona verda com a entrada al barri

Amb l’objectiu de blindar “i evitar futures temptacions d’enderrocament”, el pla preveu habilitar “un gran parc a l’entrada del barri, on està actualment la rotonda de l’estació ferroviària, en Blasco Ibáñez, que permeabilitze l’espai, mitjançant una fórmula creativa i innovadora”, va explicar la vicealcaldessa.

Gómez va detallar els aspectes del PAC, “que aposta per un model de ciutat compacta, sense buits urbans i amb equilibri entre la població i els serveis i dotacions disponibles. Es busca una mescla d’usos i activitats adequada, que responga al concepte de ciutat 15 minuts”. Per fer-ho, es generen quasi 64.000 metres quadrats (un 50% més) de nous espais d’ús dotacional (destaca l’espai per a la construcció de les noves piscines, juntament amb Blocs Platja, o un gran solar dotacional al costat del Parc de la Remunta). També s’inclouen les reserves de sòl per a aparcaments en altura, amb una capacitat total aproximada de quasi 900 places; o diverses parcel·les destinades a habitatge dotacional.

Quant a les necessitats residencials, la vicealcaldessa ha destacat que el model de ciutat compacta que planteja el PAC “fomenta la rehabilitació d’habitatges per a millorar-ne l’habitabilitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica”. A més, es prioritza el dret a l’habitatge assequible, digne i adequat per a tota la població, i per fer-ho es defineixen nous sòls residencials en què poder construir nou habitatge lliure i habitatge públic, a què cal sumar a més els habitatges dotacionals previstos pel pla.

El nou pla preveu fins a 1.150 habitatges, dels quals 700 seran habitatges públics de lloguer assequible (un 60%), o destinats a col·lectius de més dificultat d’accés a l’habitatge, com ara joves o persones majors. En aquest punt, Gómez va destacar que l’únic habitatge que hi ha previst per al barri sorgeix “de la recuperació dels habitatges que ja existien i que es van derrocar, cosa que va portar a un evident descens poblacional en la zona”.

Així mateix, Gómez va insistir en la importància, per a protegir el caràcter residencial del barri, del control dels nous usos turístics. Així que, per frenar processos de turistificación o gentrificació (que desplacen la població, incrementen el preu de l’habitatge i generen problemes de convivència), el PAC planteja una limitació del 10% d’habitatges d’ús turístic per illa en plantes baixes i primers pisos (sempre que en la planta baixa hi haja una activitat comercial), “un límit màxim assumible sense que s’esperen efectes negatius”. “La limitació per illa garanteix a més la dispersió d’aquests allotjaments, reduint la probabilitat de conflicte o de terciarització de zones concretes”. A més, només es planteja una nova parcel·la terciària compatible amb l’ús hoteler, a la frontera del barri amb la Marina. Es tracta d’un edifici de fins a 15 plantes que aniria situat davant dels Docks.

Gómez va comentar que s’ha concentrat tot el terciari del barri en aquest edifici de manera que en primera línia de platja en què actualment hi ha habitatges queda prohibida la construcció d’allotjaments amb finalitats turístiques, fins i tot l’agrupació de diferents parcel·les per a desenvolupar un hotel: “Volem que ací es desenvolupen habitatges amb caràcter residencial, per això s’ha concentrat tot el terciari en un únic edifici i en una zona més apropiada, perquè ja existeix aquesta activitat”.

Finalment, un aspecte essencial del nou pla és la protecció i la posada en valor dels elements que determinen la identitat i el patrimoni cultural del barri: s’inclou un catàleg de més de 1.600 fitxes de protecció, que determinen el nivell de protecció d’altres tants immobles, la major part habitatges, així com els àmbits Bé d’Interés Cultural (BIC) i Bé de Rellevància Local (BRL) que estan dins del barri. Tal com va dir Sandra Gómez, “les fitxes han suposat un treball minuciós, en què es defineixen els valors a protegir de cada immoble, considerant per exemple el tipus d’edifici i la seua composició de façana, recobriments, fusteries, motlures, o serralleries”.

Actuacions en el barri

La vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme va manifestar: “Encara que el PAC s’aprova ara, durant aquests anys hem avançat molt en el desenvolupament de moltes de les actuacions previstes en el Pla. De fet, ja s’ha escomés la reurbanització de gran part del barri, i actualment estan en licitació els quatre projectes inclosos en l’Edusi per a renovar els carrers de la zona oest del barri, la més castigada pels enderrocaments, amb una inversió total de 12,6 milions d’euros”.

“També s’han executat actuacions de recuperació del patrimoni o de noves dotacions, com la nova Junta de Districte o la zona esportiva de Doctor Lluch, i altres en marxa com la nova escoleta, el centre de dia per a persones majors, el centre d’ocupació, ja en licitació, o el centre cívic, que està actualment en obres. Aquestes obres sumen a més una inversió total de 12,7 milions més”, va afegir i va defensar “la aposta important d’aquest govern per la regeneració del barri, que ha permés invertir més de 25 milions d’euros”.

Quant a la rehabilitació i la reedificació d’habitatges, els diferents programes ARRU, finançats dins del marc dels plans estatals d’habitatge, han permés de moment rehabilitar o reedificar més d’un centenar d’edificis, i les ajudes han arribat a més de 500 habitatges en el barri. “Una quantitat que augmentarà amb la convocatòria actual, a què han presentat sol·licitud d’ajuda quasi un altre centenar d’edificis, cosa que suposa quasi 400 habitatges a rehabilitar”. Finalment, també des de Pla Cabanyal s’han promogut actuacions per a recuperar el teixit residencial del barri, com les dues subhastes de solars que permetran la reedificació de nous habitatges, o l’operació de reedificació del Bloc dels Portuaris.

Gómez va concloure la seua intervenció assegurant: “Amb aquest nou pla, establirem les bases d’un barri digne i ple de vida, amb les dotacions, habitatges, i espais lliures que els veïns i veïnes del Cabanyal-el Canyamelar mereixen, després d’anys d’espera i d’abandó per l’anterior govern”.