La Generalitat Valenciana estudia exposar el mural inèdit de Josep Renau sense concretar dates ni ubicació

Una “primera reunió de contacte” per a “conéixer de primera mà el projecte”. Així defineixen fonts de la Conselleria d’Educació i Cultura la trobada que han mantingut dilluns la consellera Raquel Tamarit i Javier Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) que pretén cedir gratuïtament a la Generalitat Valenciana el mural inèdit de Josep Renau que ha dut a terme seguint el disseny original de l’artista. “S’estudiarà i es valoraran possibles opcions”, afigen les mateixes fonts. La reunió, cordial després de la disculpa de la consellera en Twitter per haver assegurat que Parra no havia contactat amb el seu departament a pesar que el dirigent comunista li havia enviat un correu electrònic, no ha concretat res. Ni dates ni possibles ubicacions. Totes dues parts han acordat tornar a reunir-se al setembre.

Javier Parra ha lliurat un escrit a la responsable del departament autonòmic de Cultura en què llança l’oferiment de la “cessió sense cost” de l’obra pòstuma de Renau perquè puga ser exposada al públic a la ciutat natal de l’artista i en altres municipis valencians que han mostrat interés a exhibir-la, a més de les institucions públiques de Madrid i Barcelona que negocien amb l’autor per exposar la peça, de set metres d’alçària i formada per 15 taulers de fusta.

“L’obra s’ha fet en un taller de la Ciutat Fallera de València durant dos anys sense cap mena de subvenció ni ajuda pública, encara que ha sigut possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Renau, que ha facilitat l’accés a l’arxiu on es conserva tota la documentació del projecte, i a Marta Hofmann, deixebla de Renau, amb qui ha tingut un contacte permanent durant el desenvolupament de l’obra”, diu l’escrit.

Precisament l’artista Marta Hofmann mostrava la seua indignació en una entrevista amb aquest diari pel desinterés inicial de les institucions públiques valencianes. “Em sorprén que València no estiga orgullosa de tindre un mural preciós de Josep Renau”, lamentava la deixebla del reconegut artista valencià, en el taller berlinés del qual va treballar més d’una dècada.

Javier Parra ha emmarcat la possible cessió de l’obra pòstuma en el 40 aniversari de la defunció de Renau aquest mes d’octubre. Parra pretén “contribuir a posar en valor l’obra i la figura d’un dels artistes més importants del segle XX i fer-ho a la seua ciutat natal i en la seua terra”. A més, el deixeble polític i artístic del cartellista lamenta que “encara queda molt per fer per reconéixer a Renau la seua contribució a la història de l’art i de la cultura”.

El dirigent comunista recorda que no hi ha un espai a València en què l’obra de Renau es puga veure “de manera permanent”. “Només és qüestió de voluntat poder fer això possible i servisca com a exemple aquesta obra”, postil·la l’escrit en referència al mural titulat El futur treballador del comunisme, encarregat a l’artista el 1969 per les autoritats de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) i posteriorment rebutjat. Era “un dels seus treballs preferits”, recordava la il·lustradora Marta Hofmann.

Així doncs, l’autor del mural inèdit pretén que l’exhibició de la peça servisca per a impulsar la col·laboració de les institucions públiques i de la Fundació Renau i “per a posar en valor la figura del genial artista valencià”. A més, Parra ha aprofitat la trobada per a ressenyar “les dificultats en què es troben milers d’artistes i creadors al País Valencià”. “La realització d’aquest projecte n’és una mostra”, rebla l’escrit.

La poca empenta de les institucions valencianes amb el mural inèdit contrasta amb centres culturals de primer nivell a Madrid i Barcelona que es van interessar ràpidament a exhibir la peça, a pesar que la intenció inicial de Javier Parra sempre va ser que el mural es quedara a València, ciutat en què Josep Renau va nàixer el 1907. El mural, originalment destinat a decorar un edifici de la indústria electrònica del barri berlinés de Wuhlheide, forma part de l’obra de Renau durant la segona etapa del seu exili a Berlín Est, on va morir el 1982.

L’artista, un dels màxims exponents de la intel·lectualitat comunista i principal artífex de l’evacuació del tresor artístic espanyol dels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil, va deixar el seu llegat, custodiat en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), a una fundació que porta el seu nom. El seu deixeble Javier Parra també manifesta el desig que l’obra pòstuma es quede a València. “Vull deixar constància del meu desig que en algun moment del futur l’obra poguera tindre una ubicació definitiva en un espai públic si alguna institució hi estiguera interessada i l’espai fora l’adequat”, assenyala l’escrit que ha lliurat a la consellera Raquel Tamarit, de Compromís. “Arribat aquest cas, València seria la prioritat”, afig.