La Generalitat Valenciana se salva de pagar la indemnització de quasi 55 milions que reclamava l’Estat per l’anul·lació de la ZAL

La Generalitat Valenciana s’estalviarà quasi 55 milions d’euros en indemnitzacions a l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes). La secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha rebutjat la petició d’indemnització de l’organisme públic a conseqüència de l’anul·lació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València. L’entitat estatal va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la llavors Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que va inadmetre el 2018 la reclamació de responsabilitat patrimonial. La ZAL, un projecte impulsat pel PP, va implicar una inversió de 160 milions d’euros. 

El recurs sol·licitava una indemnització de 54,9 milions d’euros pels danys i perjudicis patits a conseqüència de l’anul·lació del pla especial modificatiu de la ZAL, dictada per la mateixa Sala el 2013. Aquella sentència va concloure que la convalidació del planejament era contrària a dret, perquè, “com que els plans tenien naturalesa de disposició de caràcter general, la seua declaració de nul·litat no admetia esmena ni conservació d’actes”.

L’Entitat Pública Empresarial de Sòl va reclamar la indemnització, entre altres, pel pagament de les quantitats abonades en concepte de tributs o despeses similars, el perjudici econòmic derivat de la pèrdua de valor experimentada pels terrenys adquirits a causa de l’anul·lació del pla i el pagament de les despeses i les inversions necessàries per al desenvolupament de l’àmbit. 

La resolució de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori al·legava que la reclamació s’hauria d’haver plantejat en el marc del conveni de cooperació entre les administracions del qual també forma part la Sepes. A més, la conselleria considerava que no hi havia un “mal real i efectiu” fins que no concloguera la tramitació del nou pla especial per al desenvolupament de la ZAL. 

El Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i l’Autoritat Portuària van signar un primer conveni de col·laboració el 1997. A l’any següent, la Generalitat va assumir la condició d’administració actuant i promotora, per gestió directa, del desenvolupament de la logística de l’àrea portuària i la redacció i la tramitació de tots els instruments urbanístics habitants de la seua competència. La beneficiària de l’actuació era la Sepes, entitat de dret públic adscrita a Foment. 

L’organisme estatal va assumir compromisos, com assegurar l’avinença amb els propietaris dels terrenys per aconseguir l’alienació voluntària, la redacció del projecte d’actuació (del qual corresponia a la Generalitat la tramitació i l’aprovació) i del projecte d’urbanització, a més de l’execució de les obres d’urbanització, assumint directament la contractació i la coordinació de la direcció d’obra, així com el pagament. 

En aquest punt, el TSJCV reconeix que “no s’han de confondre” les obligacions i els compromisos recíprocs assumits per les parts i el procediment de tramitació i aprovació per la Generalitat Valenciana, per la qual cosa considera que la inadmissió de la reclamació “és contrària a dret”. No obstant això, la sentència també estableix que l’entitat pública no pot invocar els preceptes de la legislació estatal del sòl, pel fet de no basar el seu dret a ser indemnitzada en un acte administratiu lícit, “sinó en la declaració de nul·litat per sentència ferma d’un acte il·lícit”. 

El TSJCV retrau a l’entitat que no aportara “cap prova” sobre l’adquisició dels terrenys, ni justificara si va ser anterior o no a l’aprovació del pla especial de la ZAL. La sentència recorda que la Sepes només va aportar una certificació que “es limita a manifestar” que la depreciació del sòl ascendeix a 54,9 milions d’euros. “Es tracta d’una prova, sens dubte, insuficient per a tindre per acreditada l’existència d’un mal real, efectiu i avaluable patit”, assenyala. Els magistrats reconeixen que l’entitat pública podria tindre dret a percebre una indemnització de la Generalitat per les despeses en tributs, però no ha aportat cap prova que acredite la realitat dels danys ni la seua quantia.