La Generalitat Valenciana i Govern acorden establir un protocol d’emergència que garantisca l’aigua per a l’Albufera

La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, ha anunciat que la Generalitat i el Govern han acordat treballar conjuntament per a establir un protocol d’emergència que garantisca l’aigua per a l’Albufera davant situacions excepcionals i crítiques com les viscudes aquesta tardor.

Pradas s’ha pronunciat en aquests termes després de la reunió mantinguda dimecres amb el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Una trobada en què, segons ha explicat, “el nostre primer acord ha sigut col·laborar de manera immediata en l’elaboració d’aquest protocol per a donar estabilitat a la gestió del parc, davant situacions com les viscudes aquesta tardor”.

La titular de Medi Ambient ha subratllat que el Govern “ha traslladat el seu suport i la seua col·laboració per a aconseguir que l’Albufera siga inclosa en la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera de la Unesco, atesos els seus grans valors ecològics i paisatgístics, a més dels etnològics i culturals”.

Sobre les aportacions d’aigua per al Parc Natural, Salomé Pradas ha informat que “hem arribat a un principi d’acord perquè l’Albufera reba més aportacions. Queden 10 hectòmetres per rebre, atés el pla de conca, i es valorarà amb els regants perquè aquesta aigua arribe amb caràcter immediat”.

Entre els assumptes abordats, la consellera ha traslladat al secretari d’estat la “urgència” que el Govern nomene els seus tres representants –un del Ministeri de Transició Ecològica i dos de les confederacions del Xúquer i del Segura– per a la constitució de la Mesa de l’Aigua de la Comunitat Valenciana. “Sense aquests nomenaments, la Generalitat no pot posar en marxa aquest òrgan necessari per a propiciar les solucions al problema de falta de garanties en el subministrament de l’aigua en la nostra terra”, ha assenyalat.

Reivindicacions en matèria d’aigua

En matèria d’aigua, la responsable de Medi Ambient ha manifestat la “falta de sintonia de l’executiu amb les nostres reivindicacions per als regants del Baix Segura”. En aquest sentit, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana “vol un tracte just i que les aportacions de cabals del transvasament Tajo-Segura no atenguen criteris ideològics ni polítics, sinó criteris tècnics”.

Pradas ha recordat que, davant les retallades que ha anat imposant el Govern central, la Generalitat ja ha interposat cinc recursos contenciosos administratius davant la Sala de l’Audiència Nacional que estan en tramitació. “L’augment de cabals ecològics sense informes tècnics que l’avalen no és sostenibilitat, és una injustícia que ens afecta a tots. Per això, reclamem el final d’aquestes decisions arbitràries que castiguen la nostra terra. Per això, la nostra estratègia serà la mateixa, defensar els nostres drets per totes les vies necessàries”, ha manifestat.

Pla de regeneració de la costa i llei del litoral

Salomé Pradas ha traslladat a l’executiu els avanços de la Generalitat en l’avantprojecte de Llei del litoral de la Comunitat Valenciana. “Hem arribat a un consens per a anar de bracet en aquest avantprojecte. Tan prompte tinguem la futura norma redactada, tractarem de consensuar les qüestions que puguen separar-nos o fonamentar algun recurs al Tribunal Constitucional”.

Per contra –ha afegit– “no hem arribat a punts de trobada sobre les partions”. Pradas ha recordat que el Consell “comparteix la indignació dels veïns dels municipis costaners”. Per això, ha afegit, “al·legarem tots els expedients que es plantegen i reclamarem tantes vegades com calga que el Govern aplique les mesures necessàries de regeneració”.

Entre els assumptes abordats en la trobada de treball, la consellera ha subratllat la necessitat d’executar “amb caràcter d’urgència” les obres de regeneració de la costa valenciana. En aquest sentit, ha sol·licitat el desbloqueig del 97% de les obres de regeneració de la costa previstes pel Govern i pendents d’execució. “Hi ha 60 projectes en diferent grau d’elaboració pendents d’executar que podrien finançar-se íntegrament amb fons europeus i la possibilitat, no obstant això, té un termini d’execució, que és desembre de 2025”, ha finalitzat.