El Govern adjudica les obres estabilització de la platja de Nules i trau a exposició pública les de Cullera i Tavernes

La regressió del litoral valencià provocada per la urbanització massiva en els sistemes dunars, la falta d’aportació de sediments dels rius, les barreres que suposen els ports i el canvi climàtic han posat nombroses platges de la Comunitat Valenciana a la vora de la desaparició.

Una situació que obliga el Ministeri de Transició Ecològica, a través de la Demarcació de Costes, a fer actuacions urgents principalment en forma d’aportacions d’arena o construcció d’espigons.

En aquesta línia, a preguntes del senador de Compromís, Carles Mulet, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va anunciar fa poc al Senat que s’han adjudicat les obres d’estabilització de la platja de les Marines en la localitat de Nules (Castelló), que comptaran amb un pressupost de prop de 4,1 milions d’euros i un termini d’execució de 12 mesos.

L’objectiu d’aquesta actuació és aconseguir menys basculament de la línia de platja i una amplària de platja adequada. Això és d’importància cabdal, atés que en l’entorn se situa el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) d’Alguers de Borriana-Nules-Moncofa, que destaca per les seues prades de posidònia (Posidonia oceanica), l’ecosistema marí més important, complex i estés de la Mediterrània.

La solució adoptada pot resumir-se en tres actuacions: d’una banda, es projecta la prolongació de quatre espigons, els dos situats més al nord fins a arribar a 100 metres de longitud i els dos més al sud fins a 120 metres de longitud. De l’altra, es preveu l’aportació de 100.000 metres cúbics de grava fina externa, així com una recirculació de 60.000 metres cúbics més d’àrid. També es projecta la generació d’uns 1.000 metres quadrats de zona dunar. Tot això incidirà positivament en diverses cel·les de les platges de les Marines i el Bovalar, totes dues en el terme municipal de Nules.

Morán també va comentar que entre aquest mes i març eixirà a exposició pública la solució triada per a regenerar les platges del Brosquil i la Goleta, a Cullera i Tavernes respectivament.

Quant al projecte de regeneració de les platges del sud de València, segueix sense un termini concret perquè s’inicien les faenes quasi tres mesos després de l’adjudicació a Dravo i Rover Marítima per 24 milions d’euros.

El projecte consisteix en la regeneració del front costaner, que comprén les platges de l’Arbre del Gos (2.600 metres), el Saler (2.700 metres) i la Garrofera (1.800 metres), des de l’espigó sud de la platja de Pinedo fins a la Gola del Pujol, en el terme municipal de València, amb una longitud de 7.000 metres.

En tot aquest front es durà a terme una recàrrega artificial amb 2,9 milions de metres cúbics d’arena, per a la regeneració d’aquests espais naturals, cosa que permetrà la restitució de la línia de riba actual a la seua posició l’any 1965, fins a aconseguir una amplària entre 40 i 70 metres segons les zones, i la prolongació de la Gola del Pujol, que permeta el suport del material abocat.

Com va informar elDiario.es, l’estudi d’impacte ambiental fet el 2018 necessari per a donar el vistiplau al projecte apunta el port de València com un dels causants del procés de regressió que experimenten les platges del sud, cosa que al seu torn posa en risc el Parc Natural de l’Albufera.